dissabte, 29 de desembre del 2012

BEGIN THE BEGUINE



Malgrat el apocalíptic avís sobre la fi del món del calendari Maia, iniciem un nou any i novament sentim la necessitat de reinventar-nos, aquesta necessitat de canviar és una constant dels éssers humans, per descomptat no és nova ni pertany només a un tipus de societat, a tot el món s'utilitza l'any nou per reiniciar nous projectes, tornar a estudiar aquell idioma que tant se'ns resisteix, aprimar-nos, deixar de fumar ...         
Segons els nostres intents d'anys anteriors, l'esperança de tenir èxit aquesta vegada no és molt encoratjadora, com explicaríem llavors que seguim creient irracionalment que aquest nou any ho aconseguirem? potser perquè si creguéssim que el nostre futur serà pitjor que el present (res difícil de pensar en els moments actuals) la vida deixaria de tenir sentit, només la confiança d'aconseguir un futur millor ens ajuda a mantenir el nostre estat d'ànim i conservar la salut física i mental.
Aquests bons desitjos de canvi ens ofereixen una recompensa immediata, augmenta la nostra autoestima, però hauríem de proposar-nos petits canvis en els nostres hàbits que siguin realistes si volem tenir èxit, ja que la força de voluntat sol minvar a mesura que passa el temps. Si aconseguim mantenir un estat d'ànim positiu i planificar amb molta atenció els nostres petits canvis, la recompensa serà el plaer de l'èxit obtingut.

Joan Cujan 2012 - 2013

dimecres, 26 de desembre del 2012

PESSEBRISME A CATALUNYA


* Si selecciones una foto amb el ratolí, la podràs veure amb més detall

A Catalunya el pessebrisme te més de 600 anys d'història. Actualment hi ha al voltant d'un centenar d'associacions o grups que ofereixen exposicions de pessebres. S'anomena "escola catalana" a la tècnica d'utilitzar el guix a la construcció dels pessebres ja que va ser a Barcelona on és va fer servir per primera vegada. Aquest fet ha portat a distingir dos tipus de pessebres: el pessebre popular, fet amb materials naturals, i el pessebre artístic, fet amb guix, sovint en forma de diorama i, per Tant, de més complexitat tècnica.


L'estil del pessebre català és força heterogeni, des de l'impressionisme "atramuntanat" dels pessebres d'Olot, fins a l'hiperrealisme minuciosament detallista dels de Roda de Ter, passant per l'autenticitat del paisatge rural dels de Castellar del Vallès.

¡En el procès de muntar el pessebre poden arribar a treballar moltes disciplines Artístiques o Tècniques tan diverses com l'escultura, la pintura, el dibuix, el modelatge, la fusteria, l'electricitat, el miniaturisme, la composició o l'escenografia. 

 
Fa estimar els indrets del passat, apreciar els detalls de l'arquitectura, de la fusteria; fa estimar les tradicions; qui fa pessebre aprèn a observar les coses d'una alta manera. Els pessebres sovint ajuden a recordar com eren els pobles abans i ajuden a mantenir la memòria d'elements i de tradicions que han desaparegut.



Fer el pessebre estimula la creativitat i la capacitat de trobar solucions enginyoses als problemes. A més a més, és un bon exercici de paciència i de concentració. Tot aixó el converteix en una activitat ideal per distreure's de manera sana, agraïda, ja que la feina del pessebrista te una compensació molt especial, per Nadal a tothom li agrada veure pessebres.



Text: Enric Benavent i Vallès (Membre del col·lectiu "El Bou i la Mula" de recerca i difusió del pessebre)

Fotos: Joan Cujan 2012 (Exposició Pessebres del món, cultura, art, tradició - Barcelona)


diumenge, 23 de desembre del 2012

L'ARBRE DELS DESITJOS

  
                            
                                                             RIU
                                                         MIMA'T
                                                       RELAXA'T
                                                     CREU EN TU
                                                     NO T' AÏLLIS
                                                 VIU EL MOMENT
                                               TRENCA UN HÀBIT
                                               PINTA UN QUADRE            
                                            MIRA FOTOS VELLES
                                            DEIXA QUE T'AJUDIN
                                         LLEGEIX UN BON LLIBRE
                                        NO PERDIS LA ESPERAA
                                      COMPARTEIX UN SOMRIURE
                                                          *******
                                                          *******
                                                          *******

            
  
Agafa el teu regal de l'arbre dels desitjos, si no trobes el teu,
digues-m'ho i faré un encanteri perquè es faci realitat.
Anim tu pots, creu en tu i finalment….sigues feliç

Joan Cujan 2012

dissabte, 8 de desembre del 2012

WERTIADAS




«Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes. Que los niños catalanes se sientan tan orgullosos de ser catalanes como de ser españoles»
José Ignacio Wert Ortega "Ministre d'Educació, Cultura i Esport" 


QUI AMB LA LLENGUA DESTRUEIX PER LES SEVES PARAULES MOR

La riquesa d'una cultura, d'una història i d'un idioma és una cosa que pertany a la humanitat tant com a la societat que l'ha generat i ningú pot tractar de sotmetre i destruir-la per forçar la seva desaparició.

Sense la llengua, no tindríem la possibilitat de comunicar-nos, la llengua pot ser l'oportú consol davant del dolor, però també pot ser utilitzada per destruir, les virulentes paraules que la llengua fa treure de les profunditats del cor humà es transformen en veritables armes letals, vivim en una societat en la qual es agredeix verbalment amb una càrrega de tensió i negativitat increïbles, en els mitjans de comunicació observem com els "honorables polítics" són experts en agredir als seus opositors, convertint moltes vegades amb les seves paraules un petit foc en un incendi de proporcions incalculables.

La llengua pot destruir les persones, les profundes ferides que deixen com seqüeles les paraules destructives són molt difícil d'esborrar de la memòria col·lectiva. La societat que ha estat ofesa per aquella llengua fora de control, recorda les paraules feridores, l'odi i el ressentiment es fa cada vegada més profund, creant més i més distanciament entre l'ofès i l'ofensor.

Un individu pot ser molt eloqüent, però si el domina la ira i només utilitza les seves paraules per destruir, només mostra la seva immaduresa, mai es podrà definir com algú intel·ligent.

Els qui ostenten el poder i no són capaços de refrenar la seva pròpia llengua, davant la crítica o al desacord i utilitzen la seva pròpia despietadament en contra d'aquells que parlen en "llengües estranyes" alienes a la de l'imperi, perden tots els seus arguments, la raó mai es pot imposar.

A poc a poc anem prenent consciència de l'atropellament que estem sent sotmesos i qui són els responsables, aquests impresentables no tenen cabuda en la nostra societat i amb la nostra denúncia pacífica i democràtica demostrem el nostre rebuig davant dels que només saben viure de les mamelles del govern i ens xuclen la sang com sangoneres.


Il·lustració: Andreu Ledoux      -         Text: Joan Cujan 2012