divendres, 28 d’octubre del 2016

COMIAT


Foto: Mirko Micce


Plou copiosament, llampega la nit,
baixes l'escala fins al darrer esglaó,
l'últim adéu, ressona llunyà.

En deixar enrere la reixa del jardí,
mires al teu voltant, silenci,
sents fred, t'estremeixes.

Vas ofegant records sota la pluja,
encens el motor del cotxe, t'allunyes,
s'apaguen les últimes llums de la casa.

Joan Cujan 2016




dilluns, 17 d’octubre del 2016

QUE CLAMI EL SILENCI



Aixecaré murs d'oblit amb el silenci,
esculpiré distància amb argila d'hores emmudides.
Abdicaré de la memòria,
continuaré lliure i esquerpa
no regalaré oïdes amb paraules buides
caminaré cap a un nou destí...
on les paraules siguin mudes
i parlin els sentiments.

- Algun poeta em sap dir:
com fer un poema sense paraules? -

- que clami el silenci! -
com clama la mirada del desesperat
la veu de l'emmudit
la sang del dessagnat....
el cor de l'avortat....
l'alè del moribund.

Poema:  Karma Gual

divendres, 14 d’octubre del 2016

ALZHEIMER



Absort en inescrutables pensaments,
que evoquen confusos records de la ment. 
De vegades albiro la teva imatge
entre les obstinades ombres de l'oblit,
on persisteix el teu record el pas dels dies.

Encara vius, resideixes a la meva memòria,
on s'esvaeix a poc a poc la teva imatge.
M'acompanyaràs fins al final dels somnis,
on es cremen els meus primers records,
pròxims a extingir-se com la vida amb els anys.

Joan Cujan  2016