diumenge, 31 d’agost del 2014

Caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar....


Sempre m'ha agradat, perdrem en camins desconeguts, o que almenys ho són per a mi. Caminar fins a la posta de sol, o millor, veure l'alba en una platja deserta, escapar de la rutina diària, tan lluny que ja no pots retrocedir, ja està fet i no et penedeixes. Deixar el rellotge a casa, desconnectar, ser lliure per uns dies, només amb el pes d'una petita motxilla que porta l'imprescindible sense oblidar... tornar a casa!

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

Antonio Machado

dissabte, 30 d’agost del 2014

Mots i Brases



Posseix-me com
l'escuma la roca.
Amb l'onada nua i ondulant
fes-me teva altre cop.

Dins el silenci ocre de
la tarda
em doblegaré davant la
humilitat de l'olivera.

Encesa per la terra roja
em deixaré endur
per tu sense temença.

El primer estel, vora la lluna,
m'anuncia
les constel·lacions
s
    i
        n
             u
      o
s
     e
          s
                               del teu cos.

Nora Albert - Mots i Brases  2003   -   Imatge: Joan Cujan  2014



divendres, 29 d’agost del 2014

Tempus fugit


"Tempus fugit... carpe diem". (El temps se'ns escapa ... viu el moment)

Darrerament tinc la sensació que el temps passa massa ràpidament quan contemplo l'entorn en calma i relaxat, mentre els subtils fils que teixeixen la bellesa em retenen en la seva contemplació, el temps se m'escapa entre els espais del seu ordit...

Joan Cujan 2014

Brollar









Moriran les fulles de tardor per tornar a brollar a la primavera....
Joan Cujan  2014

diumenge, 17 d’agost del 2014

La mort oscil·lant



Dia rere dia, una vella aranya descansa suspesa en la seva talaia bressolada pel vent, perseverant, sempre alerta, les seves negres pupil·les observan detingudament totes les interseccions de la seva xarxa, de tornassolats reflexos lluminosos, esperant una lleu sacsejada que li anunciï la presència d'una nova captura, es mou lentament, agitant les seves mandíbules, mentre s'acosta amb precaució a la presa que paralitzada intenta escapar en va al seu destí.
Joan Cujan  2014


diumenge, 10 d’agost del 2014

Instants de quotidianitat



Un dia qualsevol al migdia anava pel centre de la ciutat de València, quan de sobte vaig veure una noia conversant amb el seu portàtil, vaig sentir una ansietat inexplicable per veure amb detall el que estava fent, quan vaig estar a prop, vaig veure que estava parlant en vídeo conferència amb un noi, que en veurem darrere els vidres, somrient la va avisar de la meva presència, la misteriosa jove es va aturar i va girar, em va mirar fixament, i deixat la seva conversa a mitges, va començar a parlar-me darrere els vidres, em va somriure, mentre li feia la fotografia, va estendre la mà i em va saludar, amb un gest proper a un "adéu" i es va donar la volta per continuar la seva conversa, jo vaig seguir el meu camí.

El misteri de la quotidianitat, són els instants que deixen empremta en la retina i escapen a l'oblit, és una forma de sentir-nos immortals.    Joan Cujan 2014

dilluns, 4 d’agost del 2014

L'última llum del dia


M'agrada passejar amb l'última llum del dia en solitud i en silenci, omplint amb llum daurada les meves pupil·les, quan al capvespre, amb els últims raigs de sol, la tarda s'extingeix lentament, per donar pas a les ombres que vesteixen de relleu l'horitzó on el sol del dia hi reposa.

Joan Cujan  2014