Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
divendres, 29 de novembre del 2013
dilluns, 25 de novembre del 2013
SER
"Gastem molta energia en construir barreres per protegir-nos, tractant de crear una imatge exterior que no mostri els nostres sentiments i sense adonar-nos, els escuts creats, en lloc de protegir-nos, ens impedeixen sentir, i minven les nostres possibilitats de felicitat. És com si t'haguessis oblidat que t'has posat guants, i en tocar les coses no en sentissis el tacte, com si un lleu vel impedís que poguessis accedir a les seves qualitats físiques. Hem de mostrar-nos com som amb tota naturalitat, per poder sentir el fred i la calor de les emocions ... Una cosa tan irrepetible com l'humit i suau petó dels llavis d'un altre ésser."
Foto: Jan Saudek - Text: Joan Cujan
dimecres, 20 de novembre del 2013
VOLAR NO SIGNIFICA TENIR ALES
Quan els fills se'n van a poc a poc independitzant, tens la sensació que potser els has anat empenyent fora del seu niu, fora del confort i seguretat que aquest representa. Però tu també ho vas fer en el seu moment, perquè si no ens llancéssim al buit, mai sabríem el que podem fer amb les nostres ales, que hi ha un horitzó molt més enllà d'on estem en aquest moment. Pot fer mal, però després dius "gràcies", m'he caigut moltes, moltes vegades, però m'he aixecat i tornat a volar. Si no ho hagués fet no hauria vist, sentit, tot el que he viscut, no m'hagués convertit en el que sóc avui, "Jo"
dimarts, 19 de novembre del 2013
PARELLES de BALL
"Quan estimes algú, no pots pretendre estimar-lo sempre de la mateixa manera, no val la pena intentar-ho, és impossible i fracassaríem. Però això és el que la majoria de nosaltres demana, tenim tan poca fe en l'amor, les relacions, que insistim en la permanència, quan l'única continuïtat possible en la vida com en l'amor, és permetre el creixement individual, en llibertat ... som parelles de ball, però els nostres millors salts són des de la individualitat.
dilluns, 18 de novembre del 2013
UN ROSTRE EN LA MULTITUD...
Totes les persones, que un dia es van presentar en la nostra vida, la nostra família d'origen, la família que hem creat, amics, amants, de vegades fins i tot estranys, independentment que fossin bones o dolentes, es van quedar en la nostra ment per no marxar, de vegades en el nostre cor. No sóc perfecte, tampoc podia esperar que elles ho fossin, tot consisteix a prendre el que cada un et pot donar i construir el teu món a partir d'ells.
Joan Cujan 2013 - Foto: Dennis McGuire
Subscriure's a:
Missatges (Atom)