Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
dimecres, 6 de juny del 2018
dilluns, 4 de juny del 2018
LA SILENT FATIGA DE CONVIURE AMB UN MATEIX
Pots començar a córrer sense parar,
buscar ajuda desesperadament,
no importa el lluny que vagis,
mai arribaràs a cap destí,
no vols fugir de tu, sinó de la teva vida.
És impossible escapar-se, de ment i cos,
allibera't, accepta't com ets,
estima't amb totes les teves misèries,
accepta les teves llums i ombres,
no reprimeixis les teves emocions.
Sigues fidel a tu mateix.
Joan Cujan 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)