dilluns, 28 d’agost del 2017

CADA MATÍ A L'ALBA



Cada matí a l'alba, quan els peus toquen a terra en llevar-me, és com si les meves arrels es comuniquessin amb la terra i els meus ulls seguint el Sol viatgessin a través del temps...

Montellá - Agost 2017

CAMINAR





El destí és un camí cap a un lloc desconegut, només es necessita voler caminar...

Lles - Agost 2017

divendres, 18 d’agost del 2017

TORNAR A NÉIXER




La capacitat d'entesa entre éssers humans fa prevaler la lògica del sentit comú, però també hi ha comportaments de desraó en els quals les persones són incapaces de comprendre per si mateixes la realitat, i troben el seu lloc al món, seguint la crida de falsos profetes. Quan entre la societat en què vius, hi ha individus incapaços de raonar i veure la realitat tal com és, fins a l'extrem de planejar una venjança contra una multitud de desconeguts, exposant la seva pròpia vida, sense valorar les conseqüències dels seus actes, és que està malalta.

No puc definir el que vaig sentir ahir... perplexitat, horror, por, ja estic acostumat a veure freqüentment actes d'aquesta naturalesa, els mitjans de comunicació van plens, fins al punt d'insensibilitzar-nos i tornar quotidià i normal la més brutal salvatjada.

Però ahir va ser diferent, em va tocar de molt a prop, fins al punt de donar gràcies a Déu perquè l'edat faci que trigui més temps a fer les coses, aquesta tarda teníem planejat veure l'exposició de Paula Rego a la Virreina, i de no ser per la meva lentitud adquirida amb els anys, ens hauria agafat de ple, anàvem a baixar a Liceu i pujar caminant a la Virreina... Avui, em sorprèn veure que el cos no té ferides, però les de l'esperit ja no curaran, només em queda seguir com si res hagués passat, la vida és massa curta per tenir por de viure ...

Joan Cujan  2017