dijous, 24 de novembre de 2016

PREGÀRIA


Llum que il·lumines tot el meu ésser,
mostrem els tresors ocults,
síntesi dels meus desitjos,
d'aquesta hora tardana de la vida,
quan tot es torna fràgil i etern.
Ara que res m'espanta, estic a l'espera,
que salvatges passions mosseguin,
intensament les meves ànsies,
en descobrir cada dia que passa,
que mai res serà del tot meu.
Vull submergir-me de ple,
sense límits, en tots els somnis,
i amb ganes infinites de viure,
assaboriré dolçament,
aquest fràgil desig,
fet de culminació i reinici.

Joan Cujan 2016