A CONTRACORRENT

Nu, com un captaire,
a contracorrent,
boig per tu i lliure.

Vacil·lant entre restes,
palpant escorrialles,
vaig escrivint el teu nom.

Joan Cujan  2019

EL TEMPS FUGISSER i MAI RECUPERAT DE LA INFANTESA

Us heu aturat a pensar, en què hi ha moments de felicitat, que només passats els anys t'adones que eren feliços... fets que ara donem una importància que no tenien quan només eren present. No sabria explicar per què, és en els records on resideix el temps fugisser i mai recuperat de la infantesa...

Joan Cujan  2019

QUE CLAMI EL SILENCI!

Aixecaré murs d'oblit amb el silenci,
esculpiré distància amb argila d'hores emmudides.
Abdicaré de la memòria,
Seré lliura i esquerpa
i no regalaré oïdes amb paraules buides,
caminaré cap a un nou destí
on les paraules siguin mudes
i parlin els sentiments.

Poeta, saps dir-me,
com fer un poema sense paraules?
Que clami el silenci!
Com clama la mirada del desesperat,
la veu de l'emmudit,
la sang del dessagnat,
el cor de l'avortat,
l'alè del moribund.

~ poema Cgb ~

L'ATZAR DEL DESIG

Quin dia l'atzar ens guarda un espai temporal dins l'arca dels desitjos, probablement no ho sabrem mai, només som conscients un cop s'han viscut. Són com records d'infància, imatges borroses entre les boires dels anys, només retenim el que sentim, és el més proper al que ha de ser la felicitat.

Si recordo aquelles primeres sensacions, estius d'adolescència en què tot eren descobriments, primer amb la vista, després la música de les paraules, de seguida el tacte amb les mans, fins a arribar palpant al centre del desig.

Sento un cert calfred, em mossego el llavi, i un petó molt antic sacseja el meu cos...

Joan Cujan  2019

DIES D'ESTIU

En sortir m'envaeix un aire calent que sura ingràvid i s'enganxa a la pell, a fora un colom aparenta observar-me tranquil·lament sense veure'm de debò, com si no existís. Com si en aquest món abissal, sota una llum encegadora només existís el petit bassal d'aigua...

Joan Cujan  2019

ELS INESTABLES ARENALS DE LA MEMÒRIA

Els anys viscuts remouen les petjades que els nostres records han deixat en els inestables arenals de la memòria, els reinterpretem cada vegada que els recordem, la realitat és alterada per l'energia de la nostra imaginació. Els enganys de la memòria es converteixen en veritats incontrastables. Que difícil és explicar de forma senzilla, reduir a essencial els avatars i els misteris d'una vida. La nostra realitat s'allotja en la fugacitat de cada instant, a cada batec del nostre cor.

Joan Cujan  2019

LA VIDA ÉS COM UNA TEMPESTA D'ESTIU

La vida és com una tempesta d'estiu, de cop i volta es trenca la calma i apareixen llamps que omplen per un instant de llum la nostra existència, després esperem pacients la lenta arribada del tro que ens anuncia el seu final i ens torna a deixar en un estat d'espera latent enmig del no-res

Joan Cujan  2019

POST-TRUTH - Posveritat

Vivim en una societat en què res és del tot veritat o mentida, la mentida fingeix ser una veritat embolicada de paraules falses que pretenen enganyar-nos o almenys fer-nos dubtar. En la societat actual, la corrupció va acompanyada de "l'èxit", perquè la nostra societat no perdona el fracàs, però és permissiva amb els que perverteixen la veritat i utilitzen les seves mentides i habilitats per pujar a l'escala social..

Joan Cujan 2019