Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
dilluns, 28 d’agost del 2017
CADA MATÍ A L'ALBA
divendres, 18 d’agost del 2017
TORNAR A NÉIXER
La capacitat d'entesa entre éssers humans fa prevaler la lògica del sentit comú, però també hi ha comportaments de desraó en els quals les persones són incapaces de comprendre per si mateixes la realitat, i troben el seu lloc al món, seguint la crida de falsos profetes. Quan entre la societat en què vius, hi ha individus incapaços de raonar i veure la realitat tal com és, fins a l'extrem de planejar una venjança contra una multitud de desconeguts, exposant la seva pròpia vida, sense valorar les conseqüències dels seus actes, és que està malalta.
No puc definir el que vaig sentir ahir... perplexitat, horror, por, ja estic acostumat a veure freqüentment actes d'aquesta naturalesa, els mitjans de comunicació van plens, fins al punt d'insensibilitzar-nos i tornar quotidià i normal la més brutal salvatjada.
Però ahir va ser diferent, em va tocar de molt a prop, fins al punt de donar gràcies a Déu perquè l'edat faci que trigui més temps a fer les coses, aquesta tarda teníem planejat veure l'exposició de Paula Rego a la Virreina, i de no ser per la meva lentitud adquirida amb els anys, ens hauria agafat de ple, anàvem a baixar a Liceu i pujar caminant a la Virreina... Avui, em sorprèn veure que el cos no té ferides, però les de l'esperit ja no curaran, només em queda seguir com si res hagués passat, la vida és massa curta per tenir por de viure ...
Joan Cujan 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)