Oh! Trist Àngel terrenal,
expulsat de l'adolescència,
ja no brilles com el sol.
Escoltes en silenci,
el teu silent alè,
un so sense paraules.
Oh, joventut perduda,
una llunyana energia s'apaga,
qui sóc ara?
Joan Cujan 2020
Joan Cujan 2020
Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.