diumenge, 25 de febrer del 2018

FRAGMENTS D'EXISTÈNCIA



Tot m'és incert.

No sé d'on surt
aquesta feble lucidesa,
que em permet vagarejar
pels senders de la memòria.

Una fràgil llum
s'endinsa tremolosa,
en la persistent,
densa boira
que s'empassa,
sento un neguit furiós
quan m'arrabassà
els últims records.

La meva mirada fuig
i es perd, per allunyar-se
d'aquest incessant transit
entre llums i penombres.

Avui el mirall m'ha mostrat
de sobte, entre reflexos
de somnis esberlats,
l'estrany que m'habita,
i en veurem reflectit
he vist que l'eternitat
ja s'allotja als meus ulls.

Joan Cujan 2018







dimecres, 21 de febrer del 2018

OSLO






La teva mirada
escurça la distància,
sempre em captura,
adorm el pas del temps,
deixant un rastre
de càlida tendresa.

Joan Cujan  2018

dilluns, 19 de febrer del 2018

LLUMS I OMBRES





En l'art de la mateixa manera que a la vida, la bellesa habita entre llums i ombres...

Joan Cujan  2018

dimecres, 7 de febrer del 2018

I TOT PER NO CALLAR-ME


Em vaig dur i porto cicatrius a l'ànima.
Mitges, targes vermelles, covardia.
Promeses que no van ser.
Engrunes d'amor al fons de l'equipatge.
Històries, poemes, tatuatges als ulls
llençols a l'ànima.
Poemes per oblidar.
Records d'amics amats.
Vols de papallones.
Plomes d'ocells morts.
Catarsi i Anestèsia per ultrapassar.
Petons que no he donat, libido.
El carnet d'identitat i el passaport.
Terra entre les ungles.
Branqueta de canyella,
dàtils, xerrada i cafè.
Infusió d'herbes amb mel.
Coses per a dir i moltes....
Que m'empassaré, segur.
Tinc molt que matar, per a no morir.
Confesso que una vegada,
em vaig apallissar.
I tot: per no callar-me....

- Karma Gual –

dilluns, 5 de febrer del 2018

U D’OCTUBRE



U D’OCTUBRE

Consirós,
embriac d'orgull,
afligit potser,
per una falsa
esperança,
que s'allunya
de l'esguard
d'uns ulls clucs,
cansats,
que sempre
em recordaran
un u d'octubre,
que mai, mai,
podré oblidar.


Joan Cujan  2018

diumenge, 4 de febrer del 2018

VIATGE TARDORAL



Aviat partiré de nou,
porto tot el viscut
com únic equipatge,
i malgrat tot,
infatigable viatger,
persegueixo, insistent,
sense donar-me treva
el últim paisatge.
El pas dels anys,
fan, créixer la distancia,
fins a fer-me espectador
de la meva pròpia vida.
Si miro enrere,
tot queda ja molt lluny
fora de l'abast
de la memòria.

Joan Cujan  2018