dilluns, 30 de maig del 2011

ELEMENTS-Serie TERRA (Bosc al capvespre)

Poc abans que el Sol s'amagui, apareixen al fons del bosc gairebé arran de terra, els últims raigs del dia, que projecten interminables ombres de les branques i els troncs.
L'atmosfera es tenyeix de vermell, però amb prou feines dura uns minuts. El bosc s'està apagant, i la humitat i la serena comencen a sentir-se.
                            * Feu click a la imatge per ampliar



Poco antes de que el Sol se oculte, aparecen al fondo del bosque casi a ras de suelo, los últimos rayos del día, que proyectan interminables sombras de las ramas y los troncos.
La atmósfera se tiñe de rojo, pero apenas dura unos minutos. El bosque se está apagando y la humedad y el relente empiezan a sentirse.

dissabte, 28 de maig del 2011

ET VAIG SOMIAR


Et vaig somiar més a prop de mi que mai,
i em vaig sentir tan ple, estimat,
que encara després de l'alba,
segueixo sentint la teva presència. 

Joan Cujan  2011  -  Foto: Christian Kettiger

LA MEMORIA DEL DESIG



Els amors passen i busquen recers deshabitats entre intemperies,
és tan sols la memoria del desig la que escalfa el lent i fred pas dels dies.
Però és dolç l’esforç, inmensa joia que cada dia creix en la recerca del nou amor.

Joan Cujan  2011 


CARAMEL


Em va mirar als ulls amb timidesa, les nostres mirades es van creuar i amb un ampli somriure, va deixar sobre la taula un caramel, em va oferir el seu més preuat tresor i em va dir: és per a tu. La meva filla es va abalançar cap als meus braços i ens fonem en una abraçada espontanià, dient-me suaument a cau d'orella, gràcies per fer-me tan feliç !!!!

foto, Kiryobir

OMBRA

Ho accepto, t'estimo ...
Perquè sempre estàs al meu costat i formes part de mi, en tu em veig reflectit i em confirmes que existeixo, m'omplenes d'esperança en un futur que només existeix en una altra dimensió, en un lloc on potser tu no siguis una ombra, on puguem somriure junts, dedicar-nos dolçes mirades i tendres carícies, corre, vola ja ets lliure en el meu cor, no em segueixis més, acompanya'm fins a la fi dels meus dies.

ELS CINC SENTITS



ELS CINC SENTITS

Veure't despertar a mitjanit amb un alè de desig,  tremolosa.
Escoltar el ressò de la teva veu, cançó feta de paraules.
Sentir en els meus dits el tacte suau, relliscós de la teva pell.
Aspirar l'aroma que desprèn el teu cos, de suors reeixides.
Menjar-te l'ànima a petons, assaborir-la a mossegades.

El teu record omple de goig els meus sentits.

Joan Cujan 2011 - Foto: Natasha Barabasha

                                                                  


diumenge, 8 de maig del 2011

ELEMENTS - Sèrie AIGUA LA GRAN ONA


Es representa l'instant en què està a punt d'arribar on som i abans de passar-nos per sobre, ens tapa la llum del sol que es filtra entre els seus milions de gotes i escuma.

Se representa el instante en que está apunto de llegar donde estamos y antes de pasarnos por encima, nos tapa la
luz del sol que se filtra entre sus millones de gotas y espuma.
                                               
                                                                           

dilluns, 2 de maig del 2011

ELEMENTS - Sèrie AIGUA (Gola del diable IGUAZU)

* Feu click a la imatge per ampliar

AIGUA (Gola del diable IGUAZU)
En aquesta el que es busca és representar la força de la corrent d'aigua quan arriba i xoca amb les últimes roques abans de precipitar-se en caiguda lliure cap al final del precipici on recuperarà de nou la fluïdesa de la llera del riu un cop superat l'enorme canvi de nivell.

AGUA (Garganta del diablo IGUAZU) 
En esta lo que se busca es representar la fuerza de la corriente agua cuando llega y choca con las  ultimas rocas antes de precipitarse en caida libre hacia el final del precipicio donde recuperará de nuevo la fluidez del cauce del rio una vez superado el enorme cambio de nivel.

diumenge, 1 de maig del 2011

Sèrie els elements, Terra, Aigua....

Amb aquesta aquarela començo una petita sèrie sobre els elements, terra, aigua, foc.... En aquest cas el tema és l'aigua, pretén captar la humitat d'una zona fosca on la llum arriba filtrada per les parets que al seu dia van ser la paret d'un petit salt d'aigua, queden en ella rastres de les formes capritxoses que va dibuixar el aigua en caure en les roques, a terra es pot veure alguna petita bassa en la qual l'aigua retinguda reflecteix la llum del cel. Les meves abstraccions sempre parteixen d'elements reals que un cop interioritzats s'expressen en les sensacions que em provoquen quan els faig meus. Podriem qualificar de: "paisatges de l'ànima"
M'agradaria que em comentéssiu les vostres pròpies sensacions en veure les aquarel·les.

Con esta acuarela empiezo una pequeña serie sobre los elementos, fuego, agua, aire.... En este caso el tema es el agua, pretende captar la humedad de una zona oscura donde la luz llega filtrada por las paredes que en su día fuerón la pared de un pequeño salto de agua, quedan en ella rastros de las formas caprichosas que dibujó el agua al caer en las rocas, en el suelo se puede ver alguna pequeña charca en la que el agua retenida refleja la luz del cielo. Mis abstracciónes siempre parten de elementos reales que una vez interiorizados se expresan en las sensaciones que me provocan cuando los hago mios. Podriamos calificar de:  "paisajes del alma" Me gustaria que me comentarais vuestras propias sensaciones al ver las acuarelas