divendres, 30 de desembre del 2022

FONS D'ARMARI




FONS D'ARMARI

Hi ha records que descansen,
en sobres oberts amb impaciència,
d'altres que no s'arribaren a obrir.
Plens de pols i teranyines,
amb imatges groguenques,
i textos esvaïts pel temps.
Èxits, també fracassos,
focs extingits, trossos de vida,
un calfred m'esgarrifa l'ànima.

"BY INVITATION" Círculo Ecuestre





"BY INVITATION" del Círculo Ecuestre 14-18 desembre 2022
El Cercle Internacional d'Art Modern i Contemporani promou diàlegs entre experts del món de l'art i la cultura, a més d'exposar més d'un miler d'obres d'art de reconeguts artistes de nivell mundial, cedides per una vintena de galeristes.
S'hi té accés sota invitació, hi trobem representades galeries a les quals visitem sovint, no tens accés a l'edifici central del "Círculo Ecuestre", s'entra per una porta lateral de l'edifici de l'Auditori. Vam voler anar per curiositat, no va complir amb les expectatives.

PAUL KLEE I ELS SECRETS DE LA NATURA





PAUL KLEE i els secrets de la natura - Fundació Joan Miró
L'exposició mostra la fascinació que l'artista sentia per l'observació de la natura, el seu interès i curiositat per la flora, fauna i els paisatges, com motiu d'inspiració o com refugi vital.

CATIFA NATURAL DE FULLES

Catifa natural de fulles, dipositades de forma casual pel vent, cromatisme de grocs, ocres i verds fruit dels canvis físics produïts pel pas del temps que altera la seva matèria física en període de descomposició. La fotografia s'ha fet sense alterar en cap cas la seva forma original, respectant la imatge inicial. Les fulles canvien contínuament, de manera que fa d'aquesta imatge única i irrepetible...

TEMO RESSUSCITAR




Temo ressuscitar
i no saber
on deixar
tanta vida.

Carmen Maroto

TANCATS AMB UNA JOGUINA






L’amor, en realitat, potser no és estimar sinó estimar-nos… ens sentim més satisfets dels rituals de l’amor que no pas de l’amor en ell mateix… I allà ens quedem. Tancats amb una joguina que sempre acaba jugant amb nosaltres. Joan Barril

VIC - MERCAT MEDIEVAL 2022



Les fotografies són el primer recurs, un conjunt d'imatges que traspassen el temps i tornen a espais on resideix la memòria, són com una dèbil flama que il·lumina absències.

MANUEL VELASCO





SALA PARÉS - Amb el seu particular i minuciós treball amb pols de ferro i pigments, Manuel Velasco crea una sèrie d'obres que simulen planxes metàl·liques, veritables trompe-l'œil que desafien la mirada i evoquen murs plens de porositats, perforacions, excoriacions i escletxes d'alguna cosa que s'ha desgastat i sembla desaparèixer irremeiablement.

CONVERTEIX EL TEU MUR EN UN ESGLAÓ


    "Converteix el teu mur en un esglaó." Rilke

dijous, 29 de desembre del 2022

AUTORRETRATS AMB GIOCONDA







Si vols ser vell durant molt de temps, fes-te vell aviat. Ciceró

Autorretrats amb Gioconda


Joan Cujan, 2022

AVIAT EL SILENCI SERÀ LLEGENDA

Aviat el silenci s'haurà passat a la llegenda. L'home ha girat l'esquena al silenci. Dia rere dia s'inventa màquines i dispositius que augmenten el soroll i distreuen la humanitat de l'essència de la vida, la contemplació, la meditació... udolant, cridant, en plena expansió, estavellant, xiulant, per reforçar el seu ego. La seva ansietat es calma. El seu buit inhumà s'estén monstruosament com una vegetació grisa. 
Jean Arp

GOODNIGHT






 

MIRADES PERDUDES









Mirades perdudes, buides

busquen en altres retines

reflexos en què perdre's.


Joan Cujan, 2022

L'ARBRE I LA NIT


 

dilluns, 7 de novembre del 2022

NO TOTES LES COSES SÓN MESURABLES

 




L'esperit del gos


"A" trencada, l'esperit de Brossa


L'esperit que vola

No totes les coses són mesurables, però l'esperit valora la seva essència intangible...
L'esperit del gos - "A" trencada, l'esperit de Brossa - L'esperit que vola

TORRE GLÒRIES (BARNA)

 


Torre Glòries (Barna) - Joan Cujan, 2022

Les obres belles són filles de la seva forma, que neix abans que elles. Paul Valéry

EUGÈNIA BALCELLS (ELLA, UNA I ALTRA VEGADA)




EUGÈNIA BALCELLS (ELLA, UNA I ALTRA VEGADA) L'artista porta a la Fundació Vila Casas la seva mirada sobre els arquetips femenins.
Autoretrat 1980-2018 Acció realitzada i filmada a Nova York per la mateixa artista. Amb una càmera al replec frontal del seu barret, Eugènia Balcells recupera una bola mirall que conservava com un tresor al seu estudi i, així, autofilmant-se, i alhora sent filmada pel seu ajudant, fa un recorregut des del Soho, on va viure a començaments dels anys vuitanta quan va arribar a Nova York, fins al seu estudi a Brooklyn.
En aquest cas m'he permès incorporar a la Carme movent-se una vegada i una altra davant de la projecció, integrant-se en la imatge projectada... com homenatge a unes paraules seves: "Porto en mi totes les dones, les conegudes, les desconegudes, les joves, les velles, les sàvies, les que no saben massa res"…

PENSAMENTS CREPUSCULARS


VALORA EL FET DE SER VIU, CADA DIALa vida transcorre en un batre d'ulls. Shunmyo Masuno

PENSAMENTS CREPUSCULARS
Tot allò que ens envolta es converteix en imatges, són instants impregnats d'una llum canviant que les fa visibles, les transforma i queden gravades a la retina. Des dels descobriments dels primers anys lluminosos de la infància, fins a les imatges crepusculars d'una tarda de diumenge a la vellesa. Totes aquestes imatges reals o imaginàries, fins i tot les dels somnis desapareixeran, se suprimiran una a una de l'inventari de la memòria. Tot s'esborrarà amb l'últim alè.

EL CAVALLER


El cavaller - Joan Cujan, 2022

Dibuixar és mirar, examinar l’estructura de les aparences. Un dibuix d’un arbre no mostra un arbre, sinó un arbre mirat. John Berger

ENS OBLIDARAN


Sí. Ens oblidaran. És la vida, no hi ha res a fer. El que avui ens sembla important, crucial, de conseqüències greus, doncs bé, arribarà un moment en què s'oblidarà, en què ja no tindrà importància. I, és curiós, avui no podem saber el que serà un dia considerat com gran i rellevant, mediocre o ridícul. (...) També pot passar que la nostra vida, la que vivim avui, un dia es consideri estranya, incòmoda, sense llums, insuficientment pura i, qui sap, fins i tot culpable. Anton Txékhov

diumenge, 16 d’octubre del 2022

L'ADOB QUE FECUNDA LA TERRA (TÀPIES 1958-1988)

Aquesta exposició se centra en el període comprès entre finals de la dècada de 1950 i finals de la de 1980, i mostra el pas i la convivència entre les pintures matèriques, els objectes i els vernissos. La revalorització de les coses naturals i ordinàries, aquelles que la societat rebutja o amaga vergonyosament, però que per Tàpies no només estan dotades d'espiritualitat sinó que sobretot són on es troba l'origen i la força de la vida, l'adob que fecunda la terra.

El vernís és consubstancial a les pintures matèriques, ja que Tàpies el feia servir com a base de la pols de marbre, la sorra, els pigments i altres materials, però ara pren protagonisme i ofereix unes transparències que fan de contrapès a l'opacitat dels murs. En els vernissos s'hi continuen trobant aquelles imatges relatives a parts del cos menys atractives o funcions fisiològiques considerades desagradables i repulsives. (Els més observadors, podran trobar elements integrats a l'obra de connotació sexual), en què s'analitza allò que hi ha de més pervers en l'individu i en la societat. Els elements repulsius que es troben en la seva obra persegueixen despertar la consciència de l'espectador, remoure-li l'esperit, de manera que l'art esdevingui adob del coneixement i l'esperit crític.




Roig i negre amb zones arrencades, 1963-1965
Procediment mixt sobre tela.
Col·lecció particular.

                                                  

Peu sobre blanc, 1981
Procediment mixt sobre fusta.
Col·lecció particular.


Cames rosades, 1988
Procediment mixt sobre Tela.
Col·lecció particular.


Blanc, negre i vernís, 1985
Pintura i vernís sobre tela.
Col·lecció particular.


Vertical amb signes negres, 1987
Pintura i llapis sobre paper.
Fundació Antoni Tàpies.



No, jo en aquesta cadira no m'hi assec


Joan Cujan - Técnica Mixta 2022

Si una societat està d’acord que necessita que hi hagi algú que la governi i la gent, diguem la bona gent, diu: «No, jo en aquesta cadira no m’hi assec», s’hi asseurà un fill de puta. Ramon Barnils

RUMORS LLUNYANS



Rumors llunyans, trenquen el plàcid clarejar del dia,
un fugaç raig de sol, desperta la llum endormiscada,
l'atzar em sorprèn amb un vaixell que s'allunya mar endins.

Joan Cujan, 2022

CELEBRAR EL GENOCIDI

CELEBRAR EL GENOCIDI

La narrativa de la Hispanitat, és enaltir el racisme criminal perpetuat per una societat colonial encara vigent. Aquesta apologia de la supremacia blanca no fa sinó perpetuar un sistema colonial que posa en perill la supervivència de centenars de pobles indígenes actualment.

L'Estat espanyol hauria de deixar d'enorgullir-se del seu passat genocida i espoliador, com que no ho fa, participa indirectament, per que la història es continuï repetint amb els pobles indígenes actuals: Al Paraguai, viuen en una fugida constant, escapant de les excavadores dels ranxers que destrueixen les seves terres. Al Brasil, el president Bolsonaro ha declarat la guerra als pobles indígenes, sense lleis que protegeixin les seves terres de fusters, miners i altres invasors, pobles sencers podrien ser aniquilats. Al Perú, mentre les seves terres no estiguin legalment demarcades i protegides, els pobles indígenes continuaran sota l'amenaça constant de les indústries extractives. I així la majoria dels pobles indígenes.

TOT ES DEGRADA I REVIU


En la bellesa, tant m'hi he fixat, que la meva mirada n'està plena. Cavafis


Tot es degrada i reviu. La mort de la fulla, serveix de repòs a la papallona.

LA NIT TRANSFORMA EL PAISATGE


La nit transforma el paisatge, les muntanyes il·luminades per la llum crepuscular comparteixen protagonisme amb les estrelles, adopten un aspecte inusual, obren tot un món de possibilitats creatives. Tècnica mixta - Collage i pintura.  -  Joan Cujan, 2022

Platja del Trabucador (Delta de l'Ebre)


S'han d'allotjar en algun lloc de la memòria, les restes del viatge...


Platja del Trabucador (Delta de l'Ebre)





dissabte, 10 de setembre del 2022

ESCALA AL CEL (PÚBOL)

 

Van abandonar la casa, van fugir.

Els anys han desbastat aquest racó.
Pujo al punt més alt de l'escala,
vull arribar a tocar el cel.
Però allà dalt, no hi ha més camí,
la caiguda serà segura,
almenys que desplegui les ales
en un intent de salvar-me.

Potser, només ho vaig somiar.

L'ART D'ESTIMAR - Erich Fromm


Del naixement a la mort, de dilluns a dilluns, del matí a la nit, totes les activitats estan rutinitzades i prefabricades. Com pot un home immergit en aquestes activitats rutinàries recordar que és un home, un individu únic, a qui ha estat atorgada una única oportunitat de viure, amb esperances i desil.lusions, amb dolor i temor, amb l'anhel d'estimar i amb la por del no-res i de l'isolament?

L'art d'estimar - Erich Fromm

dilluns, 5 de setembre del 2022

PRIMERA PERSONA DEL SINGULAR - Haruki Murakami

 


El que trobo curiós de fer anys no és que jo m'hagi fet gran. No és que el meu jo juvenil hagi arribat, sense adonar-me'n, al que s'anomena la vellesa. El que em sorprèn és més aviat que tota la gent de la meva generació ja sigui vella... sobretot que totes les noies boniques i vitals que coneixia ja tinguin edat de tenir dos o tres nets. Quan ho penso se'm fa molt estrany i, segons com, m'entristeix. Tot i que no m'entristeixo mai pel fet que jo mateix m'hagi fet gran.
Suposo que el que m'entristeix del fet que totes les noies que coneixia ja siguin velles és que m'obliga a admetre de nou que els meus somnis de joventut han perdut tota la validesa. En certa manera, la mort d'un somni pot ser més trista que la mort d'un ésser viu. I, segons com, això pot semblar un fet molt injust.   Haruki Murakami

COMPLICITATS


El temps passa entre roselles vermelles, i l'efímer vol de les papallones, només quedarà el seu record en les meves parpelles...

 COMPLICITATS
Retrobo en el suau frec dels dits
que m'acaricien el llavis,
desitjos, complicitats
compartides amb l'olfacte,
humitats, sentors i tacte.
Fins a percebre una tremolor,
una reeixida escalfor,
fiblada que assossega l'ésser,
i apropa absències.

Joan Cujan, 2022

PLOU I FA SOL


 

dimecres, 31 d’agost del 2022

CERCANT-TE



Foll, caminant pels glaços,
entre tolls, per la neu flonja,
crepiten els empedrats,
a besllum, senyals del teu pas.
He resseguit el teu rastre
a l'escorça humida de la pedra,
demà ja seràs molsa,
entre llambordes ardents.
Només t'hi falta escriure el nom.

Joan Cujan, 2022

UNA EFIMERA OBRA D'ART

Fes un esforç, per retenir la bellesa.

Conserva l'esclat de colors i llum,
embriagat d'un instant brevíssim,
gaudeix d'aquest humil luxe,
per adormir-lo, en una imatge.

Fes d'ella, una efímera obra d'art etern.

Joan Cujan, 2022