Alba i Joan 1990
Els núvols filtren la llum creant una consciència externa a la realitat, densa, impenetrable, sense color. Un ventijol suau, belluga plàcidament les endormiscades fulles dels arbres.
Jovenalla vestida de Pasqua, que enarboren palmes i palmons engalanats, han deixat una estela d'antics records que m'acompanyen. M'he estremit, son temps en què l'enyorança, obre portes al cor i al cervell.
Vaig romandre una estona sense moure'm, lliurat, per una pau immesurable. Mentre per una escletxa, s'escolava un petit raig de sol. Així passa el diumenge...
Joan Cujan, 2022
