dimecres, 11 de febrer del 2015

PERCEBRE L'ESPERIT DE LES COSES



Detenir-me a mirar amb ulls nous i percebre l’esperit de les coses, retenir en la retina l’exuberància i complexitat de les formes; Humilment, sense comprendre, com l’eufòria del moment, allibera l’esperit i s’enriqueix amb un univers crític i compromès, sotmès a l’abstracció; aquesta frivolitat aparent, obre pas a la reflexió i maduració creativa, on res és només el que sembla.
Pensar i no saber de què estan fetes les imatges que ballen al meu cap, de quina matèria fluida brollen les línies en què dibuixo el perfil infinit dels somnis. En aquesta ambigüitat resideixen al meu entendre, els mecanismes del meu procés creatiu, que navega pels enganyosos cants de sirena, en les irreals aigües de l’abstracció.     


Joan Cujan 2015



Sigues un arc de Sant Martí en el núvol d'algú. Maya Angelou

dijous, 5 de febrer del 2015

QUE LLARG POT SER UN INSTANT




Que llarg pot ser un instant, l’instant que separa allò que ja no és d’allò que encara era… ¡el passat de fa un instant és tan passat com el de fa milions de segles! ¿Qui ho podrà entendre mai?   Joan Sales

dimarts, 3 de febrer del 2015

ESCALA D'OMBRES


Un cop dins, vaig sentir un lleuger calfred. ¿Qui haurà pujat per aquesta escala abans que jo, estarà amagat esperant la meva arribada?, només havia d'esperar esdeveniments, a no trigar ho descobriria... mentre em recolzava en el passamà de la vella escala rovellada, vaig pensar si estaria preparat per conèixer la veritat.

Joan Cujan  2015

dilluns, 2 de febrer del 2015

HE CAMINAT FINS A ARRIBAR AL PROFUND



He caminat fins a arribar al profund
del bosc de la paraula, per on llisquen
les aigües del silenci; m’he banyat
en la secreta gorga, ressorgint
transfigurat en la forest de símbols.
Ara vagó perdut a dues llums
pel sempre clos enigma de la terra,
morós, interrogant, i creix la set
d’un més enllà d’aquest silenci d’aigües.

Joan Vinyoli, El Callat (1955) - Foto: Joan Cujan

He caminado hasta llegar al profundo
del bosque de la palabra, por donde se deslizan
las aguas del silencio; me he bañado
en la secreta garganta, resurgiendo
transfigurado en el monte de símbolos.
Ahora vagón perdido a dos luces
por siempre cerrado enigma de la tierra,
moroso, interrogante, y crece la sed
de un más allá de este silencio de aguas.