Joan Cujan 2017
Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
dimarts, 24 d’octubre del 2017
SOLEDAT
dimarts, 17 d’octubre del 2017
HELP CATALONIA
Tot el que no neixi de la llibertat d'elecció de l'ésser humà, no pertany al seu veritable ser, tot l'imposat és aliè a la seva autèntica naturalesa. El poder entra en crisi quan utilitza la força, la demagògia i la ignorància per mantenir les condicions de servitud de l'oprimit, quan no reconeix els anhels dels seus ciutadans.
Aquesta dominació sempre s'expressa en la centralització i concentració del poder que utilitza tot el seu aparell ideològic per imposar el seu pensament únic. Per això aprova lleis constituents per tal de sotmetre als que volen subvertir l'ordre establert, menyspreant els seus drets i llibertats democràtiques. És un procés que té com a únic objectiu alimentar la desesperança, aixafar tota capacitat de somiar i destruir tot camí cap a la "utòpica" llibertat.
Com militants de la utopia, hem d'assumir de forma radical el trencament amb els llaços que ens uneixen als nostres opressors, som portadors d'una identitat pròpia, compartim una mateixa essència, no som éssers aïllats, ens hem de fer costat amb la nostra sòlida base històrica i cultural per reivindicar la nostra sobirania.
JOAN CUJAN 2017
https://youtu.be/OAEYtrIAfEI
dissabte, 14 d’octubre del 2017
divendres, 13 d’octubre del 2017
PIOLIN'S de FERRO
Etiquetes de comentaris:
DESPULLANT L'ÀNIMA,
FOTOS ESCRITES
dilluns, 9 d’octubre del 2017
BASARDA
Estàs bé, només respira, respira i recorda totes les vegades en el passat que ja vas sentir aquesta por, totes les vegades que et vas sentir ansiós, aclaparat, i un calfred impregnava d'una suor freda la teva pell, fins que un dolor intens t'immobilitzava. Sents un caos, una confusió de la ment i el cos. Quan ens sentim ferits, estem cecs i no trobem la manera de redreçar les coses, avui no veus cap solució, però quan passi el temps, no avui o demà, sinó en uns mesos, et sorprendrà com les aigües tornen al seu curs. La vida t'ha posat moltes vegades a prova, i malgrat el difícil que han estat les coses, has sobreviscut. Respira, respira i confia que pots sobreviure això.
És un temps per plorar a les postes de sol, i amb tanta bellesa, nodrir-se amb forces renovades, per afrontar el gran repte que ens espera.
La lluita és part del procés, no et pots donar per vençut, no importa el difícil que pugui semblar, sempre hi ha esperança, una llum al final del camí i junts ho podem aconseguir.
Joan Cujan 2017
dijous, 5 d’octubre del 2017
MARIA
Amb la lucidesa dels anys,
d'un temps ençà
que no sé si encara em pertany,
potser intentant sobrevivint-me,
en estèrils pensaments.
M'atrapen i m'atrauen en la nit,
les enigmàtiques imatges
que es fan presents,
ambigües i resplendents
a la paret de la cambra.
Essent un infant, quan vas marxar cap a la llum,
aquella primera nit sense tu, entre tenebres,
vaig descobrir-te, observant-me Maria.
Molts anys em vaig sentir confós,
estimat d'amagat, amb el temps protegit.
Fins aquell dia en què el meu pare,
va assenyalar la paret de la cambra,
"mira"- em va dir - "La mare ve a buscar-me".
I vau viatjar junts cap a la llum,
et vaig perdre després d'aquest viatge.
Seduït pel buit,
de la teva absència,
des d'aleshores
m'he sentit doblement orfe,
fa tants anys
que t'espero ple de dubtes.
No sé com fer per foragitar
el no-res que m'oprimeix.
Segueix viva l'esperança
de veure't un cop més,
i agafats de la mà,
caminar cap a la llum.
Joan Cujan 2017
Joan Cujan 2017
dilluns, 2 d’octubre del 2017
IGNOMÍNIA
SÍ! (No caminaré sol)
Estic fart de tota aquesta gent,
que mai han entès maleïdament res,
que només volen sotmetre'ns
des de la Metròpoli a la Colònia.
Mai volent saber la veritat,
falsejant la realitat,
creant odi.
Suposo que hauré d'ignorar-los,
i escopir el seu verí,
passem de les paraules a les accions.
I jo estaré allí i diré que "SÍ".
Joan Cujan 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)