Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
diumenge, 15 d’octubre del 2023
ESGARRIFANÇA
ESGARRIFANÇA
Un bufec em flagel·la el rostre.
Sento ploure, com si sentís
ecos llunyans que agombolen
el so de l'enyorança que m'habita.
Mentrestant, neixen bassals d'aigües plàcides
on s'emmirallen els meus pensaments,
què en faré dels records d'infantesa
aigualits per les gotes de pluja.
Quan tanco els ulls,
en prémer les parpelles,
veig absències que ja no recordo,
passen i desapareixen en solitud.
L'horabaixa se'n calma, cau la nit.
Joan Cujan, 2023
HI HA UNA PRESÈNCIA QUE QUEDA DESPRÉS DE TOTA PARTIDA
REIAL COM LA VIDA MATEIXA
No té cap consciència que, en aquest aspecte concret i delimitat, és literalment boja, perquè tothom qui l'envolta també és boig. No és capaç de diferenciar entre algú que coneix de la xarxa, d'algú altre que coneix personalment. I creu que els sentiments que té per aquesta persona, proximitat, rancor, odi, són tan reals com els que té pels seus propis amics. Sally Rooney
Foto: Begur, fira d'Indians, 2023
UN TEMA MOLT ACTUAL
Potser era tan sols que confiava que el seu penediment era real i que, per tant, no tornaria a cometre els mateixos errors. Em va fer pensar en les persones que han fet coses dolentes: què se suposa que han de fer amb elles mateixes, i què se suposa que nosaltres, com a societat, hem de fer amb elles? Ara mateix, el cicle de falses disculpes públiques probablement fa sospitar tothom del perdó. Però què han de fer les persones que han fet coses terribles en el passat? Anunciar espontàniament els seus propis pecats per prevenir l'escarni públic? Intentar no aconseguir res que pugui comportar cap mena d'escrutini addicional? Potser m'equivoco, però crec que el nombre de persones que han fet coses realment greus no és insignificant. Sally Rooney
Foto: Mario Sorrenti (Dorota), 1997
AMICS, CONEGUTS I SALUDATS
AMICS, CONEGUTS I SALUDATS
A través d'internet mantenim coneixences amb persones, que potser no són amics, però tampoc desconeguts. Interactuem amb molta gent que majoritàriament els és igual el que diguem, en el fons només volen dir la seva i no sentir-se tan sols.
Amb les fotos que triem, les coses que escrivim, projectem una imatge de nosaltres, que segurament no és del tot fidedigna, potser és la que ens interessa donar a conèixer. No és fàcil percebre clarament, no confondre's quan una persona a través del que diu, està actuant o s'està sincerant amb nosaltres.
Hi ha amistats properes on és difícil dir si la relació és d'amistat o alguna cosa més. Com definir aquesta afinitat que va creixent sense saber gairebé per què, sense adonar-te'n, vas construint unes rutines secretes, un espai comú.
Cal haver arribat a aquest moment de la vida, en què els fets del dia a dia tenen poca èpica, per saber apreciar una amistat propera, el plaer d'una bona conversa, aquestes són les companyies que comptem, són les que es recorden més, un lloc càlid on tornar.
Dibuix: Josefa Tolrà - Foto i Text: Joan Cujan, 2023
SOTA LA SUPERFICIE DE TOT
PER A MI ÉS NORMAL CONÈIXER GENT
ON ETS, MÓN BONIC - SALLY ROONEY
Vull viure d'una altra manera, o, si cal, morir perquè uns altres puguin viure d'una altra manera. Ara bé, no veig gaires idees per les quals valgui la pena morir. Sembla que l'única idea, és que hem de veure com l'enorme misèria humana campa davant nostre i esperar que els més miserables de tots, els més oprimits, es girin i ens diguin com aturar-ho. Sembla que hi ha la creença, curiosament inexplicada, que les condicions de l'explotació generaran una solució a la mateixa explotació elles soletes, i suggerir el contrari és condescendent i altiu. On ets, món bonic - Sally Rooney
CAÇANT IMPRESSIONS
LAIA ESTRUCH - SALA OVAL MNAC
CAMINS DE RONDA, 2023
Senderisme, paisatge i emocions. Recórrer els camins de ronda del litoral de Girona és una de les experiències que no et pots perdre.
LA FONT - DUCHAMP
També és art un "bidet" de fabricació en sèrie, que s'ha eliminat la seva funcionalitat?
LA FONT DE DUCHAMP al Tate Modern - En desplaçar el context d'un objecte industrial d'ús quotidià, Duchamp qüestiona què és i què no és art, fa una mirada nova sobre el món dels objectes com a veritable font de l'experiència estètica.
El seu origen, no només posa en qüestió l'art, també l'autoria reconeguda. Elsa von Freytag va demanar a Duchamp que presentés l'obra de manera anònima a un concurs. (Elsa von Freytag va ser una artista multidisciplinària,i reconeguda agitadora cultural).
"ART I ARTESANIA"
L'ART ÉS SUBJECTIU PER NATURALESA
L'art és subjectiu per naturalesa i definició i això el converteix en la millor teràpia espiritual. No pensis que l'art només és una pintura, escultura... recorda que l'art es reflecteix en qualsevol activitat que facis diàriament. La bellesa, l'art és a tot arreu encara que no ens n'adonem.
"ENS FOTEN FORA DE CASA" (Barna)
SANTA MARIA DEL PI - ARYZ
Un mural de 14 metres d'alçada fer per l'artista urbà Aryz penja a l'altar de la Basílica de Santa Maria del Pi, a Barcelona. Una intervenció inèdita. Octavi Arrizabalaga “ARYZ” havia fet intervencions a esglésies, actives o desacralitzades, però a Barcelona no s'havia fet mai.