diumenge, 31 de desembre del 2017

COMENÇAR UN NOU ANY




És per tots conegut que cada dia és una nova oportunitat que la vida ens regala per intentar ser feliç, vist així quina importància té que estiguem a punt d'iniciar un nou any. Tractar d'entendre la realitat, sense aprendre a viure amb ella, buscar una resposta lògica i comprensiva, només ens augmenta, l'angoixa i la frustració, no podem acumular ressentiment per unes accions alienes, salvatges, impensables en el segle XXI, l'any que deixem enrere no ha estat fàcil, serà difícil d'oblidar. Seria injust dir que tot ha estat dolent, segurament hem gaudit d'èxits personals, familiars, retrobaments inesperats, somriures càlids, o potser quelcom tan natural com una plàcida conversa dins un fantàstic capvespre. Gaudeix de la vida, no et preguntis constantment el perquè de les coses, aprèn a trobar per tu mateix les respostes, només tu pots fer que 2018 sigui un bon any per a tu i per als que estimes...




Us desitjo, salut, felicitat i que es compleixin els vostres desitjos de llibertat

Joan Cujan  31/12/2017

divendres, 29 de desembre del 2017

BOIRES II



Pot algú tenir records nítids quan passen els dies? És com voler veure els colors de primavera a l'hivern. Podries tornar al mateix paisatge, però ell t'ensenyaria la seva veritat, mai el teu record...

dimecres, 27 de desembre del 2017

BOIRES




Fins i tot en una tarda embolicada en boires, les imatges suggereixen noves idees que trenquen la languidesa visual de la manca de contrastos...

dijous, 21 de desembre del 2017

SI, VOTARÉ


Avui votaré, votarem... amb la ferma voluntat de seguir endavant amb les nostres idees, passi el que passi, som part de la història present i futura, no podem defallir ni rendir-nos. Mai les lleis imposades poden prevaler enfront de la voluntat popular, i la nostra revolució de mans alçades s'acabarà imposant a la desraó i l'odi. Si, votarem... i cada papereta que introduïm en una urna és un nou clam de què som i volem seguir sent Catalans i lliures.     

Joan Cujan   21 desembre 2017

dimarts, 19 de desembre del 2017

NO HI HA DRECERES MÀGIQUES


El futur és l'únic que coneix el que passarà. Enmig de la incertesa, estic segur que per sota de la fragilitat dels dubtes, hi ha una ferma voluntat col·lectiva de subsistir, que ens fa més forts. No hi ha dreceres màgiques, només la voluntat de seguir intentant-ho.

diumenge, 17 de desembre del 2017

AQUEST MATÍ EN OBRIR LA FINESTRA



Aquest matí en obrir la finestra
per deixar que entrés la llum,
t'has fet present en els tebis raigs
d'aquest sol d'hivern
que han acariciat el meu cos.

Té enyorat com mai ho había fet,
encara que només fos
amb les ganes del desig,
fins a tremolar de fred
per la teva absència.

Els meus pensaments estan atrapats,
allà, al raser del teu paisatge,
cau de tendres calideses,
on es fan realitat
tots els sols de primavera.

A fora el vent mou el fullatge,
entre records que es fan present,
impàvid observo el paisatge.

Joan Cujan  2017

dissabte, 16 de desembre del 2017

TRAVESSAR MURS INVISIBLES






Hi ha moments en la vida en què sents la necessitat de travessar uns murs invisibles que s'aixequen entre els teus sentiments íntims de pertinença a un grup i la voluntat imposada d'altres, i sense adonar-te sents que ets capaç de saltar-los...

dijous, 14 de desembre del 2017

CARTOIXA DE MIRAFLORES






Tots els instants de bellesa pertanyen a un ordre còsmic que només es poden entreveure si ets capaç de deixar-te posseir íntimament per ells...

dissabte, 2 de desembre del 2017

CUCA DE LLUM



Cadascú dorm la nit del seu cansament,
captiu en la seva diminuta albada;
aquell que quan està sol s'agita
com una cuca de llum
al cor de la seva llum interior;
enmig de la multitud,
es confon amb l'encegadora llum dels altres...

Karma Gual

dijous, 9 de novembre del 2017

RÈQUIEM



....i desconsolat, t'arrapes al tronc d'aquest arbre que va ser,
i que és ara, escorça clivellada, somriure amarg....
cos nu del neguit turmentós.

Fils de sang et solquen el cor
i et sorprén la llum celestial
i a la claror de l'aurora, ja sec de llàgrimes,
nou, nu, sol només amb tu, emprens el camí vers l'infinit...

Karma Gual

dimarts, 7 de novembre del 2017

Daurats cruixents com fulles seques







Ocres, vermells, taronges, daurats cruixents com fulles seques, una paleta amb els sons d'una bella simfonia de tardor... sigues feliç, la natura t'estima...

Joan Cujan

dimarts, 24 d’octubre del 2017

SOLEDAT



Les meves passes ressonen pel camí, miro al meu voltant i tot sembla estar desert, els raigs del sol cremen la meva pell, la xafogor no em deixa pensar, continuo el meu passeig escoltant el silenci que m'envolta i les poques persones amb qui em creuo passen sense saludar-me, no les conec, no existeixo per a elles, tan sols sóc una ombra que camina...

Joan Cujan  2017

dimarts, 17 d’octubre del 2017

HELP CATALONIA



Tot el que no neixi de la llibertat d'elecció de l'ésser humà, no pertany al seu veritable ser, tot l'imposat és aliè a la seva autèntica naturalesa. El poder entra en crisi quan utilitza la força, la demagògia i la ignorància per mantenir les condicions de servitud de l'oprimit, quan no reconeix els anhels dels seus ciutadans.
Aquesta dominació sempre s'expressa en la centralització i concentració del poder que utilitza tot el seu aparell ideològic per imposar el seu pensament únic. Per això aprova lleis constituents per tal de sotmetre als que volen subvertir l'ordre establert, menyspreant els seus drets i llibertats democràtiques. És un procés que té com a únic objectiu alimentar la desesperança, aixafar tota capacitat de somiar i destruir tot camí cap a la "utòpica" llibertat.
Com militants de la utopia, hem d'assumir de forma radical el trencament amb els llaços que ens uneixen als nostres opressors, som portadors d'una identitat pròpia, compartim una mateixa essència, no som éssers aïllats, ens hem de fer costat amb la nostra sòlida base històrica i cultural per reivindicar la nostra sobirania.

JOAN CUJAN  2017


https://youtu.be/OAEYtrIAfEI



dissabte, 14 d’octubre del 2017

PLANY



Planyo els que no poden dormir,
els imagino sentint sons llunyans,
tocs de campanes,
hores, mitges i quarts.....
La nit que passa lenta,
com un caragol
que es mou dins la carcassa,
presoner,
esperant que neixi l'alba...

Als que no podeu dormir... Serenor


Karma Gual 




divendres, 13 d’octubre del 2017

PIOLIN'S de FERRO



Sovint l'odi es disfressa amb un aparent somriure, un to paternal, mentre naveguen entre mars plens d'esperança Piolín's de ferro amb el cor ple de fel...


Joan Cujan  2017

dilluns, 9 d’octubre del 2017

BASARDA












Estàs bé, només respira, respira i recorda totes les vegades en el passat que ja vas sentir aquesta por, totes les vegades que et vas sentir ansiós, aclaparat, i un calfred impregnava d'una suor freda la teva pell, fins que un dolor intens t'immobilitzava. Sents un caos, una confusió de la ment i el cos. Quan ens sentim ferits, estem cecs i no trobem la manera de redreçar les coses, avui no veus cap solució, però quan passi el temps, no avui o demà, sinó en uns mesos, et sorprendrà com les aigües tornen al seu curs. La vida t'ha posat moltes vegades a prova, i malgrat el difícil que han estat les coses, has sobreviscut. Respira, respira i confia que pots sobreviure això.

És un temps per plorar a les postes de sol,  i amb tanta bellesa, nodrir-se amb forces renovades, per afrontar el gran repte que ens espera. 

La lluita és part del procés, no et pots donar per vençut, no importa el difícil que pugui semblar, sempre hi ha esperança, una llum al final del camí i junts ho podem aconseguir.

Joan Cujan  2017

dijous, 5 d’octubre del 2017

MARIA



Amb la lucidesa dels anys,
d'un temps ençà
que no sé si encara em pertany,
potser intentant sobrevivint-me,
en estèrils pensaments.

M'atrapen i m'atrauen en la nit,
les enigmàtiques imatges
que es fan presents,
ambigües i resplendents
a la paret de la cambra.

Essent un infant, quan vas marxar cap a la llum,
aquella primera nit sense tu, entre tenebres,
vaig descobrir-te, observant-me Maria.
Molts anys em vaig sentir confós,
estimat d'amagat, amb el temps protegit.

Fins aquell dia en què el meu pare,
va assenyalar la paret de la cambra,
"mira"- em va dir - "La mare ve a buscar-me".
I vau viatjar junts cap a la llum,
et vaig perdre després d'aquest viatge.

Seduït pel buit,
de la teva absència,
des d'aleshores
m'he sentit doblement orfe,
fa tants anys
que t'espero ple de dubtes.

No sé com fer per foragitar
el no-res que m'oprimeix.
Segueix viva l'esperança
de veure't un cop més, 
i agafats de la mà,
caminar cap a la llum.

Joan Cujan  2017












dilluns, 2 d’octubre del 2017

IGNOMÍNIA



SÍ! (No caminaré sol)

Estic fart de tota aquesta gent,
que mai han entès maleïdament res,
que només volen sotmetre'ns
des de la Metròpoli a la Colònia.

Mai volent saber la veritat,
falsejant la realitat,
creant odi.

Suposo que hauré d'ignorar-los,
i escopir el seu verí,
passem de les paraules a les accions.

I jo estaré allí i diré que "SÍ".

Joan Cujan 2017




diumenge, 17 de setembre del 2017

MIRADES


A mesura que van passant els anys, et vas fixant més en els petits detalls, i la teva vida s'enriqueix amb nous matisos que de jove no tenies temps d'apreciar... com els somnis infinits d'aquestes mirades, que esperen il·lusionades, el naixement d'una vida diferent en un nou País...  

diumenge, 3 de setembre del 2017

El SUBTIL ENCANT DE LA MEMÒRIA



Rastrejar entremig d'espais de la memòria, és com llegir el pòsit d'una tassa de cafè,
per endevinar els enigmàtics oracles d'un passat llunyà, inintel·ligible que ens mostra la vulnerabilitat dels records, d'una realitat polièdrica que el pas del temps ha anat esborrant, fins a fer-se fonedissa.

Recordar és sobreviure al passat. ¿Quins són els límits de la memòria?
Segurament els de la imaginació, en sacsejar i endinsar-se en el subconscient, jugant amb realitat i ficció, ajuda a fer més visibles imatges guardades en les teranyines de la memòria.

L'anima, sempre té la voluntat de refer l'univers perdut de la infantesa, que fa niu en els rastres que persisteixen en el record de qui ens estima i es barregen amb els d'un mateix. La memòria és d'una ambigüitat evocadora, tant subtil com evanescent i lleugera, que s'instal·la a prop del cor per gaudir de la seva intimitat protectora.

Deixa'm ser part dels teus records, deixa que facin niu en el teu cor.


JOAN CUJAN  2017




divendres, 1 de setembre del 2017

SOMNIS BLAUS



En el seu mòbil tenia aquest missatge: "En aquest moment no puc atendre't" 

Mai agafava el telèfon a temps, sempre esperava que deixés de sonar, l'inesperat li produïa inquietud. A la nit quan les estrelles brillen en la foscor, en les hores en què les fantasies surten a passejar com follets entre els somnis, en la intimitat blava de la seva cambra, ajuntava les seves cames de naturalesa ardent, mentre sospirava per l'aparició d'un príncep blau, que li fes un petó i fes miques l'encanteri que la retenia en aquesta dolorosa solitud. Mentre les nits passaven lentament, la seva bellesa s'anava marcint com les flors del gerro de la seva tauleta de nit. 

Nua en la seva solitud, com un alfabet sense paraules, feia temps que havia deixat de somiar amb els ulls oberts...


Joan Cujan  2017

EL SUBTIL AFALAC DE L’ABSÈNCIA (perdut en tu)



La llum del camí s'esvaeix lentament,
les ombres s'allarguen, s'atreuen,
fins a unir-se en una sola foscor,
un dia més perdut, sense tu.
He deixat reposar el pas dels dies,
amb l'esguard potser distret,
ara quan a poc a poc es va fent fosc,
la llum blanca i freda de la lluna,
s'amaga rere els finestrons del cor.

Recordo les primeres nits d'estiu,
passejos a la riba de la platja,
els peus atrets per la sorra,
una tramuntana fresca al rostre
i un regust salabrós als llavis.
Tanco els ulls, invocant l'instant
per on se'ns va escolar la tendresa,
vers el càlid tacte de les pells,
no em serà fàcil nodrir, retenir,
l'escalf d'aquesta flama.

Mentre espero, expectant,
amb tarannà estoic i resignat, 
confiant que potser l'atzar,
sigui benèvol amb mi.
He dibuixat un camí fet de llum,
acabaràs trobant l'únic trajecte possible,
la porta està sempre oberta, vine,
les teranyines dels dubtes,
no t'impediran traspassar el llindar.

Saps que si vens, tot estarà bé.

Dibuix i text: Joan Cujan  2017

dilluns, 28 d’agost del 2017

CADA MATÍ A L'ALBA



Cada matí a l'alba, quan els peus toquen a terra en llevar-me, és com si les meves arrels es comuniquessin amb la terra i els meus ulls seguint el Sol viatgessin a través del temps...

Montellá - Agost 2017

CAMINAR





El destí és un camí cap a un lloc desconegut, només es necessita voler caminar...

Lles - Agost 2017

divendres, 18 d’agost del 2017

TORNAR A NÉIXER




La capacitat d'entesa entre éssers humans fa prevaler la lògica del sentit comú, però també hi ha comportaments de desraó en els quals les persones són incapaces de comprendre per si mateixes la realitat, i troben el seu lloc al món, seguint la crida de falsos profetes. Quan entre la societat en què vius, hi ha individus incapaços de raonar i veure la realitat tal com és, fins a l'extrem de planejar una venjança contra una multitud de desconeguts, exposant la seva pròpia vida, sense valorar les conseqüències dels seus actes, és que està malalta.

No puc definir el que vaig sentir ahir... perplexitat, horror, por, ja estic acostumat a veure freqüentment actes d'aquesta naturalesa, els mitjans de comunicació van plens, fins al punt d'insensibilitzar-nos i tornar quotidià i normal la més brutal salvatjada.

Però ahir va ser diferent, em va tocar de molt a prop, fins al punt de donar gràcies a Déu perquè l'edat faci que trigui més temps a fer les coses, aquesta tarda teníem planejat veure l'exposició de Paula Rego a la Virreina, i de no ser per la meva lentitud adquirida amb els anys, ens hauria agafat de ple, anàvem a baixar a Liceu i pujar caminant a la Virreina... Avui, em sorprèn veure que el cos no té ferides, però les de l'esperit ja no curaran, només em queda seguir com si res hagués passat, la vida és massa curta per tenir por de viure ...

Joan Cujan  2017

diumenge, 23 de juliol del 2017

NÚVOLS AL CEL





Sols en observar detingudament la dansa dels núvols al cel, entens el perquè de la fugacitat de la bellesa... 

Portugal  2016

dimarts, 18 de juliol del 2017

ENTRE LES RANURES D'UN MUR





La por al desconegut, és tan intangible i fugaç com la llum que és filtre entre les ranures d'un mur...

Menorca  2017

dissabte, 8 de juliol del 2017

PENSAMENTS BLAUS SOBRE CEL BLANC


"Pensaments blaus sobre cel blanc - Joan Cujan 2017"



La major part de la bellesa existeix lluny del món de l'art...

dissabte, 10 de juny del 2017

L'EXISTÈNCIA


L'existència transita entre una realitat habitada pels somnis...

Viu,
dorm,
somia,
transita,
entre,
el son,
i la realitat,
d'aquesta,
existència,
efímera
i buida.
Drama,
comèdia,
tu tries...

Joan Cujan 2017

diumenge, 4 de juny del 2017

HUMITATS I CLARIANES



Més enllà d'aigües en mar oberta,
en aquest capvespre fet de pluja i mar,
moren les gotes sobre aigües braves.

Els carrers mullats t'han vist arribar,
vens d'un passat que mai ha estat meu,
ni tan sols sabia de la teva existència,
ara ja ets a port, on l'aigua s'amansa.

Amb la serenitat que donen els anys,
buscaré les clarianes del teu cos,
on tremola la pell en acariciar-te.

Lliscaré fins a vessar-me
sense contenció, desfogat,
com un riu que s'endinsa
dins la mar fins a fondre's.

D'on neix aquest torrent
desbordat de carícies,
que flueix silenciós
de les teves mans,
fins a abocar-se dolçament
en la meva estremida pell,
que m'excita i dóna vida.

De vegades em pregunto,
quan se'm sadollarà,
aquesta set insaciable,
de beure't fins a l'última gota.

Tinc els ulls plens d'aquest blau intens
de les ones del mar que a poc a poc,
es van desfent entre els grans de sorra,
d'aquest desert de somnis
que de vegades s'humiteja.

Només podem seguir regant les hores,
perquè creixin ufanoses, i gaudir
sense límits del pas del temps,
a aixopluc d'un present que serà nostre.

Perquè tu i jo també som futur.

Joan Cujan 2017

diumenge, 9 d’abril del 2017

SENSE LÍMITS



Si no et deixés volar,
reclouries els teus desitjos
al llindar dels desenganys,
impedint-te ser tu,
tu d'una altra manera.

Havia de deixar-te
obrir com una rosa,
aspirar la teva essència,
fins a engolir l'última espina.

Ultrapassar els darrers límits.

Els dies més vius ens esperen,
flairaran a primavera,
i a plàcida tarda de diumenge.

Les hores suren i callen.


Joan Cujan  2017



diumenge, 26 de març del 2017

UN SOMNI FET REALITAT


La vida és només un somni fet realitat, quan vols adonar-te et despertes...

dilluns, 6 de març del 2017

D'OMBRES I CERTESES



Les muntanyes blanques de neu,
s'encenen al pas del rogenc ocàs,
al poc, un blau intens les apaga.

En aquestes hores en què la foscor del capvespre,
vagareja buscant en la negror, repòs i misteri,
les teves ombres exciten la meva imaginació.

Fora, l'aire flairós d'hivern acaricia la finestra,
cap altra llum, que la de les brases de la llar,
es reflecteix en l'iris dels teus ulls.

D'ençà que el teu cos nu m'omple les nits,
ja mai, res més tornarà a ser com abans,
no t'he retrobat, et conec des de sempre.

¿És visible la intimitat?, o només és un miratge,
¿és potser tot allò que la mirada desitja?,
tanco els ulls davant d'aquest punyent plaer.

Amb qui faig l'amor cada vespre,
s'imagina que em pot perdre,
¿com m'ho faria?, si sóc la seva ombra.

La tarda s'omple de records,
fins a ocultar-se en silens murmuris,
tremolors entre besades.

Se'ns ha fet de nit,
potser serà una nit de tempesta,
seguiré al teu costat quan et desvetllis.

Joan Cujan  2017


dimarts, 21 de febrer del 2017

CANÇÓ DE DIUMENGE QUALSEVOL



Ell és...
Aquell noi que m'estimava.
Aquell noi que m'anomenava: bruixeta.
Aquest home que em diu que sóc l'amor de la seva vida
encara que em conegui.
Aquest home que em diu: bruixeta.
Aquest home que m'estima.

Ell obre la gàbia
quan necessito volar
Ell fa dels meus neguits
ocells lliures.

La meva ombra
i la seva llum,
per sempre lliures
i lligades per l'amor.

Karma Gual


dissabte, 4 de febrer del 2017

ANY NOU XINÈS 2017






En els últims anys ha guanyat importància aquesta festa organitzada per les comunitats xineses de la ciutat (hi ha 50.000 xinesos a Catalunya, i 19.000 residint a Barcelona), una festa que té el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Any del Gall, el 4715 de la cronologia xinesa, forma part d'una sèrie d'actes festius que es van iniciar el 28 de gener, el dia més important per a les famílies xineses, i s'allargaran durant 15 dies. Hi ha 12 noms per als anys que es van alternant, de forma consecutiva: rata, bou, tigre, conill, drac, serp, cavall, cabra, mico, gall, gos i porc. Els que neixin en 2017 tindran com a signe zodiacal el Gall. Segons l'astrologia xinesa, el Gall és el més excèntric de tots els signes i també el més intel·ligent, i treballador, una mica vanitós però al mateix temps honest, obert i lleial.

dilluns, 23 de gener del 2017

MENTRE TU EM LLEGEIXES


Mentre tu em llegeixes,
un ocell travessa plàcidament
el cel, fent pessigolles
a la lluna.

Mentre tu em llegeixes, 
Hi ha passavolants
dormint als caixers
els seus ulls cansats
somien màrtirs dessagnats.

Mentre tu em llegeixes, 
El sol espera impacient 
que la lluna marxi
per tornar a fer-me l'ullet.

Jo m'adormo... mentre tu em llegeixes

Karma Gual

divendres, 20 de gener del 2017

GUSPIRES


Em creix l'ànsia
d'aferrar-me
a la teva pell,
quan arquegés
l'espinada,
i t'endinses dins
aquest fràgil cau,
càlid i tremolós,
que t'acull.
Llisqués dolçament,
vigorosa columna àuria
coronada de llorer
de mil victòries,
l'orografia carnal,
de les meves ànsies,
fins a lliurar-te
en impetuós torrent,
d'un esclat plaent i fèrtil.

Joan Cujan 2017

dissabte, 14 de gener del 2017

UN DIA COM AVUI NAIXERÀS POESIA


No cal que bufi el vent,
n'hi ha prou amb el càlid alè,
el suau frec dels llavis,
perquè flueixin les paraules,
i surin lliures en l'eternitat.

Encara no ets res,
potser no arribes a néixer,
ets només un infinit batibull
de pensaments fugissers,
madurant en l'èter de les idees.

L'únic que puc dir-te,
és que només existeixes
dins l'intens silenci
d'un llenguatge de la ment,
que vol fer-se paraula i vers.


Joan Cujan 2017

diumenge, 1 de gener del 2017

SI VENS


I vens.
I em míres
i m'abraces
i em beses,
i te m'arrapes
i m'arrapo a tu,
i et beso,
i et míro.
I et dic: vina.

Karma Gual