Aixecaré murs d'oblit amb el silenci,
esculpiré distància amb argila d'hores emmudides.
Abdicaré de la memòria,
Seré lliura i esquerpa
i no regalaré oïdes amb paraules buides,
caminaré cap a un nou destí
on les paraules siguin mudes
i parlin els sentiments.
Poeta, saps dir-me,
com fer un poema sense paraules?
Que clami el silenci!
Com clama la mirada del desesperat,
la veu de l'emmudit,
la sang del dessagnat,
el cor de l'avortat,
l'alè del moribund.
~ poema Cgb ~
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada