Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
diumenge, 26 de març del 2017
UN SOMNI FET REALITAT
dilluns, 6 de març del 2017
D'OMBRES I CERTESES
Les muntanyes blanques de neu,
s'encenen al pas del rogenc ocàs,
al poc, un blau intens les apaga.
En aquestes hores en què la foscor del capvespre,
vagareja buscant en la negror, repòs i misteri,
les teves ombres exciten la meva imaginació.
Fora, l'aire flairós d'hivern acaricia la finestra,
cap altra llum, que la de les brases de la llar,
es reflecteix en l'iris dels teus ulls.
D'ençà que el teu cos nu m'omple les nits,
ja mai, res més tornarà a ser com abans,
no t'he retrobat, et conec des de sempre.
¿És visible la intimitat?, o només és un miratge,
¿és potser tot allò que la mirada desitja?,
tanco els ulls davant d'aquest punyent plaer.
Amb qui faig l'amor cada vespre,
s'imagina que em pot perdre,
¿com m'ho faria?, si sóc la seva ombra.
La tarda s'omple de records,
fins a ocultar-se en silens murmuris,
tremolors entre besades.
Se'ns ha fet de nit,
potser serà una nit de tempesta,
seguiré al teu costat quan et desvetllis.
Joan Cujan 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)