Enlluernat entre les flames,
amb els colors encesos als ulls,
la llum ha acolorit el meu esguard.
Joan Cujan 2017
divendres, 28 de desembre del 2018
ENLLUERNAT ENTRE LES FLAMES
Enlluernat entre les flames,
amb els colors encesos als ulls,
la llum ha acolorit el meu esguard.
dijous, 20 de desembre del 2018
OCELLS DE FILIGRANA
Lluny dels dies d'estiu,
lluny de l'olor de les flors.
Ocells de filigrana a la ciutat.
Joan Cujan 2018
L'AIRE INASSOLIBLE
No n'hi ha prou,
amb l'aire inassolible
amb l'eteri pas de la boira,
per omplir la mirada.
Joan Cujan 2018
LA NATURA
La bellesa és difícil de descriure,
potser perquè ens vegem obligats
a aturar-nos per contemplar-la.
Joan Cujan 2018
diumenge, 9 de desembre del 2018
A ON SON LES HORES D'AVUI?
A on són les hores d'avui?
Són ja només records
darrere de cada ombra.
Les d'ahir en la foscor
s'amaguen en el passat.
A on ens portarà l'alba?
Joan Cujan 2018
dissabte, 8 de desembre del 2018
HORITZÓ GROC I VERD
Horitzó cap a la llibertat (groc i verd amb pont trencat al fons)
Joan Cujan 2018
divendres, 7 de desembre del 2018
LLUM DE TARDOR
Llum de tardor, al costat del mar, horitzó de blaus entre cels grisos perduts en l'infinit, una llum que es desfà a la platja...
Joan Cujan 2018
dimecres, 5 de desembre del 2018
QUE PUC DIR
Que puc dir
que no sàpigues,
per sorprendre't.
Que ets el millor de la meva vida.
Que sóc feliç al teu costat.
Que t'estimo com el primer dia.
Que m'agrada despertar-me
i veure que segueixes al meu costat.
Tothom ho sap.
Però a tu t'agrada
cada dia al despertar-te
que t'ho repeteixi
amb un suau xiuxiueig
del meu alè a prop d'orella.
T'estimo rosseta.
Joan Cujan 2018
Joan Cujan 2018
diumenge, 2 de desembre del 2018
RESERVA DELS SUÏSSOS MORTS
Christian Boltanski (Reserva dels Suïssos morts 1991) MACBA
Aquesta escultura es compon de caixes de metall, com arxivadors vells i apilats que formen un passadís estret amb llums d'oficina en la part alta. Cada caixa té una fotografia d'un home o una dona, recuperada per l'artista d'obituaris dels diaris suïssos. L'escultura evoca les burocràcies mundanes de la mortalitat, el contrast entre l'institucional i el personal, entre la memòria i l'oblit.
Una obra que m'ha interessat molt, no et deixa indiferent, et permeten introduir-te dins de l'espai arquitectònic, un passadís molt estret, amb poca llum, una sensació aclaparadora t'envaeix, propera als camps d'extermini, però en aquest cas sense cap violència, és la mort de cada dia d'éssers anònims...
dissabte, 1 de desembre del 2018
UN FONS BLAU D'ESTRELLES
Un fons blau d'estrelles,
il·lumina l'irreal l'arbre nu,
desposseït de les seves fulles,
a mercè del fred d'hivern.
Joan Cujan 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)