dijous, 24 de desembre del 2020

INTEMPÈRIE (Dormir al carrer és com ser invisible)


Hi ha molts "prejudicis" al voltant de les persones sense sostre, ningú vol dormir al carrer, però qualsevol pot acabar al carrer. Una persona no acaba al carrer d'un dia per l'altre, la seva situació es va deteriorant amb el temps i té a veure amb moltes causes: algunes depenen de la mateixa persona i altres tenen a veure amb la societat en la qual vivim.

Tenen una "Vida", molt dura, fred, soledat, mai poden estar molt de temps al mateix lloc, senten por, són freqüents els robatoris i les agressions, hi ha molta roïnesa al carrer.
A Barcelona sabem quantes persones dormen al ras a la ciutat perquè de manera habitual es realitzen recomptes. A l'últim, realitzat per Arrels Fundació el maig de 2020 en el marc de l'estat d'alarma, es van comptabilitzar 1.239 persones dormint al carrer.

Per desgràcia tinc moltes imatges de persones sense sostre, formen part de la normalitat dels carrers aquests dies, la comparteixen amb les multituds carregant bosses de regals que passen indiferents, sense veure'ls. Però entenc que s'ha de respectar la seva dignitat, aquesta foto em va donar la solució, és molt explícita, amb una certa càrrega d'ironia, em recorda el famós anunci: 

"VUELVE A CASA, VUELVE A TU HOGAR. QUE HOY ES NOCHEBUENA Y MAÑANA NAVIDAD. VUELVE, A CASA VUELVE POR NAVIDAD"

Joan Cujan, 2020

NADAL 2020




El món està ple de màgia, esperant que es despertin els nostres sentits, que cada un dels vostres bons desitjos per Nadal es converteixin en boniques flors a la Primavera.

divendres, 11 de desembre del 2020

BILL BRANDT - FUNDACIÓ MAPFRE

L'exposició presenta 186 fotografies positivades pel mateix Brandt, un artista eclèctic, que al llarg de cinc dècades, va abordar pràcticament tots els gèneres, reportatge social, retrat, nu i paisatge. Les seves obres tenen una forta càrrega poètica i un halo d'estranyesa i misteri, en què, com en la seva pròpia vida, realitat i ficció sempre es barregen. Les seves imatges tenen relació amb el Dadà i el surrealisme, un interès que es manifesta en clares referències a qüestions psicoanalítiques i tons ombrius cada cop més accentuats.











dijous, 10 de desembre del 2020

UNA LLEU LLUM TRENCA LA FOSCOR


Mai acabes d'entendre el que està passant, et sents abduït per un imperceptible forat fosc, i mancat del poder d'aturar el pas dels dies, et costa treure't de sobre aquesta inerta olor de tristesa que t'impregna la pell, et preguntes si hi ha vida més enllà, i de sobte flaires les partícules subtils que emanen d'una flor, i una lleu llum trenca la foscor...

Joan Cujan 2020

dilluns, 7 de desembre del 2020

UNA CARTOGRAFIA DE LA LLIBERTAT


Una cartografia de la llibertat - Esther Aldaz (Fundació Brossa)
Es reivindica l'espai domèstic com un refugi i també com una presó. Doncs, es representa la idea d'una casa en què tots els elements que la conformen estan recoberts de textos de tota mena que continguin la paraula "llibertat". En aquest espai pensat pe a ser viscut, el públic haurà de prendre's el seu temps per trobar formes d'entendre la "llibertat" (aquesta paraula tan gastada). Durant la pandèmia, la llibertat comença i acaba a les portes de casa nostra, esdevé el llindar, la nostra pell.

Joan Cujan  2020








FINA MIRALLES - RELACIÓ DEL COS AMB ELEMENTS NATURALS


El conjunt de fotografies titulat (Relació del cos amb elements naturals, 1975) són seqüències d'imatges en què es mostra com el cos de Fina Miralles es tapen progressivament amb diversos elements naturals fins a quedar completament embolcallat, talment com si fos un vestit sencer d'herba o de palla. Aquestes accions evidencien les connexions entre el cos humà les diferents matèries. Són imatges que fan un seguiment d'algunes accions que conformen la nostra vida quotidiana: respirar, mirar, rentar-se, menjar, passejar. Les imatges constitueixen una mena de registre o diari fotogràfic, un repertori d'actes quotidians seleccionats per Miralles.





FINA MIRALLES - MATANCES, 1976

El projecte Matances (1976-77) es compon de diverses peces: un ampli conjunt de fotomuntatges, un vídeo i el tríptic "tres esquemes de mort artificial", que es va presentar a la Biennal de París de 1977. Els fotomuntatges són composicions variades de dibuixos, fotografies i paraules o frases que plantegen un recorregut -de vegades irònic i tràgic- entorn del poder, la destrucció, la construcció social de l'individu i del nostre imaginari comú, la submissió, la religió o qüestions com la justícia, la família, la por, la vida i la mort. La manipulació psicològica a través de la ideologia del poder apareix de manera punyent en cadascuna de les metàfores subjacents en els elements que formen part de Matances. El potencial simbòlic que sorgeix de la relació iconogràfica rizomàtica es reforça amb les fotocomposicions.






FINA MIRALLES - ENMASCARATS

Emmascarats (1976-2020) comprèn un conjunt de fotografies en blanc i negre on es veu el bust d'una dona amb el rostre cobert per diferents elements. També es presenta la seqüència del rostre destapat i com es va cobrint progressivament fins a quedar del tot amagat. La màscara, l'acte d'emmascarar, encobreix, tapa, oculta, esborra, però també desdibuixa. D'una manera semblant a l'acció de dissoldre el rostre, el conjunt es configura com una sèrie de retrats sense entitat, sense subjectivitat: són antiretrats. L'individu, la dona, desapareix. Si en altres ocasions l'hem trobat "cosificada", aquí els atributs l'amaguen i prenen el protagonisme. 


A ÚLTIMA HORA DE LA TARDA



A última hora de la tarda,
en silenci, passejant,
quan el carrer es buida,
i retens l'instant fugaç
que t'atreu la mirada,
amb el desig encès,
el temps s'atura.

Joan Cujan  2020 

DIA DE TARDOR


Dia de tardor (fragment) Rilke

No hi ha casa per al que ara no la té,
el que ara està sol ho estarà sempre,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes,
i deambularà per les avingudes,
inquiet com el rodar de les fulles.

Foto: Joan Cujan  2020

diumenge, 6 de desembre del 2020

TRANSFIGURACIÓ DE LA IMATGE PER DESCOMPOSICIÓ DEL COLOR



Sòcrates i Plató creien que la llum consistia en partícules molt petites de llum i color que en entrar dins de l'ull configuraven la imatge.

L'interès d'aquest procés se centra, no només en la gamma de colors que es crea, i la interacció d'un color amb relació a un altre, sinó el resultat que s'obté en modificar la imatge i com canvia el seu aspecte. Aquesta percepció del color al·ludeix a la reinterpretació subjectiva, que elimina la complexitat de la imatge, per apropar-la a la nostra memòria visual, en aquest procés s'intenta conservar en l'obra creada, un instant de llum i color efímer en el temps i en l'espai.

Joan Cujan  2020

dimarts, 1 de desembre del 2020

MACBA





Hi ha instants en què pots congelar el gest i la imatge... per donar so al silenci.

MACBA - Joan Cujan 2020