PREGÀRIA

Llum que il·lumines tot el meu ésser,

mostrem els tresors ocults,

síntesi dels meus desitjos,

d'aquesta hora tardana de la vida,

quan tot es torna fràgil i etern.

Ara que res m'espanta, estic a l'espera,

que salvatges passions mosseguin,

intensament les meves ànsies,

en descobrir cada dia que passa,

que mai res serà del tot meu.

Vull submergir-me de ple,

sense límits, en tots els somnis,

i amb ganes infinites de viure,

assaboriré dolçament,

aquest fràgil desig,

fet de culminació i reinici.

Joan Cujan 2016