METAMORFOSI

Foto: Patricio Calut

Deixa’m despullar-te lentament amb la mirada,

en discreta luxúria, el meu desig no té pressa,

enjogassada somrius, i te m'ofereixes delerosa,

disposada a entregar-me el teu tresor més preuat.

Foll de desig, només desitjo fondre'm amb tu,

t'ensenyaré tot allò que no puc dir sol amb paraules,

en un efímer sospir, m'endinso dins les teves ànsies,

travesso el finíssim tel, que encara conserves,

fins a obrir-me pas, cap al fons càlid dels teus llavis.

Suaument, cauen tots els vels de la infantesa,

mentre ressegueixo el camí, i et faig meva,

t’imagino travessant el llindar de l'adolescència,

i esdevens dona, a l’aixopluc dels meus braços.

Joan Cujan 2016