ANESTESIATS ENMIG D'UN NAUFRAGI

En aquests dies grisos, de pandèmia, recessió, tempesta social, violència organitzada per les rates de claveguera, en un país sense govern, sense idees i sense unitat... només queda cridar:
QUE VIVA ESPAÑA, QUE VIVA EL REY, QUE VIVA EL ORDEN Y LA LEY?

Joan Cujan, 2021

DECORAR AMB ART (L'art desposseït)

L'obra de l'artista és valorada actualment pel seu valor comercial, com qualsevol altre objecte de canvi, es converteix i transforma en diners. Aquesta societat de consum, veu l'art com una mercaderia, no sent la necessitat de gaudir, tan sols és una bona inversió.

Les coses només tenen valor, es deshumanitza l'artista, i el converteix en un objecte més de consum. Molt pocs artistes actuals denuncien la destrucció de valors de la societat, i els que s'atreveixen, són marginats, o la seva obra és institucionalitzada perdent la seva força original, fins a convertir-la en un producte per a ser consumit pel mercat. La societat actual, cada vegada més individualitzada, submergida en un món electrònic, no senten l'art com una necessitat espiritual, l'ha convertit en un objecte més...

Joan Cujan, 2021

ALEJANDRA MORALES "COSSOS DE LEWY"

Li vaig preguntar si volia viure, però no va contestar.
Li vaig dir, t'estimo mama, descansa tranquil·la.
Alejandra Morales

S'anomena cossos de Lewy, a una malaltia neurodegenerativa amb símptomes semblants als que pateixen els malalts d'Alzheimer i Parkinson. Les persones malaltes pateixen desconnexions intermitents de la realitat, fins a perdre la noció d'un mateix.

Alejandra, presenta una sèrie de fotografies tridimensionals que ha fet amb la tècnica de la cianotípia, que li permeten expressar plàsticament aquestes desconnexions intermitents de la ment, ho complementa amb una gran instal·lació d'una trama de fils que ens volen mostrar la complexitat de les connexions neuronals.

Una de les moltes exposicions, que passen desapercebudes pel públic. Ara amb la pandèmia es poden visitar pràcticament en soledat.

CABELLO/CARCELLER (I AM A STRANGER, AND I AM MOVING)

El títol de l'exposició és una cita de l'última conferència que va donar David Wojnarowicz abans de morir de sida el 1992.

Tots els moviments d'alliberament encaminats a superar cotilles que constrenyen a la societat acaben sent col·lectius, perquè és la força de la munió de gent, la que canvia el rumb dels esdeveniments. Però tota revolució, comença en un mateix, al llarg de la història, persones que se senten diferents, s'enfronten a una societat que els discrimina, que atempta contra la seva llibertat de ser, són objecte d'una violència permanent contra la seva existència.

És una exposició que reuneix obres recents de Cabello/Carceller (dibuixos, fotografies, vídeo) que conformen una instal·lació en què el vídeo "Moviments per a una manifestació en solitari, 2020", és la peça fonamental, es pot veure com la performance Perla Zuñiga sosté una pancarta que cita un fragment de la coneguda frase de Baruch Spinoza "El que pot un cos" mentre dansa. Perla amb el moviment del cos, es transforma en pancarta, túnica, lluita...

Des del meu parer, el "CONCEPTE" va molt més enllà de l'obra exposada.

https://youtu.be/oaZ6eZn5d58  
VIDEO: Moviments per a una manifestació en solitari, 2020 (teaser)

YAGO HORTAL - OBRA INICIAL

YAGO HORTAL - Defineix així els seus començaments:

"Aquesta obra és fruit de la col·laboració amb Peter Halley (Nova York, 1953), creada amb motiu de l'exposició conjunta Halley meets Hortal que es va poder veure a la Galeria Senda durant l'hivern de l'any 2016. Halley és un dels artistes més influents del panorama internacional i l'impulsor de l'anomenat moviment "neo-geo" dels anys vuitanta. Tot i que fa servir la geometria com a suport fonamental de les seves obres, sempre insisteix en el referent figuratiu: l'espai i el temps de la nostra societat, el terreny polític i social, l'ordre tancat en què vivim. En el meu cas, aquests temes sorgeixen d'una manera més espontània i visceral. Vam realitzar, a través d'un anar i tornar digital, cinc col·laboracions amb l'objectiu d'arribar a un punt comú mitjançant els nostres llenguatges. La racionalitat geomètrica es barreja amb l'expressivitat del gest, i viceversa. En aquesta obra podem veure com les taques volen escapar-se de les cel·les, de manera que obren un nou camí i estableixen relacions entre l'ús expressiu dels colors industrials que són tan característics de tots dos".

PETER HALLEY - Les pintures geomètriques de Peter Halley han participat en un joc de relacions entre el que ell anomena "presons" i "cèl·lules" que reflecteixen la creixent geometrització de l'espai social. Inspirat en el pla urbanístic de Nova York i en el seu propi aïllament, imagina la forma abstracta com una cel·la de presó barrada connectada al món exterior a través de la comunicació electrònica.

De la comparació d'aquesta obra compartida, (H+H 3, 2015-16) de Yago Hortal amb la de Peter Halley, es pot observar com és l'aportació personal de cada un. Hi ha una relació de tots dos amb l'ús expressiu dels colors. Però les taques de (Yago) necessiten espai, llibertat, volen escapar-se de les cel·les, és la confrontació d'una obra ja consolidada (Peter) i una que busca obrir-se pas.  

Joan Cujan, 2021