dimarts, 14 d’agost del 2012

PENELOPE



Plovia a bots i barrals, amarada fins els ossos esperava a l'andana d'aquella estació solitària. Enmig de la boira va entreveure el tren que s'apropava; aviat l'abraçaria....
El tren no s'aturà.

Il·lustració: Nicoletta Ceccoli  -  Text: Carmen Gual

ÍCAR




Atordit sento la veu, no has de fer res que no vulguis fer.
Totes les llums del món parpellegen sota meu.
Es negra nit, ni tan sols la lluna il·lumina aquest viatge.
Per fi la llum, dic en veu baixa.

Text: Joan Cujan  2012

DELIBERACIÓ


"A cel ras el jurat es reuní per a deliberar i el president alçà la veu: Amics, ara hem de decidir quin és el millor relat?
-Secretari, míri qui te més "M'AGRADA" i llestos."

Il·lustració: Joan Casaramona i Gual - premi Junceda 2012 - il·lustrador novell.

Text: Carmen Gual

EQUILIBRI


Aquell dia el cor li va bategar tan fort que va veure-ho saltar davant del mirall.
Van trigar una setmana a descobrir-la.
En el seu DNI amb roig de pintallavis havia escrit:
...  M'hauria agradat ser equilibrada!

Il·lustracio: Nicoletta Ceccoli   -  Text: Carmen Gual

LA FILLA MORTA



Quan em vaig tornar a mirar al mirall, no em vaig veure reflectida. Veia la meva cara, pero no hi vaig trobar-me la mirada..... Tenia l'ànima morta: ella també havia volat

Il·lustració Nicoletta Ceccoli  -  Text: Carmen Gual

ANIMA GEMELLA



Fins que no cridava no paràvem.
Si treus les mans del roser direm que ens busques!
Quatre a set anys, havia dit l'advocat de la família!
Fou un estiu deliciós, oi germaneta!?
- Al jardiner li van caure deu anys! -

- Il·lustració: Nicoletta Ceccoli -   Text: Carmen Gual 

LA RAÓ


Careixia d'empatia; però els egoïstes eren els altres.

No se n'havia adonat que el temps havia corcat les paraules.
En parlar és va condemnar a la soledat....
-Tampoc se'n va adonar-


Il·lustració: Paula Sanz Caballero - Text: Carmen Gual

JOC DE MIRALLS


Com cada dia a l'altra banda del mirall, l'home de cabells de plata em mirava amb una relativa indiferència,  li somric i em presento, el meu nom és Robert...
Era la primera vegada en tot el dia que parlava amb algú conegut.

Text: Joan Cujan  2012