RETRAT D'UNA DONA EN FLAMES

Una pel·lícula bella, sensible i emotiva, situada en una època en què les dones existien només per ser mirades, desitjades o menyspreades per als homes. Ens mostra amb gran subtilesa la intimitat de l'ànima femenina. Ens explica en un curt espai de temps (dies), l'enamorament d'una pintora i com la seva model (acabada de sortir d'un convent) descobreix l'amor a través de les seves mirades.
Al final, veiem com recordaran aquest enamorament, i el convertiran en una intensa memòria íntima, i que cap convenció social serà capaç de robar els moments de passió viscuts...

PARÀSITS

Parla d'una família molt pobra i d'una molt rica, i de com la pobra en un procés camaleònic tracta de convertir-se en la rica. Ens mostra com se senten els que són deixats al marge del sistema, i viuen desesperats per trobar la manera de tornar a integrar-se en la societat. I la condescendència amb què són tractats pels rics que els veuen com a éssers inferiors. 

Una de les millors pel·lícules que he vist aquest any...

JOKER

Arthur Fleck (Phoenix) viu en Gotham amb la seva mare, i la seva única motivació en la vida és fer riure a la gent. Actua fent de pallasso en petits treballs, però té problemes mentals que fan que la gent li vegi com una cosa rara. El seu gran somni és actuar com a còmic davant del públic, però una sèrie de tràgics esdeveniments li farà anar incrementant la seva ira contra una societat que l'ignora. (FILMAFFINITY)

Una pel·lícula que pertorba i commou, en la qual se'ns convida a estimar al "Monstre", ens mostra el buit que pot arribar a sentir algú a qui la societat rebutja. El millor l'enorme treball de Joaquim Phoenix, i una ambientació i banda sonora magistral. Imprescindible per als aficionats al cinema.

AHIR 18/10/2019

No són aquests bons dies,

per caure en el desassossec,

aquest gaudi fràgil de l'ànima,

on mòrbids pensaments,

com espesses boires d'èter,

reposen en somnis de llibertat.

Perquè l'ordre imposat,

cants de sirena,

d'oníriques falses promeses,

que ofereixen un món millor,

no ens empeny

cap a un profund abisme.

Ahir, vaig ser enlluernat

per milers de cuques de llum,

d'on emergeix una feble

esperança, que creix i creix

sense prejudicis d'amor o odi,

en un món en llibertat.

Joan Cujan  2019

ERA UNA TARDA COM LA D'AVUI

No he arribat a comprendre

per què vaig encallar-me en el mirall

dels teus ulls, de peix espantat.

Ni per què, anys després

m'entossudeixo 

a reflectir-hi la mirada.

Res s'entén, si ho aïllem

de l'amor que ens commou, 

que ens eclipsa, que ens ofega i ens salva.

Era una tarda com la d'avui....

Poema: Karma Gual

"PATRÁS" NI PA TOMAR IMPULSO

No em trobava, i en saber-me perduda,

tots els raconets de la meva ànima

ploraven vidres i espines.

Sentia el dolor al moll dels ossos

i es clavaven en el meu cos.

Aleshores vaig fer un pas enrere

per agafar impuls,

em disposava a recórrer

el passadís infinit de la por,

per no sentir més mal al cos.

I de sobte,

una veu ancestral, exclamà:

"Patrás ni pa tomar impulso!"

I esperançada

vaig despertar.

Poema: Njk

AQUEST POEMA NO ÉS UN POEMA

Aquest poema no és un poema...

i aquest poema no és meu...

ni és un poema de Brossa,

ni un poema de l'Espriu,

ni un poema de la Marçal,

ni un poema de Sylvia Plath,

ni un poema de Walt Withman,

ni un poema d'en Sabina,

ni un poema d'en Serrat,

ni de Verlaine, ni Rimbaud,

ni de Gabriela Mistral,

ni de la Juncà o la Carmen,

ni d'en Llorca o la Vinyet.

Els poemes no són de ningú,

els poemes no són res,

instants immortalitzats, 

que romanen muts i quiets,

si no hi ha qui els llegeix,

si no hi ha qui se'ls fa seus

si no hi ha qui els comparteix,

un poema oblidat, no és res,

un bell grapat de paraules,

oblidades... i res més.

-NJK- ningú