dissabte, 29 de setembre del 2012

LA UTOPIA ÉS COM L'HORITZÓ



La utopia és com l'horitzó, que ho veus davant teu, a la llunyania. 
Per intentar acostar-te necessites caminar, però saps que sempre es mantindrà llunyà, mai ho aconseguiràs. 
Però si persisteixes en assolir-lo, tot i saber que és impossible, això t'obligarà a caminar de nou. 
Per tant podem concloure que la utopia serveix per caminar, per avançar.

Text:Eduardo Galeano         Foto: Joan Cujan 2012

LA NATURA ET PARLA




Rastres de llum il·luminen la meva mirada en comprovar com es troba la fecunditat enmig de l'aparent fredor i aridesa de la pedra, com la vida en expandir-se va envaint l'espai arid que li pertany per dret.

Moltes vegades quan contemplo formes rocoses sento que els seus colors, els seus relleus em parlen de la seva història, són l'escriptura indeleble del temps pasat que queda gravada en la naturalesa mateixa, que roman a través del temps.


Foto i Text Joan Cujan 2012


ENTRE NÜVOLS DE COTÖ


Entre núvols de cotó, vaig divisar dibuixos en el cel, 
missatges escrits pels avions, amb blanc de polsim d'estels. 
En la blavor de la tarda, vaig captar el seu rastre blanc, 
la seva salutació va creuar el cel veloçment,
fins que vaig perdre les seves paraules.
En el teu viatge de retorn a l'infinit, 
et vas quedar en la meva mirada,
el temps passa implacable; 
quedarà el record d'aquell instant.

Joan Cujan 2012