L'ADOB QUE FECUNDA LA TERRA (TÀPIES 1958-1988)

Aquesta exposició se centra en el període comprès entre finals de la dècada de 1950 i finals de la de 1980, i mostra el pas i la convivència entre les pintures matèriques, els objectes i els vernissos. La revalorització de les coses naturals i ordinàries, aquelles que la societat rebutja o amaga vergonyosament, però que per Tàpies no només estan dotades d'espiritualitat sinó que sobretot són on es troba l'origen i la força de la vida, l'adob que fecunda la terra.

El vernís és consubstancial a les pintures matèriques, ja que Tàpies el feia servir com a base de la pols de marbre, la sorra, els pigments i altres materials, però ara pren protagonisme i ofereix unes transparències que fan de contrapès a l'opacitat dels murs. En els vernissos s'hi continuen trobant aquelles imatges relatives a parts del cos menys atractives o funcions fisiològiques considerades desagradables i repulsives. (Els més observadors, podran trobar elements integrats a l'obra de connotació sexual), en què s'analitza allò que hi ha de més pervers en l'individu i en la societat. Els elements repulsius que es troben en la seva obra persegueixen despertar la consciència de l'espectador, remoure-li l'esperit, de manera que l'art esdevingui adob del coneixement i l'esperit crític.

Roig i negre amb zones arrencades, 1963-1965

Procediment mixt sobre tela.

Col·lecció particular.

                                                  

Peu sobre blanc, 1981

Procediment mixt sobre fusta.

Col·lecció particular.

Cames rosades, 1988

Procediment mixt sobre Tela.

Col·lecció particular.

Blanc, negre i vernís, 1985

Pintura i vernís sobre tela.

Col·lecció particular.

Vertical amb signes negres, 1987

Pintura i llapis sobre paper.

Fundació Antoni Tàpies.

No, jo en aquesta cadira no m'hi assec

Joan Cujan - Técnica Mixta 2022

Si una societat està d’acord que necessita que hi hagi algú que la governi i la gent, diguem la bona gent, diu: «No, jo en aquesta cadira no m’hi assec», s’hi asseurà un fill de puta. Ramon Barnils

RUMORS LLUNYANS

Rumors llunyans, trenquen el plàcid clarejar del dia,

un fugaç raig de sol, desperta la llum endormiscada,

l'atzar em sorprèn amb un vaixell que s'allunya mar endins.

Joan Cujan, 2022

CELEBRAR EL GENOCIDI

CELEBRAR EL GENOCIDI

La narrativa de la Hispanitat, és enaltir el racisme criminal perpetuat per una societat colonial encara vigent. Aquesta apologia de la supremacia blanca no fa sinó perpetuar un sistema colonial que posa en perill la supervivència de centenars de pobles indígenes actualment.

L'Estat espanyol hauria de deixar d'enorgullir-se del seu passat genocida i espoliador, com que no ho fa, participa indirectament, per que la història es continuï repetint amb els pobles indígenes actuals: Al Paraguai, viuen en una fugida constant, escapant de les excavadores dels ranxers que destrueixen les seves terres. Al Brasil, el president Bolsonaro ha declarat la guerra als pobles indígenes, sense lleis que protegeixin les seves terres de fusters, miners i altres invasors, pobles sencers podrien ser aniquilats. Al Perú, mentre les seves terres no estiguin legalment demarcades i protegides, els pobles indígenes continuaran sota l'amenaça constant de les indústries extractives. I així la majoria dels pobles indígenes.

TOT ES DEGRADA I REVIU

En la bellesa, tant m'hi he fixat, que la meva mirada n'està plena. Cavafis

Tot es degrada i reviu. La mort de la fulla, serveix de repòs a la papallona.

LA NIT TRANSFORMA EL PAISATGE

La nit transforma el paisatge, les muntanyes il·luminades per la llum crepuscular comparteixen protagonisme amb les estrelles, adopten un aspecte inusual, obren tot un món de possibilitats creatives. Tècnica mixta - Collage i pintura.  -  Joan Cujan, 2022

Platja del Trabucador (Delta de l'Ebre)

S'han d'allotjar en algun lloc de la memòria, les restes del viatge...


Platja del Trabucador (Delta de l'Ebre)