dimarts, 31 de desembre del 2013

FELIÇ ANY NOU


Sempre que s'acosta el cap d'any tinc tendència a mirar cap enrere, és bo recordar, però ho faig sense nostàlgia. Cada moment té la seva màgia, l'essencial és saber viure el present amb intensitat, sabent que cada minut que passa es converteix en passat. M'agrada pensar en el futur de manera optimista i veurem allí feliç al costat dels meus, perquè cada dia que passa és una nova oportunitat per seguir estimant, aprenent i creixent.

Foto y Text: Joan Cujan  2013

diumenge, 29 de desembre del 2013

ANGOIXA (carta a una amiga)




Estàs bé, només respira, respira i recorda totes les vegades en el passat que ja vas sentir aquesta por, totes les vegades que et vas sentir ansiosa, aclaparada, i un calfred impregnava d'una suor freda la teva pell, fins que un dolor intens t'immobilitzava.

Sents un caos, una confusió de la ment i el cos, tens la capacitat de ser transportada per la bellesa, és un temps per plorar a les postes de sol.

Quan ens sentim ferits, estem cecs i no trobem la manera de redreçar les coses, avui no veus cap solució, però quan passi el temps, no avui o demà, sinó en uns mesos, et sorprendrà com les aigües tornen al seu curs.

La vida t'ha posat moltes vegades a prova, i malgrat el difícil que han estat les coses, has sobreviscut. Respira, respira i confia que pots sobreviure això, que la lluita és part del procés, que no et pots donar per vençuda, no importa el difícil que pugui semblar, sempre hi ha esperança, una llum al final del camí i tu pots accedir, sempre ho has aconseguit.

Foto: Monica Sunyer  -  Text: Joan Cujan  2013


dissabte, 28 de desembre del 2013

PRESENT



No pots ser el primer, no existies en el seu passat, ella va estimar abans de conèixer-te, però si t'estima ara, què importa la resta? No podrà estar pensant en tu cada segon del dia, però et donarà el seu present, així que no li facis mal, no intentis canviar-la, no busquis en el seu passat i no esperis més del que pot donar. Somriu quan ella fa bogeries i et fa feliç, i troba-la faltar quan no hi sigui.

Joan Cujan  2013

dilluns, 2 de desembre del 2013

MIRADES CREUADES



Una mirada ens exposa, és una introspecció psicològica que influeix en la realitat, per a poc a poc convertir-la en una experiència personal en la qual es planteja una relació creuada elemental, és el nexe d'unió entre algú que mira i el que li torna la mirada.

Ens vam quedar mirant-nos l'un a l'altre, sense dir res, era la classe de silenci que ho explica tot, en els seus ulls no hi havia ni rastre de què havia succeït entre nosaltres, això em va alliberar dels meus dubtes, era el final, per fi estàvem d'acord, tot havia acabat. La vaig mirar, i em vaig sentir molt trist, mai tornaria a veure-la de la mateixa manera, mai tornaria a sentir el mateix, ni tan sols podia estar irritat, no havia canviat, era com sempre havia estat, mai havia mentit sobre els seus sentiments, em va regalar el seu amor de la mateixa manera que després mel va treure. Em resistia a acceptar-ho, la vaig mirar i vaig pensar he de ser valent i dir-li que m'agradaria recuperar-la, tornar-lo a intentar... però els seus ulls em deien, t’allibero, t’expulso del meu cor, perquè si no ho faig ara, mai tindré forces per fer-ho. Vaig ser el primer a apartar la mirada, vaig sentir un dolor profund, intens... un dolor que mai, mai més voldria tornar a sentir.

Foto: Eric Nehr - Text: Joan Cujan