diumenge, 20 d’octubre del 2013

TIC-TAC




En la nostra limitada vida en el temps, aquest va modificant la nostra pròpia imatge, transformant-la fins a crear una en què ens costa reconèixer-nos, no sé si hi ha mons paral·lels en altres dimensions, però el fugaç temps passa inexorablement amb el seu monòton tic-tac, tic -tac. Però només quan entrem en fases de plaer o dolor comprenem la ductil flexibilitat del temps, les emocions el relantizan o acceleren sense que la nostra voluntat pugui impedir-ho, fins que un llunyà dia deixa de sonar el tic-tac i ens deslliurem de totes les preocupacions que ens provoca el pas dels dies.

Joan Cujan   2013

dimecres, 9 d’octubre del 2013

ESPANYA EN BLANC & NEGRE




Passat: Aquesta enorme silueta d'un toro de lídia, d'aproximadament 14 metres d'altura, concebuda originalment com una gran tanca publicitària de carretera, es troba repartida al llarg de la geografia espanyola sobre turons per tallar l'horitzó i afavorir d'aquesta manera la seva visió. Encara que la funció inicial era publicitària, amb el pas del temps s'ha convertit en un símbol cultural d'Espanya.
Futur: L'energia eòlica és un recurs abundant, net i renovable, que ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en reemplaçar les termoelèctriques a base de combustibles fòssils, el que la converteix en un tipus d'energia verda. En l'actualitat, l'energia eòlica és utilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors, l'any 2011 Espanya va produir un 16% del seu consum elèctric i és un dels líders mundials en la fabricació d'aerogeneradors.


Foto: Joan Cujan

SOMNIS



La gent diu: "Jo vaig a dormir ara," com si no fos res. Però en realitat és una activitat estranya. Durant les pròximes hores, mentre que el sol s'ha anat, vaig perdent temporalment el control sobre tot el que sé i entenc, quan torni el sol, reprendré la meva vida. Un cop al dia, generalment a la nit, a l'estirar-me en aquestes plataformes especials, en el fons de la meva ment viuré aventures i experiències que serien completament impossibles a la vida real. Mentre jeia allà, completament vulnerable als meus enemics, els meus moviments seran només de tant en tant per canviar d'una posició a una altra, o bé, si una de les 'aventures' és massa real, cridaré i m'alegraré de que estava inconscient i només era un somni. 

George Carlin, "Excrements del cervell" - Foto: Albert Smirnov