dissabte, 31 de desembre del 2016

BON ANY 2017




És un bon moment per fer revisió del que hem fet i per pensar en l'any que s'acaba... en nous reptes, passar-ho bé, gaudir de retrobades... pensaré en vosaltres, sigueu feliços...


BON ANY


dilluns, 26 de desembre del 2016

ÀNGEL MEU



La teva mirada no m'enganya,
ets sensible, innocent,
et sents vulnerable,
dins d'aquest cos,
que sembla tan humà,
et rebel·les contra el teu ser alat,
no ets conscient de les emocions
que ets capaç de provocar.

Silents aletejos acaricien l'aire,
s'estremeixen les teves ales,
fins a desaparèixer dins el jardí
dels sospirs ofegats,
fonedís àngel de mirada pura,
pobra criatura, expulsada del paradís,
aclaparada en la teva infinitud,
sempre a la recerca nostàlgica
de l'edèn perdut.

Et sents cansada de la teva immortalitat,
d'aquesta bellesa que no envelleix,
com t'agradaria ser imperfecte,
experimentar les emocions humanes,
sofrir les seves limitacions.
En la teva frustració per no poder ésser humana,
pateixes una solitud eterna, gairebé divina.

Àngel meu, que t'aferres a la poesia,
no vols deixar de formar part de mi,
d'una existència errant, plena de dubtes,
que pot semblar deshabitada.
Encara que de vegades t'endevino,
i crec veure't resplendent en les nits fosques
entre somnis, als peus del meu llit,
estic segur que sempre estaràs a prop,
només tu ets el meu àngel.

Joan Cujan  2016


Imatge: Ice and All Things Nice

il·lustració (gravat en fusta d'Edward Burne-Jones 1892)
                      

divendres, 23 de desembre del 2016

PETIT CONTE DE NADAL



Ho vas intentar tantes vegades, i vas fracassar.

I avui aquest cor adormit torna a bategar,
perceps que de nou les venes s'omplen de vida,
potser això que sents, és només un lleu aleteig,
que neix de molt endins, probablement encara
és possible foragitar el buit que t'oprimeix.
Vas oblidar-te de què existies, tancat
en un món inexpressiu, mancat d'emocions,
en un innecessari silenci, dins el no-res.
Ara una profunda remor de vida envaeix,
el teu cos, per camins que desconeixies,
la foscor es torna claror i et dóna força,
una llum viva que neix de dins,
il·lumina el teu món real amb ulls nous,
fen visible el que no és possible
explicar sols amb paraules.

Es fa Nadal al teu cor

Joan Cujan  2016

dijous, 8 de desembre del 2016

DES DE L'ABSÈNCIA



Em sento trasbalsadores sensacions de flotar,
voldria ser núvol submergit en cels oberts,
emergir en l'èter lluminós del teu esguard,
fins fondrem, dins càlids alés acollidors.

Desprenguem-nos del feixuc fardell,
guardem-nos molt de l'estricta rutina,
desfem les teranyines de raons instaurades,
on nien els desitjos insatisfets.

Cal que ens despullem de tòpics,
i desposseïts de tota vestimenta,
nodrir-nos d'il·lusions, dolça feblesa
d'un desig de carícies, fet de tendresa.

Des de l'absència,
et sento tant amb mi,
que quan volo sol,
és com si encara fos aquí.

Joan Cujan 2016

dilluns, 5 de desembre del 2016

SERÉ COM L'AIGUA



Seré paraules blaves.
Seré com l'aigua
que riu i plora,
que dóna vida
a la flonja molsa,
seré veu dolça
que sap cantar...
Estimaré l'aire
que s'esgarrinxa
damunt els rosers
de punxes fines...
i entre els lilàs
i els fa cantar....
perfums de vida,
i de llibertat...
I arribant al mar
seré la sorra humida
i t'esperaré...
com cada tarda
amararé amb tu....
I mentrestant
pensaré amb tu
que és com resar
un dolç rosari
de papallones
alçant el vol...

Karma Gual