dimecres, 23 de setembre del 2015

¿T'han preguntat alguna vegada si ets feliç?



¿T'han preguntat alguna vegada si ets feliç? És una pregunta incòmoda, però és la mostra més gran d'afecte que una persona pot expressar cap a tu. En un món cada vegada més egocentrista i que tendeix a fomentar la individualitat, que algú s'interessi per la teva felicitat és sorprenent, gairebé un miracle. És una pregunta molt personal, de difícil resposta, però fa que t'adonis que no estàs sol, que algú no es conforma en veure't plorar o riure, vol saber el que sents. Moltes vegades necessites comunicar-te, deixar sortir a l'exterior el teu dolor, i si ets feliç, desfogar-te i compartir aquesta alegria. 

Només les respostes que surten de dins, t'ajuden a ser millor.         Joan Cujan 2015

divendres, 18 de setembre del 2015

RECERCA



Acceptant sempre, la impossibilitat de percebre totalment la realitat, en tota la seva complexitat. Gairebé sempre parteixo d'una fotografia que reté la meva mirada, busco en la imatge el que em pot explicar, quin missatge ocult la sosté i fa que m'hagi interessat per ella, moltes comencen a parlar i m'expliquen una història. És una mirada crítica, que reflexiona buscant la història més íntima de la imatge, i per mitjà del seu llenguatge simbòlic, sorgeixen temes com la passió amorosa, el desig insatisfet, la incomunicació, i amb les presències absents, puc explorar els sentiments de pèrdua, de dolor, de silenci.

Però també és una recerca de la bellesa, que m'és primordial i necessària per seguir endavant, enfront d'un món tan mancat de sensibilitat.

Joan Cujan 2015

dissabte, 5 de setembre del 2015

JA MAI SABRÂS



En aquesta confusa realitat, que m'oprimeix,
sento un immens buit, en pronunciar el teu nom,
sempre obtinc el silenci, com a única resposta,
només escolto el ressò de la teva absència.

Em quedo atrapat dins els meus pensaments,
mentre el temps, aquesta suma d'instants,
que ens atrapa la vida, em va allunyant de tu,
tot és efímer, fins i tot el que més es desitja.

No vaig arribar a conèixer-te, però et trobo a faltar,
he vingut a deixar-te la meva última no abraçada,
perquè avui serà per sempre el últim dia,
que te'n vas de la meva vida, sense aparèixer.

Ja mai sabràs, que aquest poema ets tu.

Joan Cujan  2015

Dibuix: Eva expulsada del paradís (Joan Cujan)

dijous, 3 de setembre del 2015

PARPELLEJOS







Entre roselles vermelles i l'efímer vol de la papallona, el temps passa fugaç com un parpelleig, només queda la seva titil·lació en les meves parpelles.

Joan Cujan