dijous, 24 de novembre del 2016

PREGÀRIA


Llum que il·lumines tot el meu ésser,
mostrem els tresors ocults,
síntesi dels meus desitjos,
d'aquesta hora tardana de la vida,
quan tot es torna fràgil i etern.
Ara que res m'espanta, estic a l'espera,
que salvatges passions mosseguin,
intensament les meves ànsies,
en descobrir cada dia que passa,
que mai res serà del tot meu.
Vull submergir-me de ple,
sense límits, en tots els somnis,
i amb ganes infinites de viure,
assaboriré dolçament,
aquest fràgil desig,
fet de culminació i reinici.

Joan Cujan 2016

dissabte, 19 de novembre del 2016

TARDORAL


Un cel gris que presagia pluja es confon amb l'horitzó,
per moments una densa boira m'aïlla de l'exterior,
seduït per l'harmonia d'aquest dia que s'acaba,
de sobte un llamp il·lumina aquesta minsa lucidesa,
la seva claró es reflecteix en les meves pupil·les,
fen que brilli per sempre la llum de l'infinit,
il·luminant el meu esguard amb nous horitzons.
Tanco els ulls per retrobar-me, sota l'acollidora llum del sol,
que m'espera en els esdevenidors dies càlids.
M'arriba una flaire de tardors passades,
i reconec l'aroma del teu cos innocent, tímid,
tu romans al llit, bocaterrosa, silent,
ets lliure per ser feliç, però no et serà fàcil,
travessar el temps, demorar el pas dels dies.
Deixem enrere l'enyorança amb renovada esperança,
per escoltar junts el trinat dels ocells de terres llunyanes.
El futur s'estén davant nostre, desconegut, invisible.

Joan Cujan  2016

dijous, 10 de novembre del 2016

AIXI ÉS COM M'AGRADA


Contra la teva esquena,
el meu cor batega
contra la meva pelvis
joc d'encaix...
Així és com m'agrada
quan en obrir els ulls
sento l'encaix càlid,
de sempre, com sempre.
No em sabria estar
si mai més
despertés així....
contra la teva esquena
la meva ma sobre el teu pit...
la teva mà al meu ventre....
Que ens desperti el sol...
que et miri i em besis....
que et besi mirant-te...
Un dia i un altre...
arraulida en tu...
ama i senyora
de misenyor.

Karma Gual

diumenge, 6 de novembre del 2016

LA GUARIDORA NUESA



Els nostres llençols
han hostatjat
la guaridora nuesa
la fúria, la tendresa.

Tantes vegades
ens hem destarotat
i ens hem recompost
i hem tornat a caure
malats d'enyor, desgavellats
i folls per la callada entesa.

Aquesta meravellosa semblança
que de tots dos en fa un de sol
esvalotat, furiós, salvatge
i brut i tendre com el món!

Karma Gual

dimarts, 1 de novembre del 2016

EL CRIT DE LA NIT



Amb els sentits d'un nadó,
tanco els ulls i miro
molt a poc a poc....
Tot és un llenguatge...
les llàgrimes de la pluja,
els fulls del vent,
l'olor de la sang
la flaire de les roses,
la salabror de les llàgrimes
l'olor del risc,
la densitat de la por,

els peus sobre la terra humida,
la bassa dels records,
el desert de l'ànima....
la molsa del camí,
el cant de l'ocell,
el lladruc del gos
i el miol del gat.

El crit de la nit...

Aquell que neix...
però no se sent
perquè ja és tard...
Tot just neix el dia!....

Karma Gual