dissabte, 16 d’abril del 2016

T'HO DIC A TU


Deixem recordar-te, mai te'n vas anar del tot.

Quan els instants s'allarguen imperceptiblement,
fins a caure vençuts pel pas de les hores,
i lànguidament s'estén la tènue llum de la tarda,
que embolcallà amorosament els objectes.

És quan veig el reflex d'allò, que vaig ser,
d'aquell adolescent que et va estimar,
de la vida que no vam arribar a tindre junts,
te'n vas anar en silenci, sense acomiadar-te,
la teva absència, la vaig viure com una fugida.

M'agrada veure l'ocàs amagar-se, fins a desaparèixer,
potser a l'altra banda dels records, més íntims,
voldria seguir conservant fidel memòria teva,
fins que la nit sense lluna, em deixi a les fosques.

Deixem recompondre els trossets, de tu que encara conservo.

Joan Cujan  2016

dimarts, 5 d’abril del 2016

EVOCACIÓ


Els llençols regirats, el llit desfet,
el record d'una carícia, m'estremeixo,
la memòria dels teus dits, a la pell,
el silenci expectant, un sospir,
unes copes buides, la dolçor dels teus llavis.
Pres per l'enyorança, que creix en mi,
sento buidor per la teva absència,
fins que ens tornem a trobar,
no sabre si ja sols som brases, del passat,
de quant teníem les mans massa ocupades,
d'allò que va ser desig de l'un per l'altre.
D'on surt l'energia que càrrega els desitjos,
la felicitat és efímera, sempre té pressa,
embadalit per aquest pensament utòpic,
assumiré la teva pèrdua sense retrets,
pots ben riure de la meva ingenuïtat,
però per si de cas m'escolta,
demanaré un desig de felicitat,
a l'estel fugaç que guia els nostres somnis.

Joan Cujan 2016