EL JARDÍ AMAGAT

Una llum màgica l'arrossegava cap al jardí, es va aturar instintivament, sorprès davant aquell espectacle inusitat, havia començat a aixecar-se una lleugera boira, el temps semblava aturar-se, es va sentir atrapat per al passat...

S'ENCÉN EL BOSC DELS SOMNIS APAGATS

                           

En despertar-se els somnis, m'envaeix una estranya sensació d'irrealitat, el somni que desperta és meu o és aliè... sento més i més escalfor, una fina capa de suor m'impregna la pell, l'aire s'enrareix, la gola crema, el silenci es trenca per l'espetec de la fusta cremant, tot va perdent color, es torna gris, cendra. Estic paralitzat, no m'atreveixo a despertar-me, immòbil al llit, els meus ulls s'han acostumat a veure tancats... Per què sempre estic sol quan somio?     Joan Cujan, 2021

LA CONDICIÓ HUMANA II (BACON-FREUD) - Galeria Marlborough

Lucian Freud (1922-2011), nét de Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, és considerat un dels principals retratistes figuratius del segle XX. Freud va desenvolupar un estil fidel a la realitat, però a través d'un filtre de cruesa, sense cap concessió. Va néixer a Berlín, però a causa del nazisme va emigrar a Anglaterra, on Freud va viure i va desenvolupar la seva carrera artística fins a la seva mort el 2011. Va crear els seus primers gravats a París el 1946, tot i que és més conegut pel seu treball en pintura, la seva obra gràfica també forma una part essencial del seu corpus artístic. En la majoria de les obres gràfiques de Freud, tot l'innecessari s'elimina, deixant poc o gens de color i un fons mínim que permet una apreciació extremadament pura del seu estil. Com en les seves pintures, els models dels seus gravats eren persones properes a ell, però sovint anònimes per a l'espectador sobre les quals, en llargues sessions de posat, Freud llança una mirada inflexible donant com a resultat obres plenes d'honestedat, portadores de retrats psicològics.

LA CONDICIÓ HUMANA (BACON-FREUD)

LA CONDICIÓ HUMANA (BACON-FREUD) - Galeria Marlborough

Les obres de Francis Bacon, són com exorcismes violents, amb els que pretén mostrar el caos existencial d'uns personatges estripats, que evoquen una brutalitat que transcendeix les formes, per mostrar la seva imatge més primària, que s'acosta a la bestialitat dels seus orígens.

"Vull que la pintura es converteixi en carn, sé que la meva idea del retrat es deriva de la insatisfacció que em produeixen els retrats que s'assemblen a la gent. Voldria que els meus fossin retrats de les persones, no com elles. Que no s'assemblin al model, que siguin el mateix model. Pel que fa a mi la pintura és la persona. Vull que això funcioni per a mi com ho fa la carn".

Aquesta necessitat de pintar desesperada de Francis Bacon, em colpeix i atrapa.

SOBRE MATÈRIA - JOAN ALSINA - ESPAI BCN

SOBRE MATÈRIA reuneix una vintena de fotografies en blanc i negre de Joan Alsina (Barcelona, ​​1972). del seu treball, Alsina aconsegueix transcendir la representació clàssica del cos humà; en ell, ha trobat la llibertat de concebre la pell com un gran llenç, traçant netes pinzellades de pigment i utilitzant materials com l'argila, l'oli i fang, que es fonen amb la pell, alhora que alteren la seva textura, li permeten reinterpretar les línies sinuoses que configuren l'arquetip de la musculatura humana. La fotografia capta la riquesa dels materials i la fragmentació del cos humà que s'allibera de tota mena d'ornament; mentre que la presentació de la pell com a llenç proposa una nova forma d'entendre la pintura. En definitiva, Alsina reformula el diàleg entre la fotografia i l'escultura, i ens convida a difuminar els límits entre els diferents mitjans d'expressió artística.