dimarts, 30 d’agost de 2016

ENTRE EL TOT I EL NO-RES



Si en lloc d'esperar-te,
vingués i et mirés als ulls,
veuria tot el que encara,
no ens hem dit fins ara.

M'agradaria saber-ho tot,
apropar-me molt més a tu,
fins a copsar, el més petit bri,
de la teva essència.

Ja no és temps per lamentar-se,
som privilegiats per poder viure,
entre el tot i el no-res,
no tenim res a perdre.

Parla'm dels teus dies sense mi,
d'imatges emmirallades als teus ulls,
t'espero, on comença'n els anhels,
potser és per això que et trobo a faltar.


Joan Cujan 2016