Aquesta exposició d'Amèlia Riera (1928-2019), d'entrada et sorprèn, després et copeja, finalment t'emociona. La majoria de les aproximacions que s'han fet de la seva obra, han recorregut a la ficció, per la negativa de l'artista a explicar res. En un fullet de 1975, hi trobem l'únic text escrit per l'Amèlia (a manera de confessió). "Detallar la meva obra, autodefinir-me, declarar la intencionalitat, em resulta tan poc atractiu, com qualsevol qüestionari oficial", de la tremenda càrrega de traumes, conflictes, que les seves obres inspiren, ni mitja paraula. Potser la definiria, una cita de Picasso que Amèlia va escollir per a una exposició: "La pintura és un instrument de guerra ofensiva i defensiva contra l'enemic". La seva obra es presta a deixar córrer la imaginació, l'espectador sempre veurà coses encara més cruels i recaragolades.
Finalment: L'Amèlia bruixa, el més temut de tots els arquetips, l'anti dona, independent, soltera, sense fills, sexualment activa, sense por a envellir. El personatge està tan ben definit, tan interioritzat, que són els altres els que la reconeixen com a tal.
Petit resum del catàleg de l'exposició.
