PERSISTÈNCIES - ENRIC ANSESA

Persistències és la mostra individual d'Enric Ansesa, l'exposició mostra l'evolució dels treballs d'un dels artistes més destacats de l'art abstracte actual. La mostra, que reuneix peces dels gairebé cinquanta anys de trajectòria de l'artista, incideix en els aspectes més iconogràfics d'una obra que, des de mitjans dels anys setanta fins al dia d'avui, ha tingut un comú denominador: el color negre. La dualitat que conforma aquest color / no color la trobem present a la seva producció com a foscor i llum, sobrietat i sentiment, matèria i dibuix, i es converteix en el seu principal referent estètic. També els punts, les cal·ligrafies, les sutures o les creus formen una iconografia que serà recurrent al llarg de tota la mostra.

POESIA DE L'ANDALÚS

La princesa Omeia Wallada, filla del Califa de Còrdova Muhammad III, va destacar pel seu gran talent, tant, que diuen que superava a tots els poetes. Són coneguts els poemes d'amor fruit de la seva relació amb el popular poeta Ibn Zaidun, que es va enamorar d'ella. Va ser mutu però, com no podien airejar el seu amor, s'escrivien versos.

A mi m'enamora aquest poema seu...

"Quan caigui la tarda, espera la meva visita,

doncs veig que la nit és qui millor encobreix els secrets;

sento un amor per tu que si els astres ho sentissin

no brillaria el sol,

ni la lluna sortiria, i les estrelles

no emprendrien el seu viatge nocturn. "

i la resposta de Ibn Zaidun...

Des de la teva marxa la meva sola creença és ser-te fidel

i mai he professat més religió que tu.

Quan els meus pensaments et xiuxiuegen,

gairebé em moro de dolor, però ho accepto.

Què importa si no sóc el teu igual a la noblesa

quan en l'amor no hi ha més que iguals?

Encara que per amor s'inclinés cap a mi

des del seu tron excels la lluna de la nit fosca,

ningú, excepte tu, podria seduir-me.

La pau sigui amb tu, mentre duri aquest amor

que nosaltres ocultem i que ell ens revela!

PINTANT VELÁZQUEZ

PINTANT VELÁZQUEZ - Exposició: Guerrero Molina (Espai Volart)

Inclou una sèrie d'aquarel·les dedicades a alguns dels personatges que formen part de les obres del mestre clàssic. Alguns d'ells són significatius, mentre que altres són secundaris. L'objectiu és donar-los un protagonisme que possiblement no han tingut en les obres originals.

L'actitud pictòrica no depenia de la voluntat d'interpretar-lo, ni de copiar-lo tampoc. L'havia interioritzat amb suficient fluïdesa perquè les pintures tinguessin autonomia personal, això si, sumant tot allò que m'havia aportat el mestre.

Guerrero Molina

Joan Cujan  2020

JA DESPERTA L'ALBADA

Després de l'ocàs,
dins la foscor de la nit,
ja desperta l'albada.

Joan Cujan  2020

EL SALT

No cal que t'empenyin

cap a l'abisme,

si camines d'esquena

al precipici,

no sents vertigen.

El veritable heroi és fràgil,

s'apropa al buit,

és profund l'abisme.

Salta i en el seu descens

esperit i cos són lliures,

lleugers, eteris,

se sent confiat, estrany.

En somiar, parpellegen les pupil·les,

llisquen suaument fregant les pestanyes

i al despertar confós es pregunta

si ha tornat a l'úter, on tot va començar.

Potser només Déu sap la resposta.

Joan Cujan 2020