dimecres, 7 de juny del 2023

EVA MIQUEL

Arrencant amb la fotografia per passar després al domini del dibuix, les seves imatges queden dominades per la sobrietat del blanc i negre, els enquadraments fotogràfics i una infinitat de textures, l'obra d'Eva Miquel, retrata l'emoció del moment amb una mirada poètica que esdevé el fil conductor dels seus treballs a llapis de grafit sobre paper.







BARCELONA (BARRI GÒTIC)





Joan Cujan, 2023

RETRAT AL SEGLE XIX

Al segle XIX el retrat va ser un gènere molt destacat, especialment pel creixement de les classes burgeses. Alhora, l'aproximació de les arts al realisme va portar a representar les efígies amb un naturalisme cada vegada més gran.
És la primera mostra que s'organitza a Espanya dedicada monogràficament al retrat al segle XIX a totes les seves manifestacions i tècniques: pintura, escultura, medallística, miniatura, aquarel·la, dibuix, aiguafort, litografia i fotografia.
Una exposició ben muntada, interessant i amb algunes peces destacables.


Sembla un Velázquez, però no ho és.

La nena està empolainada com la infanta Margarida d'Àustria, un quadre que se atribuïa a Velázquez, a qui Sorolla ret homenatge, com va fer també altres vegades. Destaca l'ús d'unes pinzellades molt diluïdes i allargades, que no arriben a cobrir del tot el llenç i que serveixen per encaixar les formes principals de la figura.

Joaquín Sorolla - (Maria de Figueroa vestida de Menina, 1901)


Sembla un Goya, però no ho és.

Aquest retrat es va dur a terme en dos moments diferents: vers el 1797, Esteve va representar Mercedes de Rojas i la seva filla, també dempeus. Després del 1802 s'hi va afegir la part esquerra i es va incloure la figura asseguda de la mare i àvia, respectivament, de totes dues. L'obra evidencia la destresa del pintor valencià Agustín Esteve, que va ser considerat el millor retratista cortesà després de Goya.



Federico Madrazo - (Saturnina Canaleta, 1856)
Madrazo recull d'una manera sòbria, però sofisticada, l'elegància de la model, representada traient-se els guants. La il·luminació, molt suau, modela les carnacions i ressalta les joies i la qualitat dels tèxtils, que demostren el nivell econòmic de la retratada. Va ser l'esposa de Jaume Girona.


Emilio Sala - (María Guerrero, 1878)
El retrat mostra la influència que Eduardo Rosales va exercir sobre els joves artistes, especialment en la pinzellada desimbolta i en la manera de perfilar la figura. Com indica la dedicatòria de la part superior, el pintor va regalar-lo a Ramón Guerrero, el pare de la nena que es va convertir després en una de les actrius teatrals de més prestigi.


Tot i que el títol fa referència a un ofici molt popular, Domingo se centra en la caracterització psicològica de l'ancià. La seva mirada intensa transmet una sensació de cansament vital i també la seva condició humil, subratllada així mateix per la roba. La gamma cromàtica, molt reduïda, el modelatge del rostre i l'aprofundiment en la singularitat del retratat remeten a la tradició pictòrica espanyola.Francisco Domingo Marqués - (El sabater de vell, 1870)


JOAQUIM SOROLLA (1863-1923) - El doctor Joaquín Decref i Ruiz, 1907
El tractament i la il·luminació del cap, de gran efecte, com també la indefinició del fons, subratllen la personalitat d'aquest metge. Sorolla va compartir-hi l'interès pels corrents higienistes, de moda a la darreria del segle xix. És per això que l'obra presenta el format apaïsat característic que va fer servir per a les seves amistats i es concentra en el rostre.



ESCRIURÉ SOBRE PAPERS MULLATS



Bullen records dins els meus ulls cansats.
Escriuré amb soledat, potser paraules noves,
ordenaré lletres, sense trencar les paraules,
faré present el passat perquè no resti en l'oblit.

Però ara tinc pressa, per fer venir la memòria, 
escriuré solcs sobre l'arena mullada,
febles pensaments de curta durada.

Joan Cujan, 2023





QUE LES DONES INVISIBLES SIGUIN LLUM

S'hi presenten retrats que Marta Fàbregas, directora artística del projecte, ha fet amb tota la tendresa, aconseguint que les dones invisibles siguin llum. La vida de la població reclusa femenina és dura, però, mitjançant activitats com la fotografia, també pot ser enriquidora, inconformista i esperançada.
"BRIANS: MUJERES INVISIBLES" és el primer foto llibre que mostra el resultat del projecte de fotografia, inclou, a part dels retrats a les internes realitzats per la directora artística, fotografies de l'espai de la fotògrafa Laura Gàlvez-Rhein i dos reportatges molt especials: un de la Camila Oliveira, actualment en tercer grau i que ha comptat amb la mentoria de Marta Fàbregas, i l'altre de Sofia Kyprisli, qui continua a Brians i que ha tingut a la fotoperiodista Sandra Balsells com a mentora.





GENÍS HERNÁNDEZ

Amb el temps, i després d'experimentar amb infinitat de materials, vaig arribar a fer alguna cosa que es podia mirar. Per això, vaig poder fer la meva primera exposició. Genís Hernández (Miramar-Centre Cultural - Sitges)






divendres, 2 de juny del 2023

SITGES

Sitges és conegut per l'encant dels seus carrers, platges excel·lents, vida nocturna i festes com el Carnaval o el festival de cinema.

Veure el món en un gra de sorra,
i el cel en una flor boscana,
tenir l’infinit al palmell de la mà,
i l’eternitat en una hora.

William Blake

LUMINA - MAGÍ PUIG

LUMINA Magí Puig
Vaig descobrir el poder del dibuix molt aviat. De molt petit em vaig adonar que amb ell podia construir un món de joguina: naus espacials, extraterrestres, cavalls, indis, pistolers, etc. Amb quatre traços en tenia prou, la imaginació feia la resta. Però tot va fer un gir quan un company de classe em va proposar canviar el cavall que acabava de dibuixar per un de veritat, vull dir un de plàstic d'uns deu centímetres, evidentment. O sigui, que aquells gargots també podien interessar a altres persones.
Em costa trobar les paraules per expressar-ho i per això les manllevo del sempre lúdic David Trueba, qui les posa en boca del músic protagonista a Tierra de Campos: "en realidad yo toco timbres, una, diez, veinte veces y, a lo mejor, alguien me oye y me abre". Magí Puig





10 ANNI DI FUMETTI IN ACCADÈMIA

10 ANNI DI FUMETTI IN ACCADÈMIA. RACCONTARE UN MUNTANYA D'OR - Reial Acadèmia d'Espanya a Roma
El meu fill Joan és un dels antics becaris que hi participa.
El cartell de promoció és seu.
Enhorabona Joan.




DE RERUM NATURA

DE RERUM NATURA - Gonzalo Sicre
“El caos és la llei de la natura; l’ordre, el somni de l’home” Henry Adams
Hi ha indrets on la natura assoleix la seva màxima plenitud i és allà on es manifesta amb més evidència l'empremta de l'home per petita que aquesta sigui. Aleshores és quan sorgeix la confrontació entre el caos més absolut i l'ordre.
El caos és l'absència de forma i també el mitjà on té lloc la creació de la forma.
"De Rerum Natura" és una aproximació a la geometria fractal, la geometria de la natura, del caos i de l'ordre amb formes i seqüències que són localment impredictibles, però globalment ordenades, en contrast amb la geometria euclidiana, que representa objectes creats per l'home. Gonzalo Sicre





ZUSH A EIVISSA

ZUSH A EIVISSA - Fundació Suñol - 27.01.2023 - 20.05.2023
Albert Porta neix a Barcelona el 1946, de formació autodidacta, la complexitat del seu univers interior, ha donat forma a un estat propi: "L'Evrugo Mental State". Al llarg de la seva trajectòria ha adoptat diverses identitats: Albert Porta de naixement, Zush com a primer nom artístic i Evru nom actual.
El període en què Zush resideix a l'illa d'Eivissa, entre el 1968 i el 1983, es converteix en un moment de gran creativitat per a l'artista, el qual experimenta amb formats i tècniques molt diverses, com la pintura fluorescent il·luminada per la llum negra. Aquesta diversitat exuberant de propostes artístiques queda reflectida en l'exposició d'una selecció d'obres, majoritàriament provinents de la Col·lecció Suñol Soler.




PALS, UN POBLE MEDIEVAL DEL BAIX EMPORDÀ

Pals, un poble medieval del Baix Empordà. El seu centre històric és només per vianants, ben conservat i restaurat, viu del turisme.








L'EMOCIÓ DEL PROCÉS DE CREAR


Val la pena insistir en una tècnica, encara que per senzilla sembli una pèrdua de temps, perquè en investigar, l'emoció del procés de crear, té prioritat sobre tota la resta.

AL LLAC OMBRÍVOL DEL TURÓ


Al llac ombrívol del Turó,
et veus dins el reflex movedís,
d'un mirall que deforma i es fon,
amb la natura de l'entorn.
Una fulla sura en silenci.