dimarts, 31 de desembre del 2013

FELIÇ ANY NOU


Sempre que s'acosta el cap d'any tinc tendència a mirar cap enrere, és bo recordar, però ho faig sense nostàlgia. Cada moment té la seva màgia, l'essencial és saber viure el present amb intensitat, sabent que cada minut que passa es converteix en passat. M'agrada pensar en el futur de manera optimista i veurem allí feliç al costat dels meus, perquè cada dia que passa és una nova oportunitat per seguir estimant, aprenent i creixent.

Foto y Text: Joan Cujan  2013

diumenge, 29 de desembre del 2013

ANGOIXA (carta a una amiga)




Estàs bé, només respira, respira i recorda totes les vegades en el passat que ja vas sentir aquesta por, totes les vegades que et vas sentir ansiosa, aclaparada, i un calfred impregnava d'una suor freda la teva pell, fins que un dolor intens t'immobilitzava.

Sents un caos, una confusió de la ment i el cos, tens la capacitat de ser transportada per la bellesa, és un temps per plorar a les postes de sol.

Quan ens sentim ferits, estem cecs i no trobem la manera de redreçar les coses, avui no veus cap solució, però quan passi el temps, no avui o demà, sinó en uns mesos, et sorprendrà com les aigües tornen al seu curs.

La vida t'ha posat moltes vegades a prova, i malgrat el difícil que han estat les coses, has sobreviscut. Respira, respira i confia que pots sobreviure això, que la lluita és part del procés, que no et pots donar per vençuda, no importa el difícil que pugui semblar, sempre hi ha esperança, una llum al final del camí i tu pots accedir, sempre ho has aconseguit.

Foto: Monica Sunyer  -  Text: Joan Cujan  2013


dissabte, 28 de desembre del 2013

PRESENT



No pots ser el primer, no existies en el seu passat, ella va estimar abans de conèixer-te, però si t'estima ara, què importa la resta? No podrà estar pensant en tu cada segon del dia, però et donarà el seu present, així que no li facis mal, no intentis canviar-la, no busquis en el seu passat i no esperis més del que pot donar. Somriu quan ella fa bogeries i et fa feliç, i troba-la faltar quan no hi sigui.

Joan Cujan  2013

dilluns, 2 de desembre del 2013

MIRADES CREUADES



Una mirada ens exposa, és una introspecció psicològica que influeix en la realitat, per a poc a poc convertir-la en una experiència personal en la qual es planteja una relació creuada elemental, és el nexe d'unió entre algú que mira i el que li torna la mirada.

Ens vam quedar mirant-nos l'un a l'altre, sense dir res, era la classe de silenci que ho explica tot, en els seus ulls no hi havia ni rastre de què havia succeït entre nosaltres, això em va alliberar dels meus dubtes, era el final, per fi estàvem d'acord, tot havia acabat. La vaig mirar, i em vaig sentir molt trist, mai tornaria a veure-la de la mateixa manera, mai tornaria a sentir el mateix, ni tan sols podia estar irritat, no havia canviat, era com sempre havia estat, mai havia mentit sobre els seus sentiments, em va regalar el seu amor de la mateixa manera que després mel va treure. Em resistia a acceptar-ho, la vaig mirar i vaig pensar he de ser valent i dir-li que m'agradaria recuperar-la, tornar-lo a intentar... però els seus ulls em deien, t’allibero, t’expulso del meu cor, perquè si no ho faig ara, mai tindré forces per fer-ho. Vaig ser el primer a apartar la mirada, vaig sentir un dolor profund, intens... un dolor que mai, mai més voldria tornar a sentir.

Foto: Eric Nehr - Text: Joan Cujan

divendres, 29 de novembre del 2013

SENSE PARAULES...



Els llibres sense paraules, són veritables obres d'art plàstiques, que conviden l'espectador a recrear la història que el llibre pretén comptar, són una invitació a encoratjar la imaginació ... sense límits, sense que importi el món real.

dilluns, 25 de novembre del 2013

SER



"Gastem molta energia en construir barreres per protegir-nos, tractant de crear una imatge exterior que no mostri els nostres sentiments i sense adonar-nos, els escuts creats, en lloc de protegir-nos, ens impedeixen sentir, i minven les nostres possibilitats de felicitat. És com si t'haguessis oblidat que t'has posat guants, i en tocar les coses no en sentissis el tacte, com si un lleu vel impedís que poguessis accedir a les seves qualitats físiques. Hem de mostrar-nos com som amb tota naturalitat, per poder sentir el fred i la calor de les emocions ... Una cosa tan irrepetible com l'humit i suau petó dels llavis d'un altre ésser."

Foto: Jan Saudek   -   Text: Joan Cujan

dimecres, 20 de novembre del 2013

VOLAR NO SIGNIFICA TENIR ALES



Quan els fills se'n van a poc a poc independitzant, tens la sensació que potser els has anat empenyent fora del seu niu, fora del confort i seguretat que aquest representa. Però tu també ho vas fer en el seu moment, perquè si no ens llancéssim al buit, mai sabríem el que podem fer amb les nostres ales, que hi ha un horitzó molt més enllà d'on estem en aquest moment. Pot fer mal, però després dius "gràcies", m'he caigut moltes, moltes vegades, però m'he aixecat i tornat a volar. Si no ho hagués fet no hauria vist, sentit, tot el que he viscut, no m'hagués convertit en el que sóc avui, "Jo"

dimarts, 19 de novembre del 2013

PARELLES de BALL




"Quan estimes algú, no pots pretendre estimar-lo sempre de la mateixa manera, no val la pena intentar-ho, és impossible i fracassaríem. Però això és el que la majoria de nosaltres demana, tenim tan poca fe en l'amor, les relacions, que insistim en la permanència, quan l'única continuïtat possible en la vida com en l'amor, és permetre el creixement individual, en llibertat ... som parelles de ball, però els nostres millors salts són des de la individualitat.

                                                          

dilluns, 18 de novembre del 2013

UN ROSTRE EN LA MULTITUD...



Totes les persones, que un dia es van presentar en la nostra vida, la nostra família d'origen, la família que hem creat, amics, amants, de vegades fins i tot estranys, independentment que fossin bones o dolentes, es van quedar en la nostra ment per no marxar, de vegades en el nostre cor. No sóc perfecte, tampoc podia esperar que elles ho fossin, tot consisteix a prendre el que cada un et pot donar i construir el teu món a partir d'ells.

Joan Cujan 2013 - Foto: Dennis McGuire

diumenge, 20 d’octubre del 2013

TIC-TAC




En la nostra limitada vida en el temps, aquest va modificant la nostra pròpia imatge, transformant-la fins a crear una en què ens costa reconèixer-nos, no sé si hi ha mons paral·lels en altres dimensions, però el fugaç temps passa inexorablement amb el seu monòton tic-tac, tic -tac. Però només quan entrem en fases de plaer o dolor comprenem la ductil flexibilitat del temps, les emocions el relantizan o acceleren sense que la nostra voluntat pugui impedir-ho, fins que un llunyà dia deixa de sonar el tic-tac i ens deslliurem de totes les preocupacions que ens provoca el pas dels dies.

Joan Cujan   2013

dimecres, 9 d’octubre del 2013

ESPANYA EN BLANC & NEGRE




Passat: Aquesta enorme silueta d'un toro de lídia, d'aproximadament 14 metres d'altura, concebuda originalment com una gran tanca publicitària de carretera, es troba repartida al llarg de la geografia espanyola sobre turons per tallar l'horitzó i afavorir d'aquesta manera la seva visió. Encara que la funció inicial era publicitària, amb el pas del temps s'ha convertit en un símbol cultural d'Espanya.
Futur: L'energia eòlica és un recurs abundant, net i renovable, que ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en reemplaçar les termoelèctriques a base de combustibles fòssils, el que la converteix en un tipus d'energia verda. En l'actualitat, l'energia eòlica és utilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors, l'any 2011 Espanya va produir un 16% del seu consum elèctric i és un dels líders mundials en la fabricació d'aerogeneradors.


Foto: Joan Cujan

SOMNIS



La gent diu: "Jo vaig a dormir ara," com si no fos res. Però en realitat és una activitat estranya. Durant les pròximes hores, mentre que el sol s'ha anat, vaig perdent temporalment el control sobre tot el que sé i entenc, quan torni el sol, reprendré la meva vida. Un cop al dia, generalment a la nit, a l'estirar-me en aquestes plataformes especials, en el fons de la meva ment viuré aventures i experiències que serien completament impossibles a la vida real. Mentre jeia allà, completament vulnerable als meus enemics, els meus moviments seran només de tant en tant per canviar d'una posició a una altra, o bé, si una de les 'aventures' és massa real, cridaré i m'alegraré de que estava inconscient i només era un somni. 

George Carlin, "Excrements del cervell" - Foto: Albert Smirnov

diumenge, 15 de setembre del 2013

LLUMS (LA CIUTAT I LA NIT)






Una densa calor humida es filtrava sobre la ciutat, la foscor donava una falsa impressió d'alleujament, els llums que il·luminaven els carrers escalfaven l'aire impedint tota esperança de son.
Imatge: Joan Cujan 2013

EL CAMINANT




El caminant es troba sol, no es distingeix una altra presència humana. S'intueix que en el seu viatge en soledat, se li revelarà la seva insignificança davant la immensitat de les muntanyes que s'estenen davant els seus ulls.
Imatge: Joan Cujan 2013

THIS COMMUNITY...





THIS COMMUNITY
WE DON'T
ADMIT PUBLICITY
ONLY CREATIVITY

Una paret amb dues històries diferents per explicar, al costat dret un blanc gairebé impol·lut, amb prou feines alterat pel pas del temps, on destaca un missatge escrit, una declaració d'intencions per al desconegut transeunt. A la banda esquerra, mostra les cicatrius que el pas del temps han donat el color de la dura i crua quotidianitat.

Imatge: Joan Cujan  2013

EN HOMENATGE A LUCIO FONTANA




Els "talls" que al seu temps van cridar l'atenció per la seva absurditat aparent, són signes que substitueixen la línia del dibuix, amb la mateixa precisió i el mateix caràcter d'improvisació de la pinzellada o del color directament dipositat sobre la tela i treballat directament amb els dits.

Imatge: Joan Cujan  2013

diumenge, 8 de setembre del 2013

REALMENT ES POT ESTAR SENSE PENSAR EN RES?




Estava tan agust nedant que a poc a poc he començat a no pensar ... es pot estar sense pensar? moltes vegades ens quedem embadalits mirant l'infinit, en què pensem? si ens ho preguntessin, contestariem: "en res"Realment es pot estar sense pensar en res?

A vegades necessitem relaxar-nos, posar la ment en blanc, però a l'intentar pensar en res, el que fem en general és obrir la nostra ment a tots els pensaments que se'ns creuen pel cap, i anem saltant d'un a un altre sense parar fins a omplir aquest espai en blanc que volem crear. Jo reconec que no he estat mai capaç, la meva ment va a massas revolucions, sempre estic pensant en alguna cosa o en algú.

Per cert, què estàs pensant ara?

dilluns, 27 de maig del 2013

LLIBRET DELS DESITJOS





PRÒLEG
Encuriosit veig com amb dolça feminitat,
et vas despullant lentament davant meu,
il·luminada per la tènue llum del finestral,
que s'estén amb càlid polsim per la estança, 
amb ulls complaents gaudeixo del teu encís.

PREÀMBUL 
Deixant-me portar pels corriols del desig,
amb cautelós sigil m'apropo a la teva nuesa,
necessito copsar la tèbia escalfor del teu cos,
amb el frec suau dels dits lliscant per la pell,
la teva essència persisteix a les meves mans.

INTRODUCCIÓ
Quan m’obres la porta dels racons del plaer,
l’aroma del teu cos impregna el meu olfacte,
mentre omplo de carícies el bosc del teu sexe,
els meus dit s’endinsen en antigues dreceres,
a la recerca de racons adormits que desperten. 

TRAMA
Folls d'un deliri juganer, em demanes que et prengui,
el teu sexe, que intueixo humit, s'ofereix xop de ànsia,
penetrant l'obscuritat, la carn se'm torna dura, delerosa,
amarat de suor, espero anhela'n escoltar dels teus llavis,
com s'escapa algun sospir, tal vegada algun gemec,

DESENLLAÇ
Mentre dolçes ones de plaer, omplen el teu desig,
arrauxada intentes aturar el temps, que mai s’acabi,
vols buidar-te, i t'abandones pels reialmes del plaer,
cluques les parpelles, vius entre el somni i la realitat,
fins evadir-te en una plàcida perduda dels sentits. 

EPÍLEG
Del no-res s'esvaeix el desig, se'n va sense deixar rastre,
amb el pas del temps revius en somnis les dolces carícies,
per sadollar el meu desig, acaricio el teu cos amb la mirada,
fins al darrer instant a cau d'orella et diré coses dolces,
Tanco els ulls, veig la teva imatge, del teu cos faig un poema.


Joan Cujan  2013

dimarts, 30 d’abril del 2013

DOLCES CARÍCIES, 10






Tot just conèixer-nos, vam jugar a estimar-nos, i en reconèixer-nos en la pell, ens vam sentit vulnerables, desprès de cop vam esclatar a riure en adonar-nos que només compartiem la nostra nuesa, seria el nostre secret fins que ens estiméssim de veritat.

    Text: Joan Cujan  2013 


dimecres, 24 d’abril del 2013

SANT JORDI'S DAY





No m'adreço a ningú especialment, aquests mots no tenen cap destinatari en particular... o potser són tan sols per a tu.

No et conec ni he sentit la teva veu, però des que la meva mirada es va posar a la teva, fas que voli la meva imaginació, estàs en els meus més íntims pensaments. No pensis que estic foll per escriure't sense conèixer-te, tan sols pensa en el desconegut que et va somriure i li vas retornar el somriure, pensa que els meus petons podrien ser els més dolços que tastessis mai. No parlis, tan sols sent, les nostres presses van impedir que ens coneguéssim, atura't ara i llegeix les meves paraules, assaboreix-les, són càlides, saps que t'estimo. No existeix el temps entre nosaltres, existeixes i vius en la meva imaginació, sempre et desitjaré en somnis, però mai ens trobarem, ets només el record d'un instant. No sé on vius, potser estiguis molt a prop o una gran distància ens separi, però et vull i sé que em necessites, tanca els ulls i sent com els meus llavis besen suaument el teu coll, mentre mil pensaments volen des de la meva ment, no necessito parlar-te, saps que només vull estimar-te, i tu poses els límits a les meves carícies, assossega el teu desig en mi, acosta't saps que no et fallaré. Hem d’acomiadar-nos i tornar a la realitat, ves obrint els ulls lentament, pren-te tot el temps que necessitis i mira'm fixament, digues que m'estimes, tant com jo a tu.

Aquesta diada assenyalada, et regalo la rosa de les meves paraules, guarda-les dintre teu, així sabràs quan et sentis sola que hi ha algú allà fora que t'està esperant.



Text y fotos:  Joan Cujan  2013








dilluns, 22 d’abril del 2013

DELTA DE L'EBRE



El Delta és la zona humida més important de Catalunya i es configura com un immens triangle —gairebé una illa— envoltat d’aigua i unit a terra ferma per la que fou l’antiga línia de costa. Un espai on les barreres entre cel i terra, terra i aigua, aigua dolça o salada, camps de conreu o vegetació autòctona es confonen. Les altituds per sobre del nivell del mar no ultrapassen mai els 5 metres, malgrat aquest escàs relleu, la riquesa vegetal és considerable, destaquen: els sosars, els canyissars, els dunars, i el bosc de ribera. La confluència del medi marí i continental, dóna lloc a una elevada diversitat d’espècies de peixos (unes 50). Referent al grup de les aus, al Delta s’han citat més de (360 espècies) i aplega algunes de les colònies de cria d'ocells marins més importants de la Mediterrània.







dimecres, 10 d’abril del 2013

POR A FER-SE GRAN



Son les quatre de la matinada, quan regna el silenci,
soc al llit esmaperdut , tremolant i banyat en suor,
enmig d'angoixants somnis reals o imaginaris,
em desperto neguitós, sobtadament d'un malson. 

Ara sé que els meus reiterats temors infantils,
quan em desvetllava plorant sense motiu aparent, 
són ara de adult, les meves actuals causes d'insomni, 
el desassossec de no voler assumir fer-me gran. 

De no complir amb les esperances posades en mi,
sempre bevent de la font de l'eterna adolescència,
abandonar el món real, i volar "al país del mai més"
més atractiu i temptador, on els somnis es fan realitat. 

La fosca nit em reserva llargues hores robades a la son, 
perquè amb els ulls oberts, escolti els batecs del cor,
podria ser que si els tanqués, tornés a no ser adult,
i si ningú ja em despertés, morir-me sent Peter Pan.




Fotos y Text:  Joan Cujan  2013

diumenge, 7 d’abril del 2013

ABSTRACCIÓ (Alguna cosa més que taques sense sentit)


Cap gran artista veu les coses com són en realitat, si ho fes, deixaria de ser artista. Oscar Wilde
El món de la realitat té els seus límits, el món de la imaginació és infinit " Jean J. Rousseau


                                               * Feu click a la imatge per ampliar 


Recordo l'emoció que vaig viure quan sent un nen vaig visitar amb els meus pares les coves d'Altamira (en aquells anys es podia visitar les coves originals), anys després ja gran, vaig sentir la necessitat de donar sortida a aquests sentiments, pintant aquesta aquarel·la amb detalls de pintura acrílica.

De vegades puc quedar absort durant minuts, veient com es desplaça un raig de llum, o una ombra per una paret, són moments màgics que transformen els objectes, els acaricien, els donen volum ... llavors el temps s'atura, les meves mans comencen a dibuixar en l'aire noves imatges que surten del meu interior, en aquests moments intento quedar-me solament amb les meves impressions i dibuixar amb uns simples traços, unes taques de color sobre un tros de paper per donar sortida a les meves emocions, el dibuixar és un mitjà vital d'expressió molt necessari per a mi. Aquestes mirades germinen una nova manera d'entendre la llum i l'espai, que em permeten jugar amb les formes i el  color a través de l'abstracció, en contraposició a una representació figurativa.  Encara que l'abstracció pugui semblar neutra i racional, si la deslliurem del mite de la fredor que tantes vegades l'envolta, l'univers abstracte està ple de textures i color, això em permet endinsar-me en la imatge i veure més enllà del que del que representa, per allunyar-me del rigor figuratiu i apropar-me a la emoció,  mitjançant la experimentació contínua y una reflexió de forta presència minimalista on el anàlisis de la llum i l'ombra sobre els objectes materials, adquireix un protagonisme rellevant.


Quan es crema el bosc, la naturalesa perd els seus colors ...


Text i Imatges: Joan Cujan



L'art és una mentida que ens apropa a la veritat. Pablo Picasso 

L'art és sobretot un estat de l'ànima. Marc Chagall

dijous, 4 d’abril del 2013

MATRIOSKA



Ets com una capseta que han intentat obrir i després de molts intents sense èxit l'han deixat damunt d'una taula, com un moble més i continuen buscant. No obstant això jo t'he agafat entre les meves mans, m'he pres tot el temps necessari per obrir-te, tot i les dificultats no he desistit en l'intent, una i altra vegada al obrir-te apareixia sempre a dins una altra nina, aparentment igual, però més petita, més freda ... fins que he trobat amagada, una clau que m'ha permès que t'obrissis sola, sense manifest esforç i poder per fi accedir al teu interior, i que coses he trobat que no coneixia? allà he trobat ... sensibilitat, empatia, molta tendresa, disponibilitat per obrir-te i parlar de tu, somriures, petons, sensualitat, cançons, un cervell molt creatiu, entre moltes altres coses. Unes m'han agradat molt, altres no tant, les he anat dipositant fora i les he tret lluentor llevant antics pols, lleugers corpuscles que ocultaven la teva bellesa, i ha tornat a renéixer la vida en els teus ulls. Algunes de les coses trobades les has modelat a la meva manera i al final ha quedat una caixa com la havia imaginat, més bonica. Sóc bastant curiós per naturalesa i m'agrada preguntar, tu també volies saber, per què m'havia fixat en tu de totes les capsetes que havien passat per la meva vida ... molt senzill i simple alhora, només tu havies aconseguit capturar la meva atenció, per fer que em decidís obrir el teu interior .. ara quan ja dono casi per acabat el meu treball, no ets una capseta millor, sempre has estat una magnífica capseta, però ara gaudeixo de tota la bellesa que guardaves tancada l'interior.


Fotos: Viral Marketing i Druidamac   -   Text: Joan Cujan  2013



diumenge, 31 de març del 2013

DOLCES CARÍCIES, 9











M’eres invisible, inmaterial, només vivies en la meva imaginació, 
però avui t'he dibuixat nua, desitjable, esperant las meves dolçes caricies.

* Feu click a la imatge per ampliar 

Dibuix y Text: Joan Cujan  2013 


dimecres, 27 de març del 2013

ANIVERSARI




Seré el que he de ser, però ara sóc el que sóc. Avui treballaré escoltant el ritme del meu ésser, desatenent les veus del "hauries". Treballaré en harmonia amb el meu ritme, romandré fidel a mi mateix. Hugh Prather

Complir anys no és gens banal, créixer, madurar i fer-se adult fa una mica de por, tinc la sensació que tot ha passat molt ràpid, que la vida se m'està anant a grans passos i que no seré capaç de seguir-la, no em sé avenir al escoltar-me dir: Això va passar fa 15 anys!, Aquell viatge el vam fer fa 20 anys!, l'Alba complirà aviat 27 anys!, però si en realitat va ser ahir... han passat la vida i els anys tan ràpid que de vegades m'agradaria tenir una moviola i rebobinar-la, per poder reviure moments passats, perquè el que s'acaba recordant no és sempre el mateix que el que s'ha viscut. Ser gran i complir anys em descoratja una mica, guardo en la memòria, feliços records de la infància i l'adolescència, també de quan ple d'incerteses vaig haver de deixar enrere la joventut i assumir les responsabilitats pròpies d'un adult, un treball, una parella, fills.

També sento cert desconsol, en veure com no he estat capaç d'aconseguir tots els meus somnis, potser per ser massa ambiciosos, tot i que segurament sóc molt indulgent amb mi i en realitat va ser la mandra el motiu principal de que no lluités prou per aconseguir tots els meus projectes. El temps deforma les certeses, no puc estar segur de si va ser la responsabilitat en veure que la meva família depenia de mi i que la vida professional és molt inestable, el que em va fer pensar que la feina que tenia era segura i que era millor no arriscar massa. Aquestes renúncies sempre afecten l'estabilitat emocional, sents que perds oportunitats, que el treball es torna moltes vegades massa rutinari, arriben els dubtes i les tensions. Però la vida és una lluita constant per retenir instants de felicitat, la satisfacció de veure a la meva família créixer sana i feliç, m'ha donat sempre les forces necessàries per seguir renovant-me i lluitar sense massa temps per pensar en altres projectes atraients però massa arriscats.

És ara quan començo a sentir-me alliberat de part d'aquestes responsabilitats, quan els fills demanen volar sols, penso que és el moment de canviar els hàbits, que és possible començar a fer les coses que vaig deixar ajornades, d'aprovar assignatures pendents i reprendre activitats que em permetin tornar a començar, ara amb total llibertat, perquè mai és massa tard.


La felicitat és quan, el que penses, el que dius i el que fas, estan en harmonia. Gandhi.




Moltes gràcies amics per formar part dels meus dies    -      Joan Cujan  2013



ANIVERSARIO


Seré lo que debo ser, pero ahora soy lo que soy. Hoy trabajaré escuchando el ritmo de mi ser, desatendiendo las voces del "deberías". Trabajaré en armonía con mi ritmo, permaneceré fiel a mí mismo. Hugh Prather

Cumplir años no es nada banal, crecer, madurar y hacerse adulto da un poco de miedo, tengo la sensación de que todo ha pasado muy rápido, que la vida se me está yendo a grandes pasos y que no seré capaz de seguirla , me parece mentira escucharme decir: Esto pasó hace 15 años!, Aquel viaje lo hicimos hace 20 años!, Alba cumplirá pronto 27 años!, pero si en realidad fue ayer ... han pasado la vida y los años tan rápido que a veces me gustaría tener una moviola y rebobinarla, para poder revivir momentos pasados, porque lo que se acaba recordando no es siempre lo mismo que lo que se ha vivido. Ser grande y cumplir años me desalienta un poco, guardo en la memoria felices recuerdos de la infancia y la adolescencia, también de cuando lleno de incertidumbres tuve que dejar atrás la juventud y asumir las responsabilidades propias de un adulto, un trabajo, una pareja, hijos.

También siento cierto desconsuelo, al ver cómo no he sido capaz de conseguir todos mis sueños, quizás por ser demasiado ambiciosos, aunque seguramente soy muy indulgente conmigo y en realidad fue la pereza el motivo principal de que no luchara lo suficiente para conseguir todos mis proyectos. El tiempo deforma las certezas, no puedo estar seguro de si fue la responsabilidad al ver que mi familia dependía de mí y que la vida profesional es muy inestable, lo que me hizo pensar que el trabajo que tenía era seguro y que era mejor no arriesgar demasiado. Estas renuncias siempre afectan la estabilidad emocional, sientes que pierdes oportunidades, que el trabajo se vuelve muchas veces demasiado rutinario, llegan las dudas y las tensiones. Pero la vida es una lucha constante para retener instantes de felicidad, la satisfacción de ver a mi familia crecer sana y feliz, me ha dado siempre las fuerzas necesarias para seguir renovandome y luchar sin demasiado tiempo para pensar en otros proyectos atrayentes pero demasiado arriesgados.

Es ahora cuando empiezo a sentirme liberado de parte de estas responsabilidades, cuando los hijos piden volar solos, cuando pienso que es el momento de cambiar los hábitos, que es posible empezar a hacer las cosas que dejé aplazadas, de aprobar asignaturas pendientes y retomar actividades que me permitan volver a empezar, ahora con total libertad, porque nunca es demasiado tarde.

La felicidad es cuando lo que piensas, lo que dices y lo que haces, están en armonía. Gandhi.

Muchas gracias amigos por formar parte de mis días    -      Joan Cujan  2013











dissabte, 23 de març del 2013

LLUM EN LA FOSCOR (Abstraccions)



La fotografia ens permet passar de la imatge real a l'abstracta amb absoluta naturalitat per introduir-nos en mons nous i experimentar amb la llum, colors, formes i textures. El trànsit dels cotxes de nit crea senders de llum brillant que en desenfocar la imatge en moviment obtenim línies i corbes lluminoses que omplen el buit d'imatges abstractes. Les bones imatges s'aconsegueixen quan el fotògraf es pren la llibertat de jugar amb la il·luminació contínua dels cotxes, deixant anar la seva imaginació i la seva sensibilitat. 



Ombres de colors, 
dansen en l'aire,
llum en la foscor.

Abstraccions y Text Joan Cujan 2013





divendres, 22 de març del 2013

CREPUSCLE






A l'hora del crepuscle quan el cel s'encén, sé enterboleix la nostra mirada obrint-se pas a pensaments de malenconia i enyorança de les hores passades que lentament ja s'apaguen, mentre els records s'esvaneixen en la foscor de la nit.












dimarts, 19 de març del 2013

BON DIA PRIMAVERA





La primavera simbolitza el renaixement de la vida, de les branques seques neixen nous brots que aviat s'omplen de fulles i flors. Del cuc convertit en crisàlida emergeix la papallona amb ales muticolors, capaç de volar i tenir una perspectiva del món molt diferent. 

Siguem capaços de percebre aquest màgic canvi de la natura que ens convida a fluir i fruir d'aquesta energia renovada.

Benvinguda, primavera!


Joan Cujan  2013


diumenge, 17 de març del 2013

L'AMISTAT I LA DISTÀNCIA



































Amic meu, tinc tanta necessitat de la teva amistat. Tinc set d'un company que respecti en mi, per sobre dels litigis de la raó, el pelegrí d'aquell foc. De vegades tinc necessitat d'assaborir per endavant l'escalfor promesa, i descansar, més enllà de mi mateix, en aquesta cita que serà la nostra.

Trobo la pau, més enllà de les meves paraules maldestres, més enllà dels raonaments que em poden enganyar, tu consideres en mi, simplement l'home, tu honres en mi l'ambaixador de creences, de costums, d'amors particulars. Si difereixo de tu, lluny de ofendre't t'engrandeixo. Me interrogues com s'interroga al viatger, jo, que com tots, experimento la necessitat de ser reconegut, em sento pur en tu i vaig cap a tu. Tinc necessitat d'anar allà on sóc pur. Mai han estat les meves fórmules ni les meves aventures les que et van informar sobre el que sóc, sinó que l'acceptació de qui sóc t'ha fet necessàriament indulgent envers aquestes aventures i aquestes fórmules.

T'estic agraït perquè em reps tal com sóc. Què he de fer amb un amic que em jutja? Si encara lluito, lluitaré una mica per tu. Tinc necessitat de tu. Tinc necessitat d'ajudar-te a viure.

Carta per el meu amic (Antoine de Saint Exupéry)




Una de les grans satisfaccions que tenim com a éssers humans, és la de poder comptar amb bons amics. Generalment compartim aficions, gustos i interessos en comú, però també podem tenir amics amb interessos oposats als nostres, que en conrear la seva amistat ens enriqueixen i aporten la seva visió diferent de la vida. Tota amistat es basa en la lleialtat, en el compromís de no trair mai una confidència personal, ser lleial també és ser sincer, el nostre consell encara que no sigui l'esperat, és una mostra clara de compromís. També en nom de la llibertat, hauríem d'allunyar-nos d'aquells amics que ens reclamen en exclusivitat.

La manera més senzilla que disposem per conservar una amistat, és mantenint un contacte freqüent amb els nostres amics, sense que importi la distància, ja que uns pocs minuts són suficients per trucar o enviar un correu electrònic.

Mantenir la nostra amistat a distància no és fàcil, només ens uneixen les paraules, però tot i el temps transcorregut sense conèixer-nos, l'amistat s'enforteix sense donar-nos compte segueix i segueix creixent la nostra confiança, sé que tu hi ets, puc sentir-te, imaginar-te i compartir els meus problemes amb tu, saps que podràs comptar amb mi quan em necessitis, sé que la manca de tracte personal o fa més difícil, però això no ha impedit que haguem pogut compartir alegries, preocupacions, aficions, gustos i interessos en comú, fins a consolidar la nostra amistat malgrat la distància. Alguns creuen que aquest tipus d'amistat, només és pròpia de les persones solitàries, sense amics, però no és així, es pot tenir una vida molt activa, treball, família i amics que ens estimen i un dia, entre molts coneguts de les xarxes socials, descobreixes a una persona amb unes qualitats que fan que et fixis en ella, i que pensis que és possible, que val la pena intentar-ho. Quan per amb dues parts hi ha la ferma voluntat de fer-la possible, la distància serveix per acostar-se més, doncs consolida una relació en què tots dos som conscients de l'esforç que això implica.

Sempre mantenim viu el desig de trobar-nos, de comunicar-nos, de compartir… quan t'escric, no et dic adéu, sinó fins ben aviat

Fotos: Alfonso Breznes, Rebecca Caza i Scott Lewis   -   Text: Joan Cujan  2013




dimecres, 13 de març del 2013

DOLCES CARÍCIES, 8











Endormiscada sobre llençols, gairebé no recordava el desig de les hores passades i sense adonar-se es va sumir en un profund i dolç somni 

Foto: Erotic Images   -  Text: Joan Cujan  2013