dijous, 28 de febrer del 2013

DOLCES CARÍCIES, 7



Entre somnis transites els camins del plaer, per arribar exhausta a un món fet de sospirs. acaricies dolçament el teu cos fins ofegar-te en l'orgasme.


Foto: Strawberries - Text: Joan Cujan 

dimarts, 26 de febrer del 2013

DOLCES CARÍCIES, 6




S'acabaven de conèixer, li va fer un tendre petó, suau i dolç, com si de veritat l'estimés, com si tot fos real. Van estar jugant a estimar-se, desitjant-se com mai en la vida havien desitjat ningú.

Foto: Strawberries   -   Text: Joan Cujan  2013

diumenge, 24 de febrer del 2013

BELLCAIRE



Avui a l'ocàs d'una freda tarda d'hivern,
adormit es retira el sol rere l'horitzó,
llums de mil colors pinten aigua i cel.

Vermells, verds, blaus, grocs i daurats.

Es retallen les siluetes dels arbres, 
en reflectir-se en les gèlides aigües del llac,
dansen les branques al brogit del vent.

Hivern, horitzó, cel, arbres, núvols i vent.


Foto: R. C. - Text: Joan Cujan 2013



dimecres, 20 de febrer del 2013

EL MILLOR REGAL



Guarda al teu amic sota la clau de la teva pròpia vida. William Shakespeare

L'amistat ha de ser lliure com una papallona que vola d'un cor a un altre, si la retens ja no podrà volar i es morirà. És el regal més preuat que ens dóna la vida, és lliure, espontània, fa que sigui possible que dos éssers humans de sexe, cultures i creences molt diverses comparteixin confidències i emocions, es coneguin i es formi una comunió indestructible entre ells, molt propera a l'amor. Són ànimes bessones que se senten sempre juntes encara que no es vegin cada dia, i ens ajuden a viure en un món que tendeix a la individualitat i només el mou l'afany de poder i lucre.

He tingut el privilegi que la vida m'ha regalat l'amistat de amics i amigues que m'han acompanyat des de la infància, altres els vaig conèixer quan era jove i finalment han arribat els últims a la meva maduresa, hem compartit, celebracions, alegries, penes, el dolor de la pèrdua dels éssers estimats, també depressions, moments en què una mà amiga és el regal més preuat, són un grup reduït d'amics amb els quals he rigut i plorat, compartit confidències, hem estat sempre sincers, dolços o durs segons requerís el moment. A tots us dono les gràcies per existir, sense vosaltres res hauria estat igual.

Escolta el teu cor, si et demana un amic, no ho pensis, no segueixis buscant ... potser el tens a l'altre costat de la pantalla!

Foto y Text  Joan Cujan  2013


diumenge, 17 de febrer del 2013

BIRD BALLET


Un vídeo com aquest, fa que el negre només sigui bellesa, que els problemes deixin de ser importants i gaudeixis d'uns instants de pau i reconciliació amb la humanitat. 

Video: Neels Castillon


divendres, 15 de febrer del 2013

DOLCES CARÍCIES, 5






Embogida amb les càlides carícies lliurades per el meu plaer, m'allunyo d'aquest món. Aquest deixar-se estar, aquest fluir del desig en un oceà d'ones sense fi. 

Foto: Pavel Kiselev   -   Text: Joan Cujan  2013


dimarts, 12 de febrer del 2013

OCELL FERIT





S'ha fet negra nit a la ciutat dels somnis, 

la lluna, omple de llum la freda estància. 

Feble llum que bressola els teus records, 

dibuixe ombres de desig a la teva pell. 

Joguina oblidada a les golfes dels somnis, 

voles entre les fantasies i la crua realitat. 

Endormiscada, sents la cadència del silenci, 

per fi, la nit s'adorm en les teves pupil·les. 

Fora al carrer, ressonen les passes del temps 

mentres s'esvaeix com un alè, el somni d’amor.


Foto: Svetlana Korolyova - Ocell ferit      -       Text: Joan Cujan  2013


divendres, 8 de febrer del 2013

IMPULS VIRTUAL



"Els somnis són la realització disfressada d'un desig insatisfet"    (Sigmund Freud)

El desig apareix de sobte, quan de improvis algú irromp en la nostra quotidianitat, i s'ens desperta'n els sentits adormits, ens il·lusionà la nova situació, tenim ànsia de conèixer tot d'aquesta persona i desitgem gaudir del nou estímul que ens omple de vida.


Estava mirant el mur d'un amic en facebook i comentant un post, quan l'atzar va fer descansar la meva mirada en una foto i el comentari que l'acompanyava, no coneixia la dona de la imatge, el seu rostre m'era desconegut, tenía una llarga melena de cabells negres, els grans ulls negres de mirada intensa, tenien una brillantor encisadora i els seus llavis carnosos prometien besades.
Mentre seguia contemplant altres imatges i comentaris, vaig sentir la necessitat de tornar a mirar aquell rostre desconegut. Pressentia que m'observava a traves de la pantalla, llavors en mirar fixament els seus ulls, durant uns instants eterns, les nostres mirades es van trobar, i van parlar... només existíem ella i jo.
Era impossible escapar d'aquella atracció, ella seguia allà amb la seva mirada sensual, sense deixar d'observar-me, i em van sobrevenir uns desitjos irrefrenables de conèixer-la, de besar-la, d'acariciar-la, despullar-la... res impediria que arribés a conèixer aquella desconeguda que em captivava, no deixaria que tot quedés només en una imatge atrapada en una pantalla.
Fins l'últim segon vaig estar temptat d'escriure un missatge, de facilitar-li el meu número de mòbil i escriure: "truca'm!" , però el seny es va sobreposar al meu impuls, fins que de mica en mica es va esvair la màgia i un somriure de comiat va il·luminar-me el rostre. Que menys li podia oferir després d'haver compartit la intimitat de les nostres mirades?

Foto: Bill Angel (Retrat de Cheryl - 1972)    -    Text: Joan Cujan 2013

dijous, 7 de febrer del 2013

DOLCES CARÍCIES, 4




Els meus dits al acariciar-te, modelen els teus pits, fins que aquests adquireixen la forma exacta de les meves mans.

Foto: Mark Harris   -   Text: Joan Cujan  2013


diumenge, 3 de febrer del 2013

INTUÏCIÓ I REALITAT



Davant del bombardeig de notícies contradictòries dels mitjans i la conseqüent manipulació de la informació, on la veritat és falsejada al servei del poder i dels partits polítics. Només ens queda la intuïció, aquest sentit estigmatitzat per la ciència al llarg dels temps, és avui en dia un factor de sensibilitat intel·lectual, necessari en temps de incessants canvis, per a la comprensió del nostre entorn quotidià.

El coneixement intuïtiu i el coneixement racional, no els hem de veure de manera antagònica, sinó que han de ser complementaris. El pensament racional es caracteritza per ser analític, la seva funció és diferenciar, mesurar i catalogar. El coneixement intuïtiu, es basa en l'experiència directa amb la realitat, és discontinu i holístic.

La intuïció no s'ha d'entendre com una senzilla qualitat psicològica, forma part de l'inconscient col·lectiu. Aquesta particular manera de comprendre la realitat amagada darrere de la desinformació on tot és subjectiu i relatiu, la entreveiem per atzar entre línies, des de la intuïció analitzem el conflicte, el sofriment i l'incertesa de la societat comença a adquirir sentit, i al inclouré les nostres pròpies vivències i emocions, la realitat ens comença a ésser desvetllada.

Actualment, vivim en una incertesa, política, ideològica, institucional i religiosa, enfront d'aquesta inseguretat, cal lluitar per ser capaços d'intuir, pensar, interpretar i comprendre el món que ens envolta, on no res és absolut i no existeix una única veritat.


Foto: Lindsay Blair - Text: Joan Cujan 2013



Foto: Volker Virke