Tardes fredes d'hivern,
quan la llum s'amaga
darrere dels xamfrans.
I a l'aire l'aroma dolça
de xocolata calenta,
de cafè acabat de fer.
Trossets de vida,
amb regust amarg
d'antigues vesprades
I la vida passa...
Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
DESMEMORIEJAR
S'amaga la darrera llum de la tarda
a les golfes de la memòria,
mentre evoques els dies passats
on naufraguen empal·lidits els records,
avui encens un fràgil llumí que s'apaga
entre teranyines d'un passat pròxim.