ESGARRIFANÇA
Un bufec em flagel·la el rostre.
Sento ploure, com si sentís
ecos llunyans que agombolen
el so de l'enyorança que m'habita.
Mentrestant, neixen bassals d'aigües plàcides
on s'emmirallen els meus pensaments,
què en faré dels records d'infantesa
aigualits per les gotes de pluja.
Quan tanco els ulls,
en prémer les parpelles,
veig absències que ja no recordo,
passen i desapareixen en solitud.
L'horabaixa se'n calma, cau la nit.
Joan Cujan, 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada