INTEMPÈRIE (Dormir al carrer és com ser invisible)

Hi ha molts "prejudicis" al voltant de les persones sense sostre, ningú vol dormir al carrer, però qualsevol pot acabar al carrer. Una persona no acaba al carrer d'un dia per l'altre, la seva situació es va deteriorant amb el temps i té a veure amb moltes causes: algunes depenen de la mateixa persona i altres tenen a veure amb la societat en la qual vivim.

Tenen una "Vida", molt dura, fred, soledat, mai poden estar molt de temps al mateix lloc, senten por, són freqüents els robatoris i les agressions, hi ha molta roïnesa al carrer.
A Barcelona sabem quantes persones dormen al ras a la ciutat perquè de manera habitual es realitzen recomptes. A l'últim, realitzat per Arrels Fundació el maig de 2020 en el marc de l'estat d'alarma, es van comptabilitzar 1.239 persones dormint al carrer.

Per desgràcia tinc moltes imatges de persones sense sostre, formen part de la normalitat dels carrers aquests dies, la comparteixen amb les multituds carregant bosses de regals que passen indiferents, sense veure'ls. Però entenc que s'ha de respectar la seva dignitat, aquesta foto em va donar la solució, és molt explícita, amb una certa càrrega d'ironia, em recorda el famós anunci: 

"VUELVE A CASA, VUELVE A TU HOGAR. QUE HOY ES NOCHEBUENA Y MAÑANA NAVIDAD. VUELVE, A CASA VUELVE POR NAVIDAD"

Joan Cujan, 2020

NADAL 2020

El món està ple de màgia, esperant que es despertin els nostres sentits, que cada un dels vostres bons desitjos per Nadal es converteixin en boniques flors a la Primavera.

BILL BRANDT - FUNDACIÓ MAPFRE

L'exposició presenta 186 fotografies positivades pel mateix Brandt, un artista eclèctic, que al llarg de cinc dècades, va abordar pràcticament tots els gèneres, reportatge social, retrat, nu i paisatge. Les seves obres tenen una forta càrrega poètica i un halo d'estranyesa i misteri, en què, com en la seva pròpia vida, realitat i ficció sempre es barregen. Les seves imatges tenen relació amb el Dadà i el surrealisme, un interès que es manifesta en clares referències a qüestions psicoanalítiques i tons ombrius cada cop més accentuats.

UNA LLEU LLUM TRENCA LA FOSCOR

Mai acabes d'entendre el que està passant, et sents abduït per un imperceptible forat fosc, i mancat del poder d'aturar el pas dels dies, et costa treure't de sobre aquesta inerta olor de tristesa que t'impregna la pell, et preguntes si hi ha vida més enllà, i de sobte flaires les partícules subtils que emanen d'una flor, i una lleu llum trenca la foscor...

Joan Cujan 2020

UNA CARTOGRAFIA DE LA LLIBERTAT

Una cartografia de la llibertat - Esther Aldaz (Fundació Brossa)
Es reivindica l'espai domèstic com un refugi i també com una presó. Doncs, es representa la idea d'una casa en què tots els elements que la conformen estan recoberts de textos de tota mena que continguin la paraula "llibertat". En aquest espai pensat pe a ser viscut, el públic haurà de prendre's el seu temps per trobar formes d'entendre la "llibertat" (aquesta paraula tan gastada). Durant la pandèmia, la llibertat comença i acaba a les portes de casa nostra, esdevé el llindar, la nostra pell.

Joan Cujan  2020

FINA MIRALLES - RELACIÓ DEL COS AMB ELEMENTS NATURALS

El conjunt de fotografies titulat (Relació del cos amb elements naturals, 1975) són seqüències d'imatges en què es mostra com el cos de Fina Miralles es tapen progressivament amb diversos elements naturals fins a quedar completament embolcallat, talment com si fos un vestit sencer d'herba o de palla. Aquestes accions evidencien les connexions entre el cos humà les diferents matèries. Són imatges que fan un seguiment d'algunes accions que conformen la nostra vida quotidiana: respirar, mirar, rentar-se, menjar, passejar. Les imatges constitueixen una mena de registre o diari fotogràfic, un repertori d'actes quotidians seleccionats per Miralles.

FINA MIRALLES - MATANCES, 1976

El projecte Matances (1976-77) es compon de diverses peces: un ampli conjunt de fotomuntatges, un vídeo i el tríptic "tres esquemes de mort artificial", que es va presentar a la Biennal de París de 1977. Els fotomuntatges són composicions variades de dibuixos, fotografies i paraules o frases que plantegen un recorregut -de vegades irònic i tràgic- entorn del poder, la destrucció, la construcció social de l'individu i del nostre imaginari comú, la submissió, la religió o qüestions com la justícia, la família, la por, la vida i la mort. La manipulació psicològica a través de la ideologia del poder apareix de manera punyent en cadascuna de les metàfores subjacents en els elements que formen part de Matances. El potencial simbòlic que sorgeix de la relació iconogràfica rizomàtica es reforça amb les fotocomposicions.

FINA MIRALLES - ENMASCARATS

Emmascarats (1976-2020) comprèn un conjunt de fotografies en blanc i negre on es veu el bust d'una dona amb el rostre cobert per diferents elements. També es presenta la seqüència del rostre destapat i com es va cobrint progressivament fins a quedar del tot amagat. La màscara, l'acte d'emmascarar, encobreix, tapa, oculta, esborra, però també desdibuixa. D'una manera semblant a l'acció de dissoldre el rostre, el conjunt es configura com una sèrie de retrats sense entitat, sense subjectivitat: són antiretrats. L'individu, la dona, desapareix. Si en altres ocasions l'hem trobat "cosificada", aquí els atributs l'amaguen i prenen el protagonisme. 

A ÚLTIMA HORA DE LA TARDA

A última hora de la tarda,
en silenci, passejant,
quan el carrer es buida,
i retens l'instant fugaç
que t'atreu la mirada,
amb el desig encès,
el temps s'atura.

Joan Cujan  2020 

DIA DE TARDOR

Dia de tardor (fragment) Rilke

No hi ha casa per al que ara no la té,
el que ara està sol ho estarà sempre,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes,
i deambularà per les avingudes,
inquiet com el rodar de les fulles.

Foto: Joan Cujan  2020

TRANSFIGURACIÓ DE LA IMATGE PER DESCOMPOSICIÓ DEL COLOR

Sòcrates i Plató creien que la llum consistia en partícules molt petites de llum i color que en entrar dins de l'ull configuraven la imatge.

L'interès d'aquest procés se centra, no només en la gamma de colors que es crea, i la interacció d'un color amb relació a un altre, sinó el resultat que s'obté en modificar la imatge i com canvia el seu aspecte. Aquesta percepció del color al·ludeix a la reinterpretació subjectiva, que elimina la complexitat de la imatge, per apropar-la a la nostra memòria visual, en aquest procés s'intenta conservar en l'obra creada, un instant de llum i color efímer en el temps i en l'espai.

Joan Cujan  2020

MACBA

Hi ha instants en què pots congelar el gest i la imatge... per donar so al silenci.

MACBA - Joan Cujan 2020

TAPISSOS - William Kentridge

(EL QUE NO ESTÀ DIBUIXAT) - Tapissos - William Kentridge

Ha realitzat més de quaranta tapissos durant els darrers vint anys. Sobre un fons de velles cartografies, unes siluetes que semblen fugides d'altres obres de l'artista recorren l'espai, evocant el pas de refugiats, manifestants, pelegrins o traginers en un joc simbòlic que troba eloqüents rimes entre les crisis i problemes que afecten Sud-àfrica i la resta del món. Algunes de les peces aquí exposades també fan referència a "El nas", l'òpera de Dimitri Xostakóvitx que Kentridge va dirigir el 2010 per a l'Òpera Metropolitana de Nova York, a partir del relat homònim de Nikolai Gógol.
L'artista considera que entre els seus tapissos i les seves peces d'animació hi ha una continuïtat subtil: "M'agrada el fet que un tapís sigui com una projecció congelada, un mural portàtil que puguis enrotllar i portar al proper palau".

SOTA LA LLUM DEL CREPUSCLE

Sota la llum del crepuscle,

abocada al llindar d'una porta
una vaca observa impassible.
Pensa, si la parella d'humans,
que s'escolten i es miren,
són feliços, o la pell els enganya.
Dissortada vida, etern tràngol
que tu i jo ja hem viscut.
Mentre l'amor segueix lluny,
d'humitats alienes,
inabastable.
I lentament s'exhaureix el dia.

Joan Cujan 2020

COM UN ETERI FLOC DE NEU

Et vas fondre com un eteri floc de neu,

amanyagada a l'escalfor de les meves mans,

només vaig sentir la teva presència un instant.


Joan Cujan 2020

TARDOR

A la bellesa, observació.
A la boira, tocs d'irrealitat.
A la brisa, una mica de nostàlgia.
En mi, una lleugera melancolia.

Joan Cujan 2020

Oh! Trist Àngel terrenal

Oh! Trist Àngel terrenal,

expulsat de l'adolescència,

ja no brilles com el sol. 

Escoltes en silenci,

el teu silent alè,

un so sense paraules.

Oh, joventut perduda,

una llunyana energia s'apaga,

qui sóc ara?

Joan Cujan 2020

NÚBOLS D'UN GRIS INTENS

Una llum freda, inhòspita.
Els núvols d'un gris intens.
S'acosta tamborinada.
Els meus pensaments,
parlant de tu.

Joan Cujan 2020

AMB ELS PEUS RECOLZATS AL MUR

Amb els peus recolzats al mur,

em reconec a la llunyania
on vagaregen els somnis,
mentre les hores van caient
dins la tarda nua.

Joan Cujan  2020

Vinyeta: Robinchek

DESHERETAT DE LA VIDA

 

El món actual és una COMÈDIA per a uns pocs i un drama per a la majoria...

Foto: Un desheretat de la vida dormint a l'entrada del cinema Comèdia.

Joan Cujan 2020

PLANA LA FOSCOR

Plana la foscor,
dins el carreró humit,
la llum cansada es retira,
un silenci punyent,
només trencat per un miol
que es perd indiferent,
per l'arribada de la nit.

Joan Cujan 2020

LA FINESTRA D'OVERTON

LA FINESTRA D'OVERTON: És un concepte de comunicació política creat pel lobbista i think-tanker conservador Joseph Overton. Fa referència a la "finestra" de possibles opinions que es poden expressar en l'espai públic. És a dir, al ventall d'opinions que es poden dir en un debat públic sense que l'individu o partit polític que les expressa sigui directament desqualificat.

Una idea amb càrrega ideològica o moral contrària a l'opinió de la majoria, seria considerada inacceptable, però es pot fer que sigui considerada acceptable creant una idea encara més radical, com més irracional sigui molt millor.
Influenciar a l'opinió pública abans de poder guanyar eleccions és part de la desinformació imprescindible perquè les idees reaccionàries tornin a ser considerades acceptables. Tenim exemples molt clars en les campanyes de Donald Trump o Jair Bolsonaro. A Espanya les declaracions xenòfobes, racistes, homòfobes, misògines i radicals de VOX van eixamplant la finestra d'acceptació, i converteix en partits de centre a PP i Ciutadans.

En això estem...  Joan Cujan 2020

FLOR D'UN ALTRE JARDI

Sense adonar-te, arriba un dia
què et retrobes en el teu cos,
d'antigues rebel·lies,
d'anys de callat silenci.

Ara, a la teva tardor en flor,
de rosella silvestre,
vius dins un jardí
d'orquídies hermafrodites.

Et sento aliena
flor d'un altre jardí.
Tot d'una tinc set.
Serà un secret entre els dos.

Joan Cujan 2020

EL FAUNE BARBERINI

EL FAUNE BARBERINI o el sàtir borratxo - Rep aquest nom precisament perquè la tradició diu que va ser el cardenal Maffeo Barberini qui va encarregar la restauració de la peça.
L'escultura va ser tallada per un escultor hel·lenístic desconegut de l'escola de Pèrgam, a finals de segle III o principis de segle II aC o és una còpia romana d'alta qualitat, encara que la seva forma actual sé la va donar un seguit de restauradors a Roma. L'estàtua va ser trobada en la dècada de 1620 al fossar sota del Castell de Sant Angeló (Roma), que en l'antiguitat havia estat el mausoleu d'Adria. El seu restaurador va trair en certa manera el significat de l'obra, va empeltar la cama dreta en una posició flexionada i molt més aixecada que l'original, de manera que la figura no sembla estar defallida per l'embriaguesa, sinó que la seva actitud sembla més procaç, de provocació sexual.

Actualment l'obra original està exposada a la Gliptoteca de Munic.




Acompanyo una còpia Vincenzo Pacetti l'últim restaurador, com es pot apreciar és incomparable...

AÏLLAT

Aïllat.
Que faig aquí tancat?
dins d'un regne de bojos,
on tot és incert, irreal.
Em miro al mirall,
i ni ell, ni jo
sabem que passa,
estarem somiant.

Joan Cujan 2020

JO SABRIA DE LES TEVES IMMENSITATS

Encara que mai hagués

reposat en aquestes ribes,

jo sabria de les teves immensitats,

com si cada baixamar dels meus somnis,

m'arrossegués als marges

de les teves tremendes solituds.

Rilke

L'EFÍMERA BELLESA DE LA FLOR ABANS QUE ES MARCEIXI

Em sento molt proper als poemes breus o haikus, el seu sentit minimalista, és d'una seducció aclaparadora, la bellesa de l'efímer. Efímer vol dir passatger, de curta durada, la paraula prové del grec ἐφήμερος (ephemeros), que significa 'el que només dura un dia'. Abans que s'esvaeixi la flor, el goig íntim que sents en contemplar l'epíleg de la seva bellesa es dilueix en la memòria per sempre.

Roser espinós.

De la rosa secallosa.

Cauen pètals.

Joan Cujan  2020

MARTA

I aleshores, quan vaig dir-li adéu,

em vaig preguntar si tornaria a veure'la....

i vaig respondre'm que, en algun lloc,

en una altra primavera, en altra solitud potser...

-Njk-

RODA EL MÓN I TORNA AL BORN

Quan de petit era dins la meva habitació, mai vaig pensar en el bullici del carrer, el meu món estava dins de la llar, em sentia indefens fora de la família. La meva curiosa mirada es detenia en les petites coses i aprenia des de dins a anar reconeixent l'exterior. Avui en despertar-me, un callat silenci m'ha fet sentir la necessitat de mirar per la finestra, ha passat el temps, no sabria dir si molt o poc, era com si tot s'hagués aturat, ningú als carrers deserts, només algun ocell, per fi he vist passar una noia jove amb el seu gos, després una camioneta ha deixat caixes d'aliments en una residència d'avis propera, aquesta petita mostra de vida, m'ha fet somriure. Però no vull sortir, em sento inquiet, indefens com quan era nen, a fora el món batega lentament, s'ofega en silenci.

Joan Cujan  2020  (pensaments aïllats)

VINDRIA PER QUEDAR-ME

Vindria per quedar-me,
dies i nits senceres.
Nus de cos i anima,
veuríem passar junts
el pas dels dies.
A prop, sense distàncies,
vetllaríem la nit
sense trencar-nos.

Joan Cujan  2020

COM EL IOGURT DEL FRIGORÍFIC

Els ulls no m'enganyen,

aquest rostre xaruc

que es reflecteix al mirall,

és l'ordit d'una vida madura,

amb data de caducitat.

Com el iogurt del frigorífic.

Joan Cujan  2020

MARE

Foto: La meva mare als 18 anys

Dintre la nit, quan els ulls somien,

els meus pensaments volen cap a tu,

allà on siguis, per abraçar-te.

Joan Cujan 2020

INTRODUEIX-ME

Flora Borsi

Introdueix-me,

al lloc més fosc

dins la teva ànima,

tanca els ulls amb mi,

experimentem aquest buit.

Parlem de com et sents

perquè en escoltar la teva veu

es farà llum a les tenebres.

Joan Cujan 2020

L'ESGUARD MALENCONIÓS

Recordo l'aire càlid,

d’aquest solitari camí

que ningú ja no trepitja. 

Només el puc seguir, 

darrere de la finestra

amb l'esguard malenconiós.

Joan Cujan  2020