diumenge, 26 de febrer del 2012

ADVERSITAT: CAFÈ, OUS, PASTANAGA ?




Una filla es queixava al seu pare sobre la vida i es lamentava que les coses no li sortien bé.
No sabia com fer per seguir endavant ja que sentia defallir i es donaria per vençuda.
Estava cansada de lluitar i lluitar, sense obtenir cap resultat.
Semblava que quan solucionava un problema, n'apareixia un altre.
El seu pare, un xef de cuina, la va portar al lloc de treball.
Allà va prendre tres olles amb aigua i les va col·locar al foc.
Aviat l'aigua de les tres olles estava bullint.
En una va col·locar pastanagues, en una altra va col·locar ous i en l'última va col·locar grans de cafè.
Les va deixar bullir.
Sense dir una paraula, només mirava i li somreia a la seva filla mentre esperava.
La filla esperava amb impaciència demanant que estaria fent el seu pare.
Als 20 minuts el pare va apagar el foc.
Va treure els ous i els va col·locar en un recipient, va treure les pastanagues i les va posar en un plat i finalment, va col·locar el cafè en un bol.
Mirant a la seva filla li va dir: Benvolguda Què veus?
"Ous, pastanagues i cafè" va ser la seva resposta.
La va fer acostar i li va demanar que toqués les pastanagues, ella ho va fer i va notar que estaven toves.
Després li va demanar que prengués un ou i el trenqués, després de treure-li la closca, va observar que l'ou estava dur.
Després li va demanar que provés el cafè, ella va somriure mentre gaudia d'una exquisida tassa de la deliciosa beguda.
Sorpresa i intrigada la filla va preguntar: Què significa tot això, pare?
Ell li va explicar que els tres elements s'havien enfrontat la mateixa adversitat: aigua bullint!
Només que havien reaccionat en forma diferent.
La pastanaga va arribar a l'aigua forta, dura; però després de passar per la prova s'havia fet tova i fàcil de desfer.
Els ous havien arribat a l'aigua fràgils, la closca fina protegia el seu interior líquid, però després d'estar a l'aigua bullint, s'havia endurit.
Els grans de cafè, però eren únics: després d'estar en aigua bullint, havien canviat l'aigua.
Quin dels tres elements ets tu? Quan els problemes truquen a la teva porta, com respons?
Li va preguntar a la seva filla.
Ets una pastanaga que sembla forta però quan la fatalitat i el dolor et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
Ets un ou, que comença amb un cor mal·leable, amb un esperit fluid, però després d'una mort, una separació o un acomiadament s'ha tornat dur i inflexible?
Per fora et veus igual, però ets amargada i rígida, amb un esperit i un cor endurit?
O ets un gra de cafè?
El cafè canvia a l'aigua bullint, l'element que li causa dolor.
Quan l'aigua arriba al punt màxim d'ebullició el cafè aconsegueix el seu millor sabor i aroma.
Tant de bo aconsegueixis ser com el gra de cafè, que quan les coses es posin malament, tu puguis reaccionar de forma positiva, sense deixar-te vèncer per les circumstàncies i facis que les coses al teu voltant ¡millorin!
Que davant l'adversitat existeixi sempre una llum que il·lumini el teu camí i el totes les persones que t'envolta.
Que puguis sempre escampar i irradiar amb la teva força, optimisme i alegria el "dolç aroma del cafè"
Perquè mai perdis aquesta olor agradable i inesgotablement que només tu saps transmetre als altres.

ANÒNIM



Una hija se quejaba con su padre acerca de la vida y se lamentaba de que las cosas no le salían bien.
No sabía como hacer para seguir adelante pues sentía desfallecer y se iba a dar por vencida.
Estaba cansada de luchar y luchar, sin obtener ningún resultado.
Parecía que cuando solucionaba un problema, aparecía otro.
Su padre, un chef de cocina, la llevó al lugar de trabajo.
Allí tomó tres ollas con agua y las colocó en el fuego.
Pronto el agua de las tres ollas estaba hirviendo.
En una colocó zanahorias, en otra colocó huevos y en la ultima colocó granos de café.
Las dejó hervir.
Sin decir una palabra, solo miraba y le sonreía a su hija mientras esperaba.
La hija esperó impacientemente, preguntándose que estaría haciendo su padre.
A los 20 minutos el padre apagó el fuego.
Sacó los huevos y los colocó en un recipiente, sacó las zanahorias y las puso en un plato y finalmente, colocó el café en un tazón.
Mirando a su hija le dijo: Querida ¿Qué ves?
“Huevos, zanahorias y café” fue su respuesta.
La hizo acercarse y le pidió que tocara las zanahorias, ella lo hizo y notó que estaban blandas.
Luego le pidió que tomara un huevo y lo rompiera, después de quitarle la cáscara, observó que el huevo estaba duro.
Luego le pidió que probara el café, ella sonrió mientras disfrutaba de una exquisita taza de la deliciosa bebida.
Sorprendida e intrigada la hija preguntó: ¿Qué significa todo esto, padre?
Él le explicó que los tres elementos habían enfrentado la misma adversidad: ¡agua hirviendo!
Sólo que habían reaccionado en forma diferente.
La zanahoria llegó al agua fuerte, dura; pero después de pasar por el agua hirviendo se había hecho blanda y fácil de deshacer.
Los huevos habían llegado al agua frágiles, su cáscara fina protegía su interior líquido; pero después de estar en el agua hirviendo, se había endurecido.
Los granos de café, sin embargo eran únicos: después de estar en agua hirviendo, habían cambiado el agua.
¿Cuál de los tres elementos eres tú? Cuando la adversidad llama a tu puerta, ¿Cómo respondes?
Le preguntó a su hija.
¿Eres una zanahoria que parece fuerte pero cuando la fatalidad y el dolor te tocan, te vuelves débil y pierdes tu fortaleza?
¿Eres un huevo, que comienza con un corazón maleable, con un espíritu fluido, pero después de una muerte, una separación o un despido se ha vuelto duro e inflexible?
Por fuera te ves igual, pero ¿eres amargada y rígida, con un espíritu y un corazón endurecido?
¿O eres un grano de café?
El café cambia al agua hirviendo, el elemento que le causa dolor.
Cuando el agua llega al punto máximo de ebullición el café alcanza su mejor sabor y aroma.
Ojalá logres ser como el grano de café, que cuando las cosas se pongan mal, tú puedas reaccionar en forma positiva, sin dejarte vencer por las circunstancias y hagas que las cosas a tu alrededor ¡mejoren!
Que ante la adversidad exista siempre una luz que ilumine tu camino y el todas las personas que te rodea.
Que puedas siempre esparcir e irradiar con tu fuerza, optimismo y alegría el “dulce aroma del café”
Para que nunca pierdas ese olor grato e inagotablemente que solo tú sabes transmitir a los demás.


dissabte, 25 de febrer del 2012

INSOMNI





                                               La nit serà mut testimoni de la meva absència, 

                                               subtil presència invisible sense matèria,
                                               mentre els teus somnis s'esvaeixen en l'aire,
                                               insolent el desig creixerà en la teva memòria, 
                                               entre ofegats sospirs emmundirà la teva solitud, 
                                               dissiparàs el temps entre records, nostàlgies,

                                               fins que t'alliberi la primera llum del matí.


Joan Cujan 2012


                                              

dijous, 23 de febrer del 2012

HAIKU XXIV



Desitjant la Lluna,
els somnis s'entelen,
veig clar, quan penso en tu.

Joan Cujan  2012



Deseando la Luna,
los sueños se empañan,
veo claro, cuando pienso en ti.


diumenge, 19 de febrer del 2012

ESTEREOTIPS



LA DONA: Generalment parlant, és menys forta que l'home, menys alta, menys capaç de treballs llargs, la seva sang és més aquosa, la seva carn no és tan compacta, el seu pèl és més llarg, els seus membres més rodons, els seus braços no tenen tants músculs, la seva boca és més petita, les seves natges són més aixecades, els seus malucs estan més separats i el seu ventre més pronunciat. Aquests són els caràcters que distingeixen les dones a tot el món i en totes les espècies, des de la Lapònia fins a la costa de Guinea, així en l'Amèrica com a la Xina.

EL MASCLE: Per regla general, viu menys temps que la femella, i és sempre més gran proporcionalment. L'home de més alçada té ordinàriament dues o tres polzades d'alçada més que la dona més alta, la seva força gairebé sempre és superior, és més àgil, i com els seus òrgans són més forts, és més capaç de prestar atenció constant. Va inventar ell les arts, i no la dona, i hem de considerar que no és el foc de la imaginació, sinó la meditació perseverant i la combinació de les idees l'origen de la invenció de les arts, com la pólvora, la impremta, la rellotgeria , etc., etc.

Voltaire - Diccionari Filosòfic

"Ideologia segons la qual, els rols de l'home i la dona no estan dins de la natura, sinó que són el resultat de la història i de la cultura".

Vegem el que opinen les feministes del segle XXI

Quin és l'home que pensa més profund?
El miner

En què s'assemblen els homes a la pizza? 
Que els truques per telèfon i als 20 minuts els tens calents a la teva porta.
 
Per què quan als homes se'ls diu alguna cosa els entra per una oïda i els surt per l'altre?
Perquè el so no es propaga en el buit.

Per què les dones li posen les banyes als homes?
Perquè un home sense banyes és un animal molt indefens.

Per què els homes les prefereixen verges?
Perquè no toleren les comparacions

Resumint, no tenim dos dits de cervell, som impotents i insensibles, per no dir idiotes, com podeu veure aquesta és l'opinió que tenen dels homes algunes feministes. No em ric perquè com a home no puc fer dues coses al mateix temps "escriure i riure" suposo que m'enteneu vosaltres que si podeu llegir i pensar alhora. També diuen que som menys sensibles que una espardenya, que no ens emocionem i que tenim la sensibilitat en la tercera pota, m'agradaria saber com es mesura la profunditat dels sentiments, qui decideix que és divertit i sensible, perquè a mi personalment m'emociono molt fàcilment i sóc molt sensible a les emocions dels altres.

No podem seguir parlant d'homes i dones, quan només som persones, unes intel·ligents i altres que van per la vida com si fossin posseïdores de la veritat absoluta.

Joan Cujan 2012



La mujer: Generalmente hablando, es menos fuerte que el hombre, menos alta, menos capaz de trabajos largos, su sangre es más acuosa, su carne no es tan compacta, su pelo es más largo, sus miembros más redondos , sus brazos no tienen tantos músculos, su boca es más pequeña, sus nalgas son más levantadas, sus caderas están más separadas y su vientre más pronunciado. Estos son los caracteres que distinguen las mujeres en todo el mundo y en todas las especies, desde la Laponia hasta la costa de Guinea, así en la América como en China.

El macho: Por regla general, vive menos tiempo que la hembra, y es siempre mayor proporcionalmente. El hombre de más altura tiene ordinariamente dos o tres pulgadas de altura más que la mujer más alta, su fuerza casi siempre es superior, es más ágil, y como sus órganos son más fuertes, es más capaz de prestar atención constante . Inventó él las artes, y no la mujer, y debemos considerar que no es el fuego de la imaginación, sino la meditación perseverante y la combinación de las ideas del origen de la invención de las artes, como la pólvora, la imprenta , la relojería, etc., etc.

Voltaire - Diccionario Filosófico

"Ideología según la cual, los roles del hombre y la mujer no están dentro de la naturaleza, sino que son el resultado de la historia y de la cultura".

Veamos lo que opinan las feministas del siglo XXI
¿Cuál es el hombre que piensa más profundo?
 El minero
¿En qué se parecen los hombres a la pizza? 
Que los llamas por teléfono ya los 20 minutos los tienes calientes en tu puerta.
¿Por qué cuando los hombres se les dice algo les entra por un oído y les sale por el otro?
Para que el sonido no se propaga en el vacío.
¿Por qué las mujeres le ponen los cuernos a los hombres?
Porque un hombre sin cuernos es un animal muy indefenso.
Por qué los hombres las prefieren vírgenes?
Porque no toleran las comparaciones.


Resumiendo, no tenemos dos dedos de cerebro, somos impotentes e insensibles, por no decir idiotas, como podéis ver esta es la opinión que tienen los hombres algunas feministas. No me río porque como hombre no puedo hacer dos cosas al mismo tiempo "escribir y reír" supongo que me entendéis vosotras que si podéis leer y pensar al mismo tiempo. También dicen que somos menos sensibles que una alpargata, que no nos emocionamos y que tenemos la sensibilidad en la tercera pata, me gustaría saber cómo se mide la profundidad de los sentimientos, quien decide que es divertidido, sensible, porque a mí personalmente me emociono muy fácilmente y soy muy sensible a los sentimientos de los demás.

No podemos seguir hablando de hombres y mujeres, cuando sólo somos personas, unas inteligentes y otras que van por la vida como si fueran poseedoras de la verdad absoluta.

dissabte, 18 de febrer del 2012

CADA DIA ÉS CARNAVAL





Cada vegada que em poso una màscara per tapar la meva realitat, fingint ser el que no sóc, fingint no ser el que sóc, ho faig per atraure la gent.

Després descobreixo que només atrec a altres emmascarats, allunyant als altres, a causa d'un destorb: la màscara. Ús la màscara per evitar que la gent vegi les meves debilitats, després descobreixo que en no veure la meva humanitat, els altres no em volen pel que sóc, sinó per la màscara.

Faig servir la màscara per preservar les meves amistats, després descobreixo que si perdo un amic per haver estat autèntic, realment no era amic meu, sinó de la màscara. Em poso una màscara per evitar ofendre a algú i ser diplomàtic, després descobreixo que allò que més ofèn les persones amb qui vull intimar, és la màscara.

Em poso una màscara, convençut que és el millor que puc fer per ser estimat. Després descobreixo la trista paradoxa: el que més desitjo aconseguir amb les meves màscares, és precisament el que impedeixo amb elles.

Gilbert Brenson - Foto: Juan Cujan 2012




"Cada vez que me pongo una máscara para tapar mi realidad, fingiendo ser lo que no soy, fingiendo no ser lo que soy, lo hago para atraer la gente.
Después descubro que sólo atraigo a otros enmascarados, alejando a los demás, debido a un estorbo: la máscara. Uso la máscara para evitar que la gente vea mis debilidades, luego descubro que al no ver mi humanidad, los demás no me quieren por lo que soy, sino por la máscara.
Uso la máscara para preservar mis amistades, luego descubro que si pierdo un amigo por haber sido auténtico, realmente no era amigo mío, sino de la máscara. Me pongo una máscara para evitar ofender a alguien y ser diplomático, luego descubro que aquello que más ofende a las personas con las que quiero intimar, es la máscara.
Me pongo una máscara, convencido de que es lo mejor que puedo hacer para ser amado. Después descubro la triste paradoja: lo que más deseo lograr con mis máscaras, es precisamente lo que impido con ellas. "

divendres, 17 de febrer del 2012

Testimoni del meu temps - SÍRIA




Com un castell de sorra desfent-se amb l'abraçada de les ones, tinc la sensació que el nostre món habitual es desfà lentament al meu voltant, estic assistint a la mort d'una societat que ens diuen que és inviable, inservible, caduca per a aquest nou segle.

Tot al nostre voltant es destrueix, el món ha fet un gir inesperat, el que abans era felicitat s'ha convertit en llàgrimes, dolor, tristesa, derrota ... Ara les paraules no tenen significat, són només això paraules que quan bufa el vent es van lluny, cada vegada més lluny, a un lloc on ja no puguin ser escoltades.

Ara és quan les paraules sobren i els fets són els que realment importen, no podem seguir com a simples espectadors, observant des de la distància del nostre fràgil benestar, som els següents de la llista ....

Imatges duríssimes, insuportables envaeixen les nostres mirades, ens omplen de preguntes i més preguntes, nit rere nit, la lluna, els estels i la foscor són testimonis del dolor del món.

Estic fart de veure com es massacren a pobles sencers amb la major impunitat i em pregunto quins nous horrors em queden per descobrir ... perquè el dia que perdin la fe, deixessin de lluitar, es rendiran i jo no podre suportar una decepció més, no podré seguir veient el seu dolor ... necessito una mica de llum entre tanta foscor. 

Joan Cujan 2012 - Foto: Javi Navarro (Castells de sorra)


Como un castillo de arena deshaciéndose con el abrazo de las olas, tengo la sensación de que nuestro mundo habitual se deshace lentamente a mi alrededor, estoy asistiendo a la muerte de una sociedad que nos dicen que es inviable, inservible, caduca para este nuevo siglo.
Todo a nuestro alrededor se destruye, el mundo ha dado un giro inesperado, lo que antes era felicidad se ha convertido en lágrimas, dolor, tristeza, derrota ... Ahora las palabras no tienen significado, son sólo eso palabras que cuando sopla el viento se van lejos, cada vez más lejos, a un lugar donde ya no puedan ser escuchadas.
Ahora es cuando las palabras sobran y los hechos son los que realmente importan, no podemos seguir como simples espectadores, observando desde la distancia de nuestro frágil bienestar, somos los siguientes de la lista ....
Imágenes durísimas, insoportables invaden nuestras miradas, nos llenan de preguntas y más preguntas, noche tras noche, la luna, las estrellas y la oscuridad son testigos del dolor del mundo.

Estoy harto de ver como se masacran a pueblos enteros con la mayor impunidad y me pregunto qué nuevos horrores me quedan por descubrir ... porque el día que pierdan la fe, dejaran de luchar, se rendirán y yo no podre soportar una decepción más, no podré seguir viendo su dolor ... necesito un poco de luz entre tanta oscuridad.


dijous, 16 de febrer del 2012

UNA AMISTAT MAL ENTESA





Aquestes línies són una reflexió en veu alta sobre la forma correcta d'abordar la pràctica d'una amistat.

De vegades, a causa del tracte diari, una amistat mal entesa per excés de confiança o simplement per desconeixement, un amic no sap comportar-se, relaxa les seves maneres i no guarda les bones formes. Aquestes actituds degeneren en una falta de respecte i consideració envers l'amic i cap ell mateix, originant situacions poc desitjables que poden derivar en deixadesa, informalitat i adulteració dels valors del que ha de ser una bona amistat. Per això, l'amic ha d'entendre que encara que de vegades no se li cridi l'atenció directa o explícitament, això no vol dir que el comportament incorrecte passi inadvertit o que no t'importi, per això de vegades et veus obligat a aconsellar i corregir l'amic perquè aquest no es confongui d'actitud, encara que això comporta també un gran compromís cap a ell i obligacions en la pràctica de la amistat.


Joan Cujan 2012 - Imatge: Keith Haring


Estas lineas son una reflexión en voz alta sobre la forma correcta de abordar la práctica de una amistad.

A veces, debido al trato diario, una amistad mal entendida por exceso de confianza o simplemente por desconocimiento un amigo no sabe comportarse, relaja sus modales y no guarda la compostura adecuada. Estas actitudes degeneran en una falta de respeto y consideración hacia el amigo y hacía sí mismo, originando situaciones poco deseables que pueden derivar en dejadez, informalidad y adulteración de los valores de lo que debe ser una buena amistad. Por ello, el amigo debe entender que aunque a veces no se le llame la atención directa o explícitamente, esto no quiere decir que el comportamiento incorrecto pase inadvertido o que no te importe, por ello a veces te ves obligado a aconsejar y corregir al amigo para que este no se confunda de actitud, aunque esto conlleva también un gran compromiso hacia él y obligaciones en la práctica de la mistad.


dissabte, 11 de febrer del 2012

NO ES POT VIURE EN LA FOSCOR




No se si estic despert o estic somiant, desorientat em quedo durant uns minuts a la foscor i m'envaeix un silenci revelador, tot el que puc sentir és el batec del meu cor, els meus pensaments em parlen i reclamen el seu dret a ser escoltats, hi ha una línia molt fina entre la realitat i la imaginació. Tot és tan real que sense despertar puc veure-ho tot, sentir, viure. Sol amb els meus pensaments, m'adono que estic rient, et sento murmurar suaument, estàs somiant .... i em desperto. 
No es pot viure en la foscor quan t’envaeix la llum.

Joan Cujan 2012         GIFS


No se si estoy despierto o estoy soñando, desorientado me quedo durante unos minutos en la oscuridad y me invade un silencio revelador, todo lo que puedo sentir es el latido de mi corazón, mis pensamientos me hablan y reclaman su derecho a ser escuchados, hay una línea muy fina entre la realidad y la imaginación.
Todo es tan real que sin despertar puedo verlo todo, sentir, vivir. Solo con mis pensamientos, me doy cuenta que me estoy riendo, te siento susurrar suavemente, estás soñando .... y me despierto.
No se puede vivir en la oscuridad cuando te invade la luz.




dimecres, 8 de febrer del 2012

ABRAÇADA




No et pots imaginar com de vulnerable em sento, 
en sentir la càlida respiració superficial dels teus llavis, 
suaument en el meu coll, acaronant, buscant estimar, 
com m'esforço per aturar el temps quan m'abraces. 

Joan Cujan 2012



dissabte, 4 de febrer del 2012

HAIKU XXIII

A l'alba, endormiscada entre llençols,
la llum del nou dia banya els teus ulls,
es desvetllen, els teus somnis nocturns.
                  Joan Cujan 


Al amanecer, adormilada entre sábanas,
la luz del nuevo día baña tus ojos,
se desvelan, tus sueños nocturnos.

divendres, 3 de febrer del 2012

ESTRELLES ERRANTS





Som estrelles errants,
sols amb els seus egos apagats,
galàxies al bell mig del no-res,
en un univers buit de paraules. 

Joan Cujan


Somos estrellas errantes,
soles con sus egos apagados,
galaxias en medio de la nada,
en un universo vacío de palabras,