dissabte, 27 de febrer del 2016

REGALA'M



Regala’m,
el temps d’estimar-te, 
una nit eterna,
que duri, 
fins que claregí,
el nou dia.

Fes-me l’amor, 
sense mesura, 
donem temps, 
per descobrir-te, 
sentir-te en mi,
el plaer no té pressa. 

Entra en mi,
traspassa'm, 
troba refugi, 
dins del meu cos, 
que anhelós,
et vol rebre. 

T'esmunys, 
en suau lliscar, 
prenent embranzida, 
amunt i avall, 
fins que et fons, 
i et vesses. 

Dins l’entrecuix, 
fluids plaents,
brolla'n, 
de la deu, 
on sadolles, 
la meva set.

T'he buscat,
en nits sense llum,
i m'he trobat,
desitjant renéixer, 
al final de cada nit, 
per germinar albada, 
al teu costat. 


Joan Cujan 2016

Foto: Alexander Sergeev




Regaláme,
el tiempo de amarte,
una noche eterna,
que dure,
hasta que amanezca,
el nuevo día.

Hazme el amor,
sin medida,
dame tiempo,
para descubrirte, sentirte en mí,
el placer no tiene prisa.

Entra en mí,
traspásame,
encuentra refugio,
dentro de mi cuerpo,
que anhelante,
te quiere recibir.

Te resbalas, 
en suave deslizar,
tomando empuje,
arriba y abajo,
hasta que te fundes,
y te derramas.

De la entrepierna,
fluidos placenteros,
brotan, 
del manantial,
donde sacias,
mi sed.

Te he buscado,
en noches sin luz,
y me he encontrado,
deseando renacer,
al final de cada noche,
para germinar amaneceres,
a tu lado.