dissabte, 31 de març del 2012

COMMOURES DAVAN LA BELLESA


"Commoures davant la bellesa sublim de la naturalesa o de l'art o d'alguna virtut moral com la humilitat o la caritat és permetre que penetri en nosaltres la llum interior d'aquests valors i obrir-se al seu missatge de dalt. És una rendició que implica reverència, humilitat i tendresa ". 
Dietrich von Hildebrand.

"Si mirar amb netedat és omplir el món d'honradesa, dibuixar els somnis és omplir d'esperança."
Paul Klee - Pintor de Somnis


La bellesa sempre em sorprèn i no crec que sigui particularment melacólic, de vegades puc gaudir d'aquest intens estat de l'esperit i deixo que la meva sensibilitat es commogui. La vida és més satisfactòria si un és vulnerable, lluny de ser una debilitat és una capacitat de sortir més fort, amb experiències més profundes. Són esperits febles, els que no s'atreveixen a ser vulnerables perquè tenen por de deixar-se portar per les emocions. Jo celebro ser sensible a la bellesa i poder viure a través d'ella molt més intensament i no és un acte de nihilisme o lliurament impotent, sinó una connexió amb una energia espiritual que s'obre i em connecta amb les forces de l'univers. És el suport emocional que t'ajudarà a compartir la vida amb els altres, amics, familiars o la teva parella, és la subtil contingència del meu insignificant existir davant de la grandesa de l'univers.

Es tracta de mirar, de sentir, de deixar-se atrapar per tot allò que ens emociona, contactar amb l'esperit que nia al cor, obrir l'ànima a la sorpresa, commoures davant la bellesa, respirar.

Pintura:  "Estirat al bosc contemplant l'horitzó"    Joan Cujan 1983  -   Text: Joan Cujan  2012



"Conmoverse ante la belleza sublime de la naturaleza o del arte o de alguna virtud moral como la humildad o la caridad es permitir que penetre en nosotros la luz interior de estos valores y abrirse a su mensaje de arriba. Es una rendición que implica reverencia, humildad y ternura ".
Dietrich von Hildebrand.

"Si mirar con limpieza es llenar el mundo de honradez, dibujar los sueños es llenar de esperanza."
Paul Klee - Pintor de Sueños


La belleza siempre me sorprende y no creo que sea particularmente melacólico, a veces puedo disfrutar de este intenso estado del espíritu y dejo que mi sensibilidad se conmueva. La vida es más satisfactoria si uno es vulnerable, lejos de ser una debilidad es una capacidad de salir más fuerte, con experiencias más profundas. Son espíritus débiles, los que no se atreven a ser vulnerables porque tienen miedo de dejarse llevar por las emociones. Yo celebro ser sensible a la belleza y poder vivir a través de ella mucho más intensamente y no es un acto de nihilismo o entrega impotente, sino una conexión con una energía espiritual que se abre y me conecta con las fuerzas del universo . Es el apoyo emocional que me ayudará a compartir la vida con, amigos, familiares o tu pareja, es la sutil contingencia de mi insignificante existir ante la grandeza del universo.

Se trata de mirar, de sentir, de dejarse atrapar por todo lo que nos emociona, contactar con el espíritu que anida en el corazón, abrir el alma a la sorpresa, conmoverse ante la belleza, respirar.

Pintura: "Tumbado en el bosque contemplando el horizonte" Juan Cujan 1983 - Texto: Joan Cujan 2012


dissabte, 24 de març del 2012

SE'M VA OBLIDAR OBLIDAR-TE





M’envolta la foscor, em desperto tot suat d'un malson,
amb el cor agitat, moll i amb un fred de socarrel, 
per què trigarà tant a arribar la claror del nou dia, 
fins arribar al matí no em vaig adonar de la teva absència.

Aviat tot serà antics records enterbolits per el pas del temps, 
no quedarà res, ni els bons moments dels dies feliços, 
tan sols el silenci de la cambra buida i la pols a l'aire,
tot al meu entorn despareix, sols em queda la teva absència.

Cercaré un altre indret, on amagar-me de la solitud que sento,
i si no tornes, mai trobaràs un lloc on amagar-te de la meva solitud.


Joan Cujan 2012




dijous, 22 de març del 2012

HAIKU XXV




Quan amb parsimònia et desvisteixes,
i els meus ulls s'omplen de la teva nuesa,
es vesteixen de bellesa els meus pensaments.

Joan Cujan 2012 - Foto: Mario Ceresoli




Cuando con parsimonia te desvistes,
y mis ojos se llenan de tu desnudez,
se visten de belleza mis pensamientos


divendres, 2 de març del 2012

M'HAS FET INFIDEL




Entre mirades lascives i llavis ardents, 

somriuré en pensar que t'he fet meva,  
em somriuràs, entre llençols xopats, 
M'has fet infidel sense adonar-me'n....


Joan Cujan 2012   -   Foto: Joanna Joy





dijous, 1 de març del 2012

L'ESPOSA DESCONFIADA - Les aparences enganyen



El dia que un matrimoni està convidat a una festa de màscares i disfresses, a la dona li fa moltíssim mal el cap i li comenta al marit que es prendrà una aspirina i s'anirà al llit a descansar, però li demana que no es quedi en casa per ella i que es vagi a la festa tot sol, el marit protesta, però davant la seva insistència es posa la disfressa i s'en vá. La dona, després de dormir una hora, es desperta bé, sense dolor i com encara és aviat decideix anar a la festa, com el marit no sabrà quina es la seva disfressa, pensa que serà divertit observar que fa quan està sol. Arriba a la festa i de seguida veu el marit ballant a la pista amb cada noia amb la qual es creuava, tocant una mica per aquí i tirant petonets per allà. L'esposa se ​​li acosta i comença a seduir-lo, ell deixa la dona amb qui estava i es dedica a la nouvinguda, aquesta es deixa estimar ja que és el seu marit, fins que ell li xiuxiueja una proposició en l'oïda i ella accepta . Surten de la festa i en un racó amagat del jardí, tenen sexe. A mitjanit, sense desemmascarar-se, l'esposa s'escapoleix i se'n va a casa, es treu la disfressa i es fica al llit, preguntant-se quina classe d'explicació li donaria el marit de la seva estada a la festa. Quan ell va entrar, ella estava asseguda al llit, llegint.
- Com t'ho has passat?, Li pregunta.
- Com sempre, diu ell, ja saps que no m'ho passo bé quan no estic amb tu.
- Has ballat molt?
- Ni una sola peça, quan vaig arribar, em vaig trobar amb Pedro, Guillem i altres nois, així que ens vam anar a la planta alta i vam jugar al pòquer tota la nit. El que no t'imagines és la sort que ha tingut el tipus al que li vaig prestar la meva disfressa!

Tex modificat de la red - Foto: Francisco Ribeiro


El día que un matrimonio está invitado a una fiesta de máscaras y disfraces, a la mujer le duele muchísimo la cabeza y le comenta al marido que se tomará una aspirina y se irá a la cama a descansar, pero le pide que no se quede en casa por ella y que se vaya a la fiesta solo, él marido protesta, pero ante su insistencia se pone el disfraz y se vá. La mujer, después de dormir una hora, se despierta bien, sin dolor y como aún es pronto decide ir a la fiesta, como el marido no sabrá cuál es su disfraz, piensa que será divertido observar que hace cuando está solo. Ella llega a la fiesta y enseguida ve el marido bailando en la pista con cada chica con la que se cruzaba, tocando un poco por aquí y tirando besitos por allá. La esposa se ​​le acerca y empieza a seducirlo, él deja la mujer con quien estaba y se dedica a la recién llegada, ésta se deja querer ya que es su marido, hasta que él le susurra una proposición en el oído y ella acepta. Salen de la fiesta y en un rincón escondido del jardín, tienen sexo. A medianoche, sin desenmascararse, la esposa se ​​fuga, y se va a casa, se quita el disfraz y se mete en la cama, preguntándose qué clase de explicación le daría el marido de su estancia en la fiesta. Cuando él entró, ella estaba sentada en la cama, leyendo.
- ¿Cómo te lo has pasado?, Le pregunta.
- Como siempre, dice él, ya sabes que no me lo paso bien cuando no estoy contigo.
- ¿Has bailado mucho?
- Ni una sola pieza, cuando llegué, me encontré con Pedro, Guillermo y otros chicos, así que nos fuimos a la planta alta y jugamos al póquer toda la noche. Lo que no te imaginas es la suerte que ha tenido el tipo al que le presté mi disfraz!