dijous, 8 de desembre de 2016

DES DE L'ABSÈNCIA



Em sento trasbalsadores sensacions de flotar,
voldria ser núvol submergit en cels oberts,
emergir en l'èter lluminós del teu esguard,
fins fondrem, dins càlids alés acollidors.

Desprenguem-nos del feixuc fardell,
guardem-nos molt de l'estricta rutina,
desfem les teranyines de raons instaurades,
on nien els desitjos insatisfets.

Cal que ens despullem de tòpics,
i desposseïts de tota vestimenta,
nodrir-nos d'il·lusions, dolça feblesa
d'un desig de carícies, fet de tendresa.

Des de l'absència,
et sento tant amb mi,
que quan volo sol,
és com si encara fos aquí.

Joan Cujan 2016