A partir de tres cites relacionades amb l'aigua i l'impacte en la memòria d'Èlia Llach d'una obra: "Kaspar Hauser", escrita per Peter Handke el 1967, s'articula l'exposició, que a la manera d'un llibre obert, ha estat pensada i treballada per a l'espai que l'acull: una habitació. Separada en dues estances de diferents dimensions recobertes completament amb més de 700 dibuixos, l'espai creat per Llach en 36 metres quadrats, és el viatge interior d'una artista que, sense sortir d'una habitació, despulla el gest i la paraula de qualsevol mena d'afectacions per mostrar-se, des de les entranyes, a partir de la seva cara oculta, a partir del silenci, és una mena d'escenografia vital construïda per acollir l'espectador, però també els estats d'un pensament que, com el de Kaspar Hauser o de la mateixa artista, és capaç de passar del despertar d'un gest o del llenguatge a la incomprensió, l'enfosquiment o el reflex del silenci més pur.
L'espai que es deixa veure a partir de la finestra que s'obre a la primera sala.
