Igual que les pupil·les es dilaten en la penombra, o es contrauen en un excés de llum de forma inconscient, la llum m'ajuda a connectar el món real amb l'espiritual. Després de passar hores contemplant les obres d'art d'un museu, vaig sentir la necessitat de descansar la vista i la ment. En un espai buit entre sales, vaig observar que la llum natural de l'exterior es filtrava a través de les cortinetes creant espais que projectaven llum i l'atrapaven. D'aquesta abstracció de la realitat, només el contorn nítid d'un mur de maons captava la meva atenció, a poc a poc l'espai s'anava canviant amb tons grisos que variaven a taronges. Em vaig entretenir fent diverses fotografies per captar aquests canvis, finalment vaig decidir incorporar un element humà per forçar el seu aspecte dramàtic... aquest és el resultat.
No he dit cap paraula,
els ulls han estat la meva veu,
la llum la resposta silenciosa.
Joan Cujan 2019
