SOTA LA LLUM DEL CREPUSCLE

Sota la llum del crepuscle,

abocada al llindar d'una porta
una vaca observa impassible.
Pensa, si la parella d'humans,
que s'escolten i es miren,
són feliços, o la pell els enganya.
Dissortada vida, etern tràngol
que tu i jo ja hem viscut.
Mentre l'amor segueix lluny,
d'humitats alienes,
inabastable.
I lentament s'exhaureix el dia.

Joan Cujan 2020

COM UN ETERI FLOC DE NEU

Et vas fondre com un eteri floc de neu,

amanyagada a l'escalfor de les meves mans,

només vaig sentir la teva presència un instant.


Joan Cujan 2020

TARDOR

A la bellesa, observació.
A la boira, tocs d'irrealitat.
A la brisa, una mica de nostàlgia.
En mi, una lleugera melancolia.

Joan Cujan 2020